dissabte, 13 de juny de 2015

Morta “in absentia”


La vida de la pionera de l’aviació Amelia Earhart està esculpida a partir de purs materials de llegenda. Fou la primera dona que travessà volant l’Atlàntic en solitari (1932), fou la contrapartida femenina de Lindbergh i un os dur de rossegar que, quan va accedir a casar-se, no permeté que la separessin del seu cognom de soltera. Va desaparèixer l’any 1937, en un intent frustrat de circumnavegar el planeta. Ara Hollywood la recorda amb les faccions endurides de Hillary Swank, encara que alguns anys abans Joni Mitchell la rememorés reposadament en una cançó que és pura “road movie” aèria. “Amelia” és el seu evident títol.

Conduïa a través del desert ardent
quan vaig divisar sis avions a reacció
Deixaven sis rastres de vapor blanc a través del terreny desolat
Era l’hexagrama dels cels
Eren les cordes de la meva guitarra
Amelia només era una falsa alarma

El brunzit dels motors voladors
és una cançó tan salvatge i blava
Barreja el temps i les estacions
quan arriba a tu
Llavors la teva vida esdevé un documental de viatges
amb encanteris de targeta postal
Amelia només era una falsa alarma

La gent et dirà on ha anat
Et dirà on has d’anar
Però fins que no hi vagis tu mateixa no ho sabràs
On alguns han trobat el paradís
D’altres només han pres mal
Oh, Amelia només era una falsa alarma

M’agradaria que ell fos aquí aquesta nit
És tan difícil obeir
el seu trist prec de mantenir-me allunyada
Així és com amago la ferida
Mentre la ruta maleïda i encantada em guia
Li dic a Amelia que només era una falsa alarma

Un fantasma de l’aviació
Va ser empassada pel cel
O pel mar, igual que jo somiava volar
Com Ícar ascendint
sobre braços bells i esbojarrats
Amelia només era una falsa alarma
Potser mai no he estimat de debò
Em sembla que aquesta és la veritat
He passat tota la vida als núvols, en altures glaçades
Mirant-m’ho tot des de dalt
Vaig estrellar-me en els seus braços
Amelia només era una falsa alarma

Vaig aturar-me al Motel Cactus Tree
Per treure’m la pols amb una dutxa
I vaig dormir en els estranys coixins de les meves ganes de viatjar
Vaig somiar en Boeings 747
sobre granges geomètriques
Somnis, Amelia, somnis i falses alarmes


4 comentaris:

  1. M'agrada aquesta cançó tranquil·la en homenatge de l'Amelia Earhart.

    De totes maneres havia de ser molt dur ser una pionera de l'aviació en aquelles èpoques en que les dones ni conduïen gairebé cotxes!

    ResponElimina
  2. vaig llegit ahir, ara no recordo on, que havien trobat una grabacio inédita d'Amelia Earthart. Vull dir una pel·licula np un disc,

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina casualitat, Francesc, ho buscaré!

      Elimina