dijous, 30 de setembre de 2010

Allau a la ciutat dels sants

No sabria dir-vos perquè tinc un bloc. Potser perquè em permet posar en negre sobre blanc (trencat) tot allò que no gosaria dir-vos mai de viva veu. Sembla que hi ha una correlació directa entre la logorrea blocaire i el mutisme en la vida “real”: nombrosos científics han estudiat el fenomen.

Sigui com sigui mai no m’hauria esperat que aquesta “Avalanche” dels meus pecats em proporcionés l’oportunitat de parlar en públic sobre una de les meves dèries privades, com és Charles Dickens. Però, mira, els del Club de Lectura de la biblioteca Joan Triadú de Vic són així d'agosarats i em convidaren a fer-ho ja fa uns mesos. Abans d’ahir fou el dia assenyalat.

A mig matí vaig prendre el tren cap a Vic just a temps per recollir la Matilde Urbach a la sortida de la feina. Em dugué al restaurant Ca l’U en un palauet preciós del segle XVIII, una casa on sembla que havia viscut la Maria Àngels Anglada i que té uns frescos espaterrants de Francesc Pla, El Vigatà. Amb l’ajuda d’una ampolla de vi negre vam passar-nos tres hores, que transcorregueren volant, xerrant de Dickens, de Carner, de Vic, de blocaires i de blocs. És curiós com, quan ens trobem dos del gremi aquest, mai no ens falten els temes de conversa.

Després ens acostàrem a l’estació per rebre en Josep, que no volia perdre’s l’ocasió de fer de “cheerleader” oficial. Un cafè, més xarrera, una passejada. Vic és una ciutat plena d’encant, però sembla que els que hi viuen no perden ocasió de trobar-hi pegues. Cal que mirin la seva ciutat a través d’ulls forasters per acabar concedint que el lloc no està pas tan malament.

La Biblioteca Joan Triadú, situada al claustre cobert de l’antic convent del Carme és, per això mateix, un espai excepcional. Tot el que li falta d’ergonomia ho supleix amb amplitud aèria i calidesa personal. A les 8 començà la sessió del club de lectura. Diria que hi va haver una bona entrada (cap a la vintena d'assistents) i un ambient distès que va fer que l’hora em passés en un sospir i sense gota de pànic escènic. Però d’això millor que en faci la crònica la Matilde. De “Grans esperances” (i de Carner, ai!) ja donaré la meva opinió quan arribi el moment a la sèrie “Dickens o res” que, per descomptat no s’atura aquí.

El final de la jornada va ser una mica precipitat, però no era qüestió de perdre el darrer tren a Barcelona. Pel meu gust m’hi hagués quedat unes hores més. Per amorosir el departiment (que diria en Carner), vaig rebre l’obsequi d’una descomunal llonganissa culara embolicada com un producte de luxe. I és que a Vic l’amor a l’embotit voreja el paganisme i les cansaladeries gasten maneres de Tiffany’s. No costa gens imaginar-se la fantàstica Matilde, a primera hora del diumenge, esmorzant un pa de pessic, dreta davant d’un d’aquests aparadors porcins, mentre sona la melodia de “Moon River”.

34 comentaris:

  1. Crec que ets un dels cronites més brillants de la literatura catalana. Amb quatre paraules exactes (és per què ets matemàtic?) ets capaç de captar les sensacions i transmetre-les.

    M'hagués agradat ser el número 21 de la sala!

    PD: La foto és del lloc on vas fer la xerrada o del restaurant on vas menjar amb les pintures del Vigatà, com sembla? Siés així, m'apunto el restaurant. El màxim que he fet és picar d'un piscolabis al Palau Moja voltejat del Vigatà però això sembla més selecte... sobretot per la companyia.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat aquesta crònica per l'extrema elegància de l'elipsi: tot allò que expliques tan bé és justament la resta, l'entorn, la corcumval·lació.

    ResponElimina
  3. Galde, em malcries. La foto és del restaurant. Amb tu (o sense), jo hi torno segur.

    ResponElimina
  4. Lluís, ves-te preparant, ara et toca a tu! I que la Matilde t'agafi confessat.

    ResponElimina
  5. A mi també em van protar al mateix restaurant quan vaig anar a Vic a fer bolos. Excel·lent. Una ciutat preciosa. I una gent encantadora, els vigatans. Sempre tenen el detall de donar-te una llonganissa perquè et faci companyia al viatge de tornada.

    ResponElimina
  6. Salvador, d'acord amb tot, especialment amb l'encant de la gent (tots ells no-vigatans d'origen). La companyia de la llonganissa pot sonar bàsica, però funciona!

