dimecres, 22 de febrer de 2017

Sense control ni qualitat


La lectura de premsa diària fa anys que va de baixa per motius complexos que ara no em molestaré a detallar. Només assenyalaré un que potser es considerarà superficial, però que a mi em treu de polleguera, i és el de la descurança (i puntual ignorància) amb el que estan redactats els textos. Els exemples que exposo estan presos tots de l’edició electrònica de «La Vanguardia» d’ahir mateix, perquè aquestes agressions al llenguatge són el pa nostre de cada dia. Començo amb la foto de capçalera i aquest escandalós «decicido» del titular. Ja sé que tothom pot fer un error de tecleig, però per a què serveix l’eina ortogràfica dels tractaments de textos?

I d'acord que la urgència de la notícia no permetia gaire filigranes aquí, però podeu imaginar una frase més maldestra que: "Se trata de uno de los agentes de la policía municipal que ha tirado al suelo de la moto, porque el camión estaba a punto de arrollarlo y, desde el suelo, y disparado con pericia contra una de las ruedas del camión". O aquesta altra perla: "Finalmente el camión se ha quedado clavado y atrapado en junto a la pared...".


Aquí la informació precedent va sobre una possible agressió a l'humorista Dani Mateo; no és matèria gaire transcendent, però juraria que la utilització del verb "emplazar" no la recull el diccionari.

Aquest "sacarse la vida" fa mal d'ulls; crec que s'hauria de dir "quitarse la vida" en espanyol genuí. M'ha fet pensar en aquell famós espot anti-tabac, on Johan Cruyff deia una cosa així com: "el futbol m'ha donat la vida i el tabac gairebé me la treu". En Monzó ja va fer molta conya amb aquest "treure-se-la".

Però la joia de la corona és la notícia sobre el robatori aquell que una de les infinites Kardashian va patir a París. El becari que regurgita els fets sembla desconèixer l'existència de la paraula "botín", malgrat l'ínclit Emilio i redacta per aproximació:

I com a "Bonus Track", un fet que m'irrita molt i que no és de "La Vanguardia" d'ahir, sinó de tota la premsa espanyola de sempre. Primer llegiu el fragment que presento com a testimoni.

Bé, aquí tenim el director finlandès Aki Kaurismäki i la seva pel·lícula finlandesa "Toivon toulla puolen". Em podeu dir per què ens tradueixen el títol a l'anglès? No hi ha a "La Vanguardia" algú amb el First Certificate, per aclarir-nos que significa "The other Side of Hope"? Colla de "pueblerinos", altrament dits "ciutadans del món".

14 comentaris:

  1. De pena. A l'edició en paper de La Vanguardia tot això sol desaparèixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així espero, perquè te la solen fer pagar.

      Elimina
  2. N'està farcit de lapsus d'aquests, i si vas a digitals sudamericans ja és 'el acabose i el desideratum'. A el periódico d'ahir, la secció de Manel Fuentes en comptes de al contraatac la titulaven al contraque, en català i en castellà. Hi ha pressa per publicar les noticies quan més aviat millor, no es comprova, contrasta ni revisa cap text, i hi ha desidia i molt becari per les redaccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però aquest se suposa que és el diari més important de Catalunya.

      Elimina
  3. A banda del mal ús del gerundi, tan habitual a la premsa: "perdiendo parte del motín". Només es pot fer servir quan l'acció és simultània o anterior a la del verb principal. I el "escabullirse a" que expressa just el contrari del que volia, i que hauria de regir la preposició "de".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només he comentat els errors més grossos, però la majoria de redactats són de jutjat de guàrdia, quan se suposa que la seva feina és escriure.

      Elimina
  4. Quan diu lo del motín potser es que hi hagut un motín a la banda de lladres i han delatat al seu líder i per això l’han enxampat, no ho havies pensat, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ho rellegeixo i veig que té tot el sentit, no sé què m'ha fet pensar en la paraula "botín".

      Elimina
  5. És repulsiu llegir segons quins textos de premsa o escolar per ràdio expressions igualment encertades.Abans la gent era més acurada quan escrivia i, a més a més, la premsa, les editorials, la ràdio, tenien correctors i traductors. Estudis apart voldrien els monòlegs de persones que telefonen al programa de torn: "Quedemos y enseguida nos gustemos" i els trufats que fa, especialment, l'artificiosa premsa de moda amb els "clutch", "bobs" i "moules" o "peeps". Llegir que hauria de ser un plaer, malgrat segons que ens diuen, esdevé un exercici de patiment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, sempre ens quedaran els clàssics literaris. Qui vol "La Vanguardia" quan tenim Balzac?

      Elimina
  6. Senyor Allau,
    Vostè que és aficionat als països imaginaris, que coneix Poldàvia?
    https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Poldévie

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sonava vagament de llegir Tintín. Hi faré una ullada. Gràcies!

      Elimina
  7. No pudo recuperar el motín porque se estaba comiendo unas almóndigas, fiju!

    ResponElimina