Quatre dones enamorades

Considero «Master of None» (Netflix) una de les sèries més originals i estimulants de l’última dècada. El seu format lliure, la tendresa del seu humor i l’excentricitat (en relació al «mainstream») dels seus personatges, la converteixen en una petita exquisidesa reconfortant. Malauradament el seu creador Aziz Anzari va esdevenir víctima col·lateral del moviment «metoo» a causa de les declaracions d’una dona amb la que havia tingut una cita que no va acabar del tot bé. Tal com funcionen aquestes denúncies, diria que el cas podria entrar en el terreny dels dubtes raonables i les apreciacions subjectives, res a veure amb els excessos flagrants dels Weinstein, Spacey o Domingo d’aquest món.

Sigui com sigui, tot curant-se en salut davant d’una possible recepció negativa, Anzari ha optat per mantenir-se al marge per la tercera temporada de la sèrie i cedir el protagonisme a Lena Waithe, que ja interpretava el paper de Denise. Així, els guions dels cinc episodis els firma Waithe juntament amb Anzari i aquest es reserva només un parell d’aparicions simòliques. «Moments of Love» —que així es titula la temporada— explica la història de Denise, una escriptora que ha triomfat amb la seva primera novel·la, i la seva nòvia Alicia (Naomi Ackie), una antiquària amb la que viu en una casa de camp.

Quan s’inicia el primer episodi la parella ja ha conviscut un temps indeterminat i està intentant tenir una criatura per inseminació casolana. Quan els seus esforços fracassen, les dues dones es distancien i en el segon episodi es separen. Alicia continuarà intentant ser mare, mentre Denise es baralla amb l’escriptura de la seva segona novel·la. Tot això està explicat amb molt poques paraules, molt poca acció i un tarannà francament contemplatiu (quan no és descaradament documental en descriure els processos de la inseminació artificial). La sèrie demostra molt bon gust, però m’ha avorrit en gran part del seu metratge. Confio que els problemes d’Anzari se solucionin aviat i ens pugui regalar un producte menys solemne però més vivaç. 

«Feel Good» (Netflix) també va d’una parella de dones, encara que més joves, i el to aquí és de tragicomèdia. Mae (Mae Martin) és una comediant de «stand up» canadenca que s’enrotlla amb George (Charlotte Ritchie), una mestra de primària que mai abans havia tingut una relació lesbiana. Basada suposadament en les experiències personals de Martin, la sèrie bascula entre dos punts de fricció: el caràcter reprimit de la noia anglesa i el passat d’addiccions de la noia canadenca. A la segona temporada, s’han d’inventar altres conflictes, perquè els obstacles per la relació amorosa ja no donen més de si.

«Feel Good» vol ser audaç, però es queda en correcta i deriva cap a la irritació. Se suposa que Mae és una còmica d’èxit, però les actuacions que presenciem conviden a obrir-se les venes. Pel que fa a les reunions de Narcòtics Anònims, començo a estar-ne fart, sembla que no hi hagi sèrie que no tingui el seu grup d’ex-drogats asseguts en rotllana. Com veieu, la impaciència davant d’aquest programa ha anat creixent i al final ni la presència esporàdica de Lisa Kudrow l’ha salvat de la crema.