dilluns, 30 de gener de 2012

Cap per avall


De ben menut, així que aprens que la Terra és com una gran pilota, després de superar l’ensurt d’imaginar aquelles persones que viuen cap per avall, la idea de l’antípoda roman com una fascinació permanent. Potser l’antípoda evoca la possibilitat de fugida de forma superlativa: no es pot viatjar més lluny sobre la capa de la terra. Que la nostra antípoda sigui Nova Zelanda, un arxipèlag del que poc sabem i del que potser poc cal saber, accentua l’exotisme de la noció i només calia la trilogia cinematogràfica d’”El Senyor dels Anells” per augmentar-ne l’atractiu i convertir-la en una terra literalment mítica.

No ha estat fins molt recentment que he descobert que això de tenir antípoda a terra ferma està a l’abast de molt pocs països, com es pot comprovar al mapa de dalt. Que 4/5 parts de la superfície terrestre estiguin ocupades per l’oceà ja m’ho hauria hagut de fer sospitar, però encara així sembla com si els continents els hagués col·locat una mà maliciosa per evitar al màxim les interseccions.

L’Antàrtida és el continent que surt més ben parat, gràcies a Groenlàndia, les zones àrtiques de Canadà i alguns fragments de Sibèria. Amèrica del Sud, proporcionalment, no ho té malament: Argentina i Xile es superposen a un tall considerable de Xina i porcions de gairebé tots els països del continent acullen bona part d’Indonèsia, les Filipines, Malàisia i la galta d’Indoxina. Àfrica només pot presumir en algun punt de Botswana de l’esquitx que forma l’arxipèlag hawaià. Austràlia, Nova Guinea, Amèrica del Nord i Central són pràcticament orfes d’antípodes i Àsia, tret del que ja he mencionat, també.

Europa seria també un desert si no fos per l’ombra de Nova Zelanda que plana sobre Espanya i potser el nord de Portugal. De totes maneres, desenganyem-nos, la cosa ens queda lluny: la silueta de l’illa nord es dibuixa sobre la “Meseta” i part de l’illa sud sobre Galícia. O sigui que, malgrat el que ens haguessin explicat a l’escola, des d’una visió barcinocèntrica el nostre punt antípoda el trobaríem a les aigües del Pacífic, cosa bastant freqüent per altra banda.

O no. Llegeixo amb estupor que, amb el cofoisme que de vegades ens caracteritza, el 24 d’agost de 1984 un grup de turistes amb el suposat suport de la Generalitat va desplaçar-se a Christchurch per inaugurar una placa on diu (en anglès, català i castellà): “si des d’aquest lloc atraveséssim (sic) la terra, sortiríem a Catalunya”. Christchurch està situat a la costa oriental de l’illa sud de Nova Zelanda i el seu punt antípoda es troba, per tant, més enllà de les costes de Galícia. Confio que cap neozelandès crèdul no “atravessarà” la terra per descobrir finalment que els catalans som una espècie exòtica de llobarro.

32 comentaris:

  1. Cert, Catalunya fa aigua per les antípodes, però per aproximació ja em serveix Nova Zelanda, país que m'atrau molt. A més aquest país té antípodes reals de Madrid, cosa que sempre està bé. Això que van fer de Christchurch és una mica com l'anunci d'Estrella Damm.

    ResponElimina
  2. Òscar, no cal dir que ets l'inspirador de l'apunt.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. No eres tu qui fa un parell de dies ens parlaves d'antípodes?

      Elimina
  4. Deia Renan que "interpretar mal la propia historia forma parte de ser una nación‟. Els catalans, sempre un pas més enllà, a la interpretació sui generis de la història afegim la de la geografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el que no inventarem encara, estimat Brian.

      Elimina
  5. Allau, jo, de petita veia la terra com la mostren els atles, és a dir: plana. Per més que m'ensenyessin la veritat que manifestava l'esfera terrestre o bola del món, a mi, pobre de mi, m'ha quedat la petjada del primer pensament infantil i ignorant i sempre haig de fer un esforç per arrodonir les meves poques visions geogràfiques.
    I ara, un acudit ben fàcil però me l'has provocat: No som una especia exòtica del llobarro, si tots som llobarros però Catalunya és país d'habitants similars a quest peixot, deliciós d'altra banda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, és que instintiu no ho és. Sort que els astronautes han fet fotos per convèncer-nos.

