diumenge, 31 de juliol de 2016

Grans èxits internacionals del drama rural

Amb una relativament breu filmografia de set llargmetratges, el britànic Terence Davies és als seus 70 anys un veritable renovador del melodrama, pres en l’accepció etimològica original de drama realçat a través de la música. «Sunset Song» (2015), el seu penúltim film, es basa en un clàssic de la novel·la escocesa del segle XX escrit per Lewis Grassic Gibbon, pseudònim de James Leslie Mitchell (1901-1935). Desconec el llibre, però intueixo que s’aferra totalment a la tradició i al llenguatge arcaïtzant tan freqüent en algunes literatures nacionalistes i que a hores d’ara deu ranciejar una mica.

«Sunset Song» té lloc en una granja prop d’Aberdeen (Escòcia) a principis del segle XX. La seva protagonista és Chris (Agyness Deyn), una jove d’una certa educació, la qual per diversos motius acaba quedant sola a la propietat familiar i enlloc de prendre una decisió raonable, com seria anar a buscar feina de mecanògrafa a Glasgow, opta per romandre a la masia i fer-la tirar endavant. Aviat s’enamora d’un jove granger veí (Kevin Guthrie) al que confon amb l’home de la seva vida… almenys fins que arriba la Primera Guerra Mundial i la breu felicitat de la parella se’n va en orris.

Tot això s’exposa en uns massa generosos 135 minuts, durant els quals passen totes les malvestats típiques del drama rural —brutalitat paterna, suïcidi, incest, infanticidi (2), fanatisme religiós, rapacitat pecuniària i catàstrofes naturals (només he trobat a faltar una plaga de llagostes)—, encara que se succeeixen de forma tan episòdica que resulta difícil establir una connexió real amb aquests personatges. Només Chris, com a personificació massa evident de la Mare Terra, pot desenvolupar una certa evolució, especialment a l’últim terç de la pel·lícula, i la bella Agyness Deyn, superficialment trèmula però de transparent força interior, en treu bon profit. El sempre potent Peter Mullan fa de patriarca troglodític en un paper que s’acaba (ai las!) massa aviat; mentre que el rol del marit pateix d’uns canvis de personalitat massa exagerats, o mal explicats pel guió (el que ve a ser el mateix).

Com sempre passa amb Davies, la imatge és tan cuidada com magnificent (fotografia de Michael McDonough) i als paisatges escocesos (però també neo-zelandesos i luxemburguesos) cal atribuir gran part de la seva bellesa. Curiosament la banda sonora, sovint diegètica, que solia ser un dels punts forts en la carrera del director, aquí incorre de vegades en la impostació i l’ensucrament (o potser és que no m’agraden les balades cèltiques). Un llenguatge excessivament literari i unes descripcions en off que semblaven versicles de la Bíblia han acabat distanciant-me del producte final.

No negaré que aquesta «Sunset Song» ha encantat alguns espectadors de continents diversos; però, ja posats en matèria, em quedo abans amb la nostra Víctor Català de llenguatge sucós i sentit del drama més reconcentrat.

7 comentaris:

  1. m'ha semblat un àlbum de cromos, de cromos de qualitat, això sí, i mira que m'agrada el gènere, en general

    ResponElimina
  2. i si, també vaig pensar en això d'anar a fer de mecanògrafa o a posar una botigueta a poblat

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pel·lícula mereixeria una de les teves muntanyolades, però veig que has optat per un format més convencional.

      Elimina
  3. Hi he pensat, no ho descarto, només que aquests dies estic enfeinada, fins i tot m'agafen ganes de fullejar la trilogia, es veu que a la segona part es casa amb un pastor que mor predicant i a la tercera se'n van a ciutat i el fillet és fa gran i és molt esquerranós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ho he llegit; però sospito que són novel·les que no superen l'interès local.

      Elimina
  4. I, com a conseqüència de tot el que tan amablement insinues, resulta que Sunset song acaba sent una pallissa. I reaccionaria(això ho dic jo). I la Agyness Deyn em va atacar els nervis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que no se'm va travessar tant com a tu i la Agyness no em va atacar.

      Elimina