    ResponElimina
  7. lalalà...My huckleberry friend,
    Moon River, and me...lalalÀÀÀÀ...

    Canto fatal, ho sé.

    :)

    ResponElimina
  8. Fantàstica crònica. Ens hi trobem. Ens fas enveja. Ens agradaria haver-hi estat.
    Em sembla que la Matilde és una fantàstica amfitriona ;)
    De Tiffany's!

    ResponElimina
  9. ja t'ho han dit, caxis! ara que et dic jo? ah! si! xerrant de blogaires i blogs? uiiiiii :D Me'n torno a rellegir-te, hi ha dies en que et mostres preciosament precís :)

    ResponElimina
  10. Ja et vaig pronosticar que els indígenes vigatans són molt d'oferir cularas de benvinguda als forasters. I ben d'acord en com en són de crítics amb la seva ciutat; no com els barcelonins.
    Ca l'U és pura història de la restauració, potser no tan llarga com la que guarda l'imprescindible Museu Episcopal, però déu-ni-d'u.

    ResponElimina
  11. Eulàlia, ja saps, anima't que val la pena!

    ResponElimina
  12. Segur, Clídice que us van xiular les orelles/els orellos a tots i totes...

    ResponElimina
  13. Prou que ho saps, Girbén, tu que vas obrir la ruta exploratòria cap el cor d'Osona.

    ResponElimina
  14. Poca conya, que la llangonissa amb què et van obsequiar és la top dels tops: per exquisidesa i categoria, no m'estranyaria que també la venguin a Tiffany’s.

    ResponElimina
  15. Gràcies per ajudar-nos a descobrir Dickens a tots els que vam assistir. Jo ja m'he començat el Pickwick

    ResponElimina
  16. ¿Que no saps perquè tens bloc? Em sembla que viure moments com els que hi ha entre les dues fotografies és raó més que suficient. Enhorabona i bon profit!

    I m'apunto ca l'1 per a una propera visita. Sempre hi he menjat molt bé, després de visitar la llibreria Costa.

    ResponElimina
  17. A la mili varen tindre un company d'un poble, el nom del qual no me'n recorde, proper a Vic. Ens portava, quan tornava de permís, llonganisses d'aquestes, però casolanes; com gaudien els nostres paladars! La crònica, com sempre, un veritable plaer.

    ResponElimina
  18. Com m'hagués agradat ser-hi! ( A la biblio, a Ca l'U, als carrers de Vic ...).
    I això de connectar llangonisses i Tiffany's ... Genial!

    ResponElimina
  19. Gràcies, Isàvena, per l'afectuós recolzament. Passa-t'ho bé amb Pickwick!

    ResponElimina
  20. Ep, Puig, si tinc el bloc no és pels embotits, sinó per motivacions més espirituals. (Però tot ajuda)

    ResponElimina
  21. Vicicle, si t'agraden els fruits del por, tens una cita ineludible a la Plana de Vic (de fet, el teu nick ja hi apunta).

    ResponElimina
  22. Santi, miraré de dur-te'n un tall demà.

    ResponElimina
  23. Llum, la genialitat del Tiffany's de les llonganisses és tota de la Matilde.

    ResponElimina
  24. Viccicle: meravellosa ruta cicle-gastronòmica per la plana vigatana. Deuria ser al disseccionari, sens dubte. Gràcies.

    ResponElimina
  25. Ostres, ja ho heu dit tot. Repetiré només una coseta: és un plaer llegir-te. Bé, en repetiré una altra: quina sort els que van poder ser-hi! :)

    ResponElimina
  26. A la biblioteca Joan Triadú, precisament...

    ResponElimina
  27. Gràcies, Marta (jo també em repeteixo).

    ResponElimina
  28. Precisament, Puigmalet... i jo em pensava que ja era mort, que no és habitual honorar els vius amb una biblioteca (calla, ara recordo la Juan Marsé del Carmel).

    ResponElimina
  29. Amb la foto del restaurant, un motiu més per a anar a Vic. El primer (o siga el primer després de la Matilde, ejem) és el museu episcopal.

    ResponElimina
  30. Comtessa, la col·lecció del museu episcopal és molt bona, però la Matilde és millor.

    ResponElimina
  31. Wonderful, what a website it is! This weblog provides
    useful information to us, keep it up.

    Also visit my page - www.tennis-heufeld.de

    ResponElimina
  32. Outstanding quest there. What happened after?
    Take care!

    Here is my site - www.familyfreedomact.Com

    ResponElimina
  33. La seva Blogger increïble, vaig tenir la sort de visitar aquest bloc

    ResponElimina