      Elimina
  6. Doncs mira que vaig passejar per Christchcurch i no vaig veure ni trobar cap placa en la nostrada llengua! Ara, de catalans, sí que n'hi vam trobar uns quants!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, potser haurà caigut o la posaren molt amagada. De totes maneres aquesta placa no em sembla una informació de primera necessitat.

      Elimina
  7. Ni tan sols llobarros, que són peixos litorals amants de les aigües salabroses de deltes i estuaris, sinó més aviat un d'aquells monstres dels abismes amb boques terribles i un fanalet penjant com esquer; perquè les nostres antípodes reals paren al fons de la fossa Kermadec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, això serà si fem el forat a casa nostra; però si comences a excavar a Christchurch, quina mena de peix ens tocaria?

      Elimina
    2. Algun peix del Cantàbric més occidental, que podria ser un llobarro però més possiblement un rèmol d'aquells tan enormes que no hi ha forn on enquibir-los.

      Elimina
    3. Acceptarem rèmol com català de companyia.

      Elimina
  8. Vaig conèixer fa anys un senyor Llobarro, era professor de català i li deien així pel fet que tenia amistat amb l'amo d'un bar del Paral·lel i sovint li esmenava la plana quan aquest escrivia malament els rètols. Amb aquests comentaris els meus records han pres una nova dimensió. Javier Krahe té una cançó molt divertida sobre les antípodes.
    En las antípodas todo es idéntico:
    tienen teléfonos, tienen semáforos
    con automóviles, con San Cristobales
    Muchos estómagos están a régimen
    Tienen políticos más bien estúpidos
    pero son súbditos muy pusilánimes

    En las antípodas todo es idéntico
    Idéntico a lo autóctono

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, no coneixia la cançó, molt bona!

      Elimina
  9. A redós del que diu la Júlia, si és que ja no hi ha gens de misteri per descobrir! A mi m'agradava mirar l'atles i imaginar-me que aniria pel món descobrint nous territoris, amb tribus i regnes misteriosos, però, al final, te'n vas a les quimbambes i els quimbambians són, més o menys, com el foner del carrer major, i la pentinadora de ca la Paquita. Això si, diuen que les muntanyes de Nova Zelanda són espectaculars. La resta són descendents d'anglesos i ovelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des que es carregaren els moas allò ha perdut molta gràcia.

      Elimina
  10. Llàstima no haver-ho sabut abans, hauria buscat la refotuda placa. La part bona d'aquell viatge és que no recordo haver trobat cap català, que ja és difícil...

    Ser llobarros no està tan malament. La pega és que no som salvatges sinó de piscifactoria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauria estat tan bonic tenir la foto!

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. Tinc la foto amb un senyal de trànsit de Penguins crossing, que ve a ser una cosa per l'estil (si ho traduïm com Babaus catalans donant la nota).

      Elimina
  11. si fem xarxes ferroviaries absoletes......perque no fer n metro d aqui a Nova Zelanda. potser no seria tant deficitari com alguns metres de via

    ResponElimina
    Respostes
    1. Garbí, veig l'obra pública molt aturada, de moment acabem el que està començat.

      Elimina
  12. No deixa de ser curiosa aquesta distribució de terres antípodes. Fa pensar en un cert equilibri. Podríem especular i buscar què tenen en comú els territoris que sí tenen antípodes. Si algú s'hi vol entretenir...

    ResponElimina
  13. ostres, guanyen els hispanoparlants. La resta, agua de borrajas.

    ResponElimina
  14. "Serà divertit d'anar a parar a un lloc on les persones caminen de cap per avall! Em sembla que en diuen Les Antipàtiques".

    ResponElimina
  15. Per tenir un índex de qui tenia el poder quan es va fer la primera planisferi, és fàcil, ja que a la part de dalt al centre (les parts més vivibles hi ha la península Ibèrica on es situaven dos grans imperis.
    Dic això perquè sempre m'eh preguntat perquè la bola del món no la representem al revés?(sud cap a dalt i nord cap abaix)

    Salut i República!!!!

    ResponElimina
  16. Benvingut, Sopas! Toques una qüestió molt interessant. He vist algun mapamundi, crec recordar que a Indonèsia, on les amèriques quedaven a la dreta i l'Extrem Orient ocupava la posició central. Fins i tot n'he vist algun invertit com tu proposes. El que sí és cert que hi ha més terra ferma a l'hemisferi Nord que al Sud. O sigui que s'ha decidit per majoria.

    ResponElimina