diumenge, 19 de febrer de 2017

Enterrar els morts (de nou)

Potser vam deixar transcórrer massa temps per veure la segona temporada de «Les Revenants» i per això ens vam passar el primer capítol intentant lligar caps. Esclar que pitjor ho van tenir els espectadors originals, que van haver d’esperar tres anys per saber com concloïa el relat. Ignoro les raons d’aquest interval tan considerable i contraproduent que, a més provocava una forta sensació de discontinuïtat amb el canvi físic dels actors infantils.

«Les Revenants», recordem-ho, és aquella sèrie on els morts tornen a la vida anys després d’haver sigut enterrats i sense cap noció de la seva condició. Si ja havia acabat la primera temporada amb una sobrepoblació de ressuscitats, ara encara en coneixerem més, amb la presentació d’un «revenant» nou a cada capítol que s’afegirà a la multitud de subtrames ja en marxa. Tal quantitat de personatges obliga a dedicar a cadascun d’ells molt pocs minuts per programa, un efecte frustrant similar al de les últimes temporades de «Game of Thrones».

I tanmateix no es pot dir que passin gaires coses, però tothom es passeja molt, amunt i avall per territoris d’una poc plausible geografia. Potser no són «The Walking Dead», però podrien ser els «Xino xano Dead». El que no es pot negar és que aquesta petita vall de muntanya s’endú el premi mundial a la malastrugança: en les últimes quatre dècades s’ha produït l’esfondrament de la presa (centenars de víctimes), l’accident d’un autobús escolar (quaranta infants morts), l’aparició d’un assassí en sèrie (deu dones assassinades) i d’una secta autodestructiva (vint morts més), apart dels suïcidis i homicidis habituals en els pobles muntanyencs.

A mesura que s’acosta el capítol final t’adones que allò no hi ha qui ho arregli de forma mínimament satisfactòria i alguns detalls (la nena que devora la seva mare, els habitants de les cavernes) romandran com notes desafinades i sense explicació. O sigui que la cosa acaba una mica per reial decret i els ressuscitats desapareixen, perquè ja hem arribat al capítol vuit.

Em continua encantant la banda sonora dels escocesos Mogwai i el disseny visual de la sèrie és perfectament gèlid; dels actors tampoc no puc dir res de dolent. Però, en un serial que podria ser tan permeable a les emocions més humanes, hi predomina un aire de mortificació i manca de sentit de l’humor que m’ha fet sentir més d’un cop a les ribes de la penitència. Jo, de vosaltres, no ho faria.

5 comentaris:

  1. a mi The Revenants em va agradar, és un Walking Dead més tranquil, però està bé, potser fins i tot els personatges principals estàn més treballats, el que passa es que m'embolico amb le series, aquesta fa ja uns mesos que la vaig veure tota, i semblava que s'acabava.
    Quan a Walking Dead, al capítol on en maten a dos (no dic res més per no fer un spoiler) de la setena temporada, em vaog angoixar molt, ara estic al dia, l'ùltim que he vist és el nové de la setena.
    És un embolic això de les series, aquesta la tinc a Movistar+ series, però aquest últim (el nové de la setena) el varen emetre primer a la FOX el dia 13/2, i després va aparèixer a movistar+ series. No se si la FOX els emet cada més o cada quan , ja ho aniré veient.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, Francesc, The Walking Dead ni ho intento. Ja veig que hi ha massa sang i fetge pel meu gust.

      Elimina
  2. No sé si Xino-xano Dead (que m'ha fet riure molt) o La Riera, per allò de què tot passa al mateix lloc i a la mateixa gent, que ja és "mal fario", però em sembla que tens raó (com sempre) i passaré olímpicament. Això de gent morta que torna em sembla de molt mala educació.

    ResponElimina