divendres, 22 d’abril del 2016

Un racó de l’univers


Parlava recentment de dues obres mestres d’il·lustradors valencians, totes dues titulades «La casa». Mentre que l’una traçava un itinerari gairebé antropològic de la història de l’habitatge humà, l’altra evocava el poder de la llar com a contenidor de l’experiència humana. «Here», llibre de l’americà Richard McGuire, podria ser un híbrid dels dos citats, a la vegada una visió de la casa a través del temps, però també un testimoni del munt d’esdeveniments que hi poden tenir lloc al seu interior. Es clar que aquesta definició seria reduccionista davant d’un llibre que va molt més enllà i constitueix un dels projectes més fascinants que recordo.

Richard McGuire (1957) és il·lustrador, dissenyador gràfic, dibuixant de còmic, animador, músic i dissenyador de joguines. L’any 1989 publicà a la revista RAW un còmic de sis pàgines en blanc i negre titulat «Here» que va obtenir un enorme èxit crític. L’any 2014, i partint de la mateixa idea inicial, publicà a Pantheon Books una versió expandida de 300 pàgines a tot color. I quina podia ser aquesta fructífera idea inicial? D’entrada pot semblar poc prometedor retratar un mateix racó d’un saló d’una casa unifamiliar americana en diferents èpoques. Un creador poc imaginatiu segurament n’extrauria una saga familiar amb successives escenes ambientades al tresillo; però McGuire no és un creador qualsevol i sospito que té qualitats de poeta i fins i tot d’alquimista.

Per començar, encara que la casa fou construïda a principis del segle XX, el marc temporal del llibre és molt més extens i abasta des de fa 3.000 milions d’anys fins al futur 22.175. Així tant podeu esperar-vos trobar una senyora passant l’aspirador, com un natiu caçant, un conspirador de la Guerra de la Independència, bèsties extintes o bèsties futures encara per descobrir. A més el llibre no té una estructura cronològica i salta alegrement d’una època a l’altra. Tot i això, algunes vegades un seguit de pàgines consecutives mostren una breu història, o una seqüència de moviment gairebé cinematogràfic.

Any 2014: angoixa existencial a la manera de Hopper. Al bell mig, natura primigènia del 1503.
Però el veritable cop de geni és fer que cadascuna d’aquestes pàgines contingui simultàniament fragments de diverses èpoques. Hi ha algunes imatges, poques, que retraten un sol moment en el temps; però la majoria conté multitud de «finestres», totes perfectament datades, per on es poden sotjar altres esdeveniments d’aquest racó de l’univers. El joc combinatori que això possibilita, ofereix infinits experiments amb el contrast, la coincidència, l’al·literació, la cacofonia, la fal·làcia patètica, l’eco i la irònia, entre altres moltes figures retòriques. La col·lisió d’aquestes imatges asincròniques té en tot cas un potencial poètic difícil de definir.

Bèsties en repòs: el bisó és de fa 12.000 anys, la dona de 1970, la resta de la decoració de 1915.
En una vinyeta datada l’any 2005 un home parla per telèfon assegut al braç del sofà i comenta que algú que acaba de sortir de l’hospital haurà de dormir al plegatí del saló, perquè no pot pujar escales. Mentrestant al fons de la pàgina, 80.000.000 d’anys abans, un tiranosaure passa rabent d’esquerra a dreta. No sé què significa aquesta juxtaposició extrema, però una mena d’esgarrifança em recorre l’espinada. Una de tantes, perdudes en els detalls d’aquest llibre de les meravelles. Per llegir i rellegir.

Moment dionisíac: les bacants en el temps.
La cosa es complica. La dona del vestit rosa inicia una seqüència cinematogràfica. El 1957 és de dia, mentre que al fons l'any és 1960 i s'ha fet de nit (fixeu-vos en el llum). L'any 1907 un operari construeix la casa on ara ens trobem, l'any 1968 una veu sense rostre suggereix treure la beguda i que comenci la festa. Mentrestant un natiu se'n va a caçar. Corre l'any 1620. O no corre cap any en absolut, segons com t'ho miris.

2 comentaris:

  1. Afortunadament la creativitat no s'acaba. La ressenya que fas és molt llaminera. Qui hauria fet un llibre així? I qui l'hauria llegit i mirat i explicat, en una síntesis prou seductora, al seus parroquians del Daily?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, si encara no t'he acabat de convèncer, el llibre és preciós. Insisteixo, el llibre és magnífic. No m'acabaré els adjectius en positiu.

      Elimina