dimecres, 15 de setembre de 2010

La mare de tots els turismes


La molt vella i honorable ciutat de Heidelberg té mèrits més que suficients per ser visitada; però com passa amb els destins eminentment turístics, corre el perill que l’èxit mati els seus innegables encants. El problema es fa encara més evident si hi arribes un dissabte, quan als turistes estivals s’hi afegeixen els passavolants de cap de setmana, els aspirants al coma etílic i els temibles ramats que acomiaden la seva solteria (una plaga que comença a ser alarmant allà on vagis). Després, entre setmana, els seus carrers recuperen una certa calma, sobretot als vespres, quan els tours en autocar s’han retirat als seus hotels lluny del centre.

L’atracció que aquesta vila exerceix sobre els seus visitants ve de lluny. Serà per la proximitat del poètic riu Neckar o per l’evocadora silueta del seu desballestat castell; però ja els romàntics Brentano o Holderlin la cantaren, Turner la pintà i Twain la va descriure al seu “A tramp abroad”. Els americans la respectaren durant la Segona Guerra Mundial i en acabar aquesta hi instal·laren els seus quarters. Des de llavors, per a la ment americana, Heidelberg és la quinta essència de la Vella Alemanya. Aquests dies, que els ianquis surten més aviat poc de casa, han estat substituïts pels japonesos, que viatgen en grups compactes (com és d’esperar) i disposen de botigues on tot està etiquetat en la seva llengua. Allí poden comprar sense traumes ganivets, porcellanes i ulleres de sol Porsche, imagino. No vaig gosar entrar en cap d’elles, perquè semblaven exclusives pels nipons i ja ho vaig trobar prou estrany.

Heidelberg compta amb una antiga universitat que va ser fundada el 1386. Per ella han passat pensadors com Hegel, Jaspers, Habermas o Hanna Arendt, així com científics de rellevància mundial. Com és sabut, la supremacia de les universitats alemanyes desaparegué amb l’adveniment de la darrera guerra, quan la flor i la nata del seu professorat emigrà als Estats Units. Dels edificis que es poden visitar, la biblioteca d’estil “art nouveau” deu de ser el més bonic. Vam poder veure una exposició sobre vells llibres d’astronomia inesperadament fascinant.
 
 
En quant el famós castell, pol d’atracció i marc incomparable per decisió unànime, és una ruïna pintoresca que barreja tots els estils amb força gràcia. Durant la seva història ha patit tota mena de calamitats, des d’incendis fins la caiguda d’un llamp. Ara, a l’estiu s’hi fan concerts i representacions teatrals en el seu pati. Com a curiositat, té una bota de vi que diuen que és la més grossa del món. El castell també conté un museu de la farmàcia, molt més apassionant del que pot sonar d’entrada. S’hi poden veure les reconstruccions de diverses farmàcies històriques i només per això ja val la pena.
  Emblema d'una farmacia palestina (mitjans del segle XX)
Sí, no es pot negar que Heidelberg és molt bonica, especialment si aconsegueixes abstreure’t de les invasions turístiques i de les botigues de tota mena d’objectes prescindibles. Encara millor és creuar el no tan vell pont de pedra i fer l’esforç de pujar camí amunt fins al Passeig dels Filòsofs. Aquesta ben asfaltada senda per a vianants discorre a mitja alçada al llarg del riu i ofereix vistes de postal de la ciutat, que són les que més li escauen.


14 comentaris:

  1. Ja sabien els americans que no calia bombardejar-la per situar-s'hi. Algun dia s'hauria d'analitzar la política de bombardeig sistemàtic sobre Alemanya sense necessitats bèl·liques concretes. Aquesta revisió potser no agradaria gaire als guanyadors...

    Com sempre, una guia genial d'una ciutat!

    ResponElimina
  2. Efectivament, els americans van respectar les ciutats universitàries i poc "guerreres" com Heidelberg, Tubingen i Freiburg. Llàstima que Dresden fos més "inculta".

    ResponElimina
  3. No puc treure'm Heidelberg del cap, concretament aquella ciutat fantasiosa que apareix al gran mural de la cerveseria homònima de Barcelona (on, com tothom sap, cal anar si et ve de gust un xucrut i una salsitxes amb una mica de cara i ulls).

    ResponElimina
  4. Tens raó, Girbén, gràcies a la cerveseria Alt Heidelberg de la Ronda aquesta ciutat forma part de l'imaginari col·lectiu barceloní.

    ResponElimina
  5. doncs mirant les fotos fa cara de ser una ciutat avorridíííííssima! serà que a mi, tota la cosa nord i centreeuropea em fa força mandra, sorry :(

    ResponElimina
  6. No creguis, Clidi, la gent semblava divertir-se. I per a tu té un incentiu suplementari, demà us l'ensenyo.

    ResponElimina
  7. Passejar per Heidelberg és tot un plaer. Recorda
    Oxford o Cambridge.

    ResponElimina
  8. Salvador, fa molts anys que no visito Oxford, però la recordo una mica més "tibada" i senyorívola.

    ResponElimina
  9. Hi ha un altre grup potencialment perillós a Heidelberg que sembla que us vau estalviar: els ramats d'estudiants locals en plena farra etílica. Algun avantatge ha de tenir visitar-la a l'estiu...

    ResponElimina
  10. Santi, potser no hi havia estudiants de la localitat, però de jovent en plena farra etílica no ens en van faltar.

    ResponElimina
  11. Em sembla una ciutat preciosa i m'agradaria visitar-la. Una vegada hi vaig passar amb el tren de camí cap a Múnic i li vaig dedicar una mirada plena de recança perquè m'gauria encantat quedar-m'hi uns dies però...no es pot matar tot el que és gras. El me viatge alemany va ser molt gratificant i t'ho dic perquè uns dels motius del seu atractiu és que, en cap moment, vaig percebre que Alemanya tingués cap intenció ni cap ambient turístics...vaig tenir, doncs, molta sort.

    ResponElimina
  12. Tens raó, Glòria, que a Alemanya la sensació de "fer el turista" no és aclaparadora. Potser a Heidelberg és on es percep més, i encara.

    ResponElimina
  13. Allau, pensa en publicar les teues cròniques viatgeres en forma de llibre o guia per al viatger exigent. Tindràs èxit assegurat!
    Recorda però que encara tens pendent l'Alícia anotada (el elefante no olvida)

    ResponElimina
  14. Sí, Leb, l'any que ve a tots els quioscos, "Grandes Obras de Allau", en fascicles.

    ResponElimina