dissabte, 2 de juliol de 2016

D’orgull i de poca vergonya


Cada any, quan arriba el mes de juny, a més de les revetlles de Sant Joan, les fogueres a platges i carrers dels Països Catalans, i les notícies sobre les proves de la selectivitat, es produeix un curiós fenomen, present d’ençà que es va inventar el dia de l’orgull gai a principis dels setanta del segle passat. El fenomen consisteix en l’aparició d’un individu (sol ser mascle (i curt de gambals)) que, amb una mostra de suposat enginy (que ell creu incommensurable), proposa la implantació d’un dia equivalent de l’orgull heterosexual.

És la reacció típica que acompanya els opressors tradicionals, quan els seus oprimits se’ls hi rebel·len. Va passar primer amb les dones, víctimes ancestrals del mascle, que, quan començaren a exigir la igualtat sota l’empara del feminisme, causaren el pànic dels que fins llavors havien sigut el seu jou. De sobte, els homes amenaçats en la seva hegemonia, arboraren l’ensenya del masclisme, com si es tractés de la contrapartida perfecta del feminisme. Per descomptat, no havien entès res.

Als Estats Units el mes de febrer es celebra el «Black History Month», dedicat a recordar les fites assolides per afroamericans diversos durant els dos darrers segles de la història americana. Anualment, quan aquest mes arriba, a l’àrea de comentaris de la xarxa social de torn, sempre hi ha un curtet de vista que reclama també un «White History Month», com si tots els mesos de la història escrita fins ara no fossin blancs, eterns i nuclears.

Tornant a això de l’orgull gai, potser la paraula «orgull» es presta a confusions; perquè alguns s’ho prenen com una proclama del tipus «jo sóc millor que tu», quan l’únic que pretenem comunicar en realitat és que «nosaltres no som menys que tu i no estem disposats a que se’ns torni a humiliar».

En canvi els que proposen un dia de l’orgull heterosexual, troglodites que no veuen més enllà del seu melic, no s’adonen que l’orgull que defensen és vigent tots els dies de l’any sense necessitat de proclamar-lo oficialment. No s’adonen que ser heterosexual no implica res més, que el fet de viure sense problemes. No s’adonen que a cap país del món el condemnaran a presó o a mort per ser heterosexual…

[Aquí faig un incís per recomanar el concís i molt informatiu «El fin de la homofobia» de Marcos Paradinas (Catarata, 2016), farcit de dades factuals sobre la situació actual del col·lectiu LGTBI, tant al món com a Espanya].

A cap país del món et mataran per ser heterosexual; de fet, ni gosaran tossir-te a la cara; però, si no ho ets, et poden executar a Mauritània o al Sudan, a l’Aràbia Saudita o a l’Iran. Si no ets heterosexual, et poden enviar a presó amb condemnes que van de mesos fins a la perpètua, tant a Malàisia, com a Kenya o Samoa, per mencionar tres continents diferents.

Si ets heterosexual, ningú no voldrà sotmetre’t a teràpies reparadores. Si ets heterosexual, qui abusi de tu a l’institut haurà de buscar altres subterfugis degradants, com la raça o l’obesitat. En definitiva, si ets heterosexual, no tens cap dret a queixar-te. Que la vida és dura per a tothom, però la meva és més dura que la teva. Fes-te a l'idea.

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Certament, Glòria, indignem-nos plegats i avergonyim algú de pas.

      Elimina
  2. L'"orgull" heterosexual no només és vigent cada dia de l'any, sinó que tinc la sensació que cada cop es manifesta amb més estupidesa. Em fa l'efecte que en alguns racons de la societat i un quants mitjans, sobretot televisius, hi ha un retorn a la imatge i el comportament mascle que porta al supremacisme. Anem enrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que quan millor anem, més virulenta és la reacció dels ignorants. No podem deixar que se'n surtin.

      Elimina
  3. Suposo que jo mateix dec caure en prejudicis de vegades, perquè tot el sistema educatiu, tota l'audiodifusió i la majoria d'inputs que he tingut al llarg de la vida em condicionen a pensar com a home i com a heterosexual. Però per altra banda, em resulta tan evident que tant homes i dones, com heteros i LGTBI som diferents, però diferent no vol dir millor, ni superior ni dominant, ni molt menys els seus equivalents en negatiu, que em costa pair que a dia d'avui encara dones i LGTBI s'hagin de reivindicar amb dates al calendari. Les evidències demostren que sí, que hi ha molta, moltíssima feina a fer, en conscienciació, en comprensió de que la diferència no és dolenta, i només parlem del nostre país, perquè si ens n'anem fora, com has explicat la discriminació institucionalitzada és dolorosa. Bé, més que discriminació, criminalització. Són aquests països també que accepten l'heterosexualitat com a normal, però menystenen la dona fins al punt de la submissió i el simple instrument reproductiu de l'home.

    Sí, sí que cal seguir reivindicant, i em sembla trist. A més d'un i més de dos els caldria un parell d'hòsties, però ni així s'adonarien que l'estretor de mires és una bajanada. Però bé, de troglodites n'hi ha de tots els gustos. Just ahir veia un vídeo d'un senyor i una senyora escridassant amb virulència a una dona que alletava un nadó en un parc, a la vista de tothom. Realment... hi ha molta feina a fer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si figura que vivim al país menys homòfob del món i encara es produeixen tantes agressions, imagina't la feina que queda per fer aquí i arreu.

      Elimina
  4. De petit era així, vull dir que de petit tenia una reivindicació en què em queixava que hi havia un dia del pare, un dia de la mare però en canvi no hi havia cap dia del fill, injustícia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ets gran, això té fàcil solució. A procrear com els conills!

      Elimina
  5. diuen que, per estar pitjor, hauries de ser, a més d'homosexual, dona, negra i pobra. Sé que no és per fer-hi broma, però renoi, perquè al final les femelles sempre anem a la cua?

    A banda d'això, tant si ets homosexual com pigat, que té la mateixa importància, si més no pels altres, la humanitat s'entesta en demostrar, dia sí, dia també, la seva supina estupidesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment aquí increpo retòricament un cert tipus d'heterosexual repatani. Tampoc es tracta de fer concurs a veure qui està més putejat.

      Elimina