A les iniciatives col·lectives i blocaires hi col·laboro fins allà on puc arribar. Aquest diumenge toca homenatjar el poeta Josep Vicenç Foix en el 25 aniversari de la seva mort. Una inspecció prèvia de la meva biblioteca em confirmà que no li havia llegit res, ni en vida seva, ni (el que és pitjor) en vida meva. Em nego, però, a passejar-me per la xarxa i rescatar algun dels seus sonets per premsar-lo mústic entre les pàgines del meu bloc; no em van aquests gestos buits, no viscuts. Per tant, decideixo declinar la invitació.
De sobte m’assalta una visió nocturna de tres dècades enrere. Al carrer Amigó o Santaló (tots dos amb terminacions agudes i de Sant Gervasi), al bar de gintònics i música a tot volum que s’anomenava Universal hi entren el poeta octogenari i el seu editor Jaume Vallcorba. No, no crec haver-ho somiat, jo he vist Foix a l’Universal i, pel gest de desconcert del poeta, dubto molt que hi hagués acudit per plaer. Presentava potser un dels seus llibres tardans de proses poètiques? La memòria no m’ajuda a precisar més l’escena, que deixo aquí per si algú sap donar-li un sentit.
Per un moment m'he pensat que era el blog d'una altra persona i que estava llegint un apunt de somnis-ficció. És veritat que en Foix va ser, com a mínim un cop, a l'Universal? Recordes si bevia gintònic? Ostres... l'Universal, jo també hi vaig anar alguna vegada però el situava a Marià Cubí i els dos o tres cops que hi vaig anar no tenia cap gràcia.
ResponEliminaMarta, et juro sobre una traducció de Carner que tot això és veritat. El pobre home semblava tan espantat que no crec que fos capaç d'ingerir el seu got d'aigua sense gas.
ResponEliminaEl millor dels homenatges és que mai saps qui hi participarà i què en dirà. Vols creure't que he viscut molts anys a Marià Cubí i no sé on és aquest Universal?
ResponEliminaTenia més tirada cap a Gràcia...
Víctor, no m'ho puc creure. Potser ets massa jove, però estic segur que vaig trepitjar un local de dues plantes que es deia Universal. I que en Foix hi era. Reticent.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaL'Universal era a Marià Cubí tal com diu la Marta, a prop de Santaló o Amigó. Era un lloc de fer presentacions "postmodernes" -per dir-ho d'alguna manera- entre altres coses. He rigut molt imaginant-me en Foix amb la mateixa cara que un pop en un garatge...
Galde, pots anar rient, però el pop (o el pope) Foix va ser-hi, en contra de totes les versemblances.
ResponEliminam'ha agradat aixó de 'en vida meva' es probable que fos al lloc on dius i amb la cara incorporada que expliques.
ResponEliminaFrancesc, aquí sota m'ho confirmen.
EliminaRes de somnis. Era la festa del cinquè aniversari de Quaderns Crema. Què fort, anant bé, vas ser tu qui em va tirar aquell gintònic per sobre!!
ResponEliminaEl món és un mocador.
Matilde, la memoriosa.
Ja pot ser, Matilde, que fos la festa del cinquè aniversari. Però no he tirat cap gintònic en la vida.
EliminaAi, Allau, aquesta sí que és bona. Acabo de saber per en Girbén que el poeta-pastisser i jo vam tenir un encontre en la tercera fase!!!
EliminaI havia de ser aquella nit, que és la primera i única vegada que jo l'hagi vist en ma vida.
I en va deixar constància:
"Jo m'engatjo:
He parat, en sis anys, en vuit sorgents de benzina.
(Vora riu,
quan Matilde em besava, se'n reia i plorava.).
Ja pot ser, ja, que, de vegades, quan prenc massa tònica se m'afluixa el lacrimal.
El pitjor del cas és que Borges encara era viu.
En fi, promíscua que és una.
The plot thickens i embolica que fa fort!
EliminaJa tinc tema per a la meva tesi: The last kiki of some famous feathers!! D'aquesta em doctoro.
EliminaAh, i pel que sé, tros de desmemoriat, també vas participar en el desé aniversari. Hi vas anar amb metro i de bracet amb una dona que deia Aporia. En J.V. Foix ja era mort, llavors.
ResponEliminaEl desè aniversari sí que el recordo, perquè és un número rodó i es va celebrar al Palau Güell. Ets la meva ombra o jo sóc la teva?
EliminaSóc a fura das vacas!
EliminaDoncs, heus que allà a l'Universal hi deuríem coincidir uns quants. Servidor encara amb un deix de pèl que ja no tinc, d'aquí que no em recordeu.
ResponEliminaTambé he de dir que la visió d'un Foix desconcertat mai podrà substituir la lectura del seu concert verbal.
Girbén, queda pendent la lectura. Aquests homenatges agiten si més no la mala consciència.
EliminaDons mira jo res de res de l’Universal. Al veure la foto m’he pensat que parlaries de la pastisseria Foix de Sarrià i del seu deliciós gelat de pastanaga que vaig degustar ara farà uns quants anys que en aquella època era tot una avantguarda.
ResponEliminaQuadern, poc podria dir de la pastisseria del poeta: només l'he trepitjada un cop i ell ja era difunt.
EliminaJo tampoc en sabia res d'aquest Universal però (amb l'ajuda de Mr. Google) si que li puc donar un sentit a l'escena que expliques.
ResponEliminaEs veu que l'any 1985 l'editorial Quaderns Crema va organitzar una festa pel seu 5è aniversari que es va celebrar al bar Universal. Segons les cròniques a aquesta celebració hi va assistir el poeta J.V. Foix, que va llançar la proclama: 'Visca el brogit i el ball!'.
El què no sé és si aquesta proclama s'adiu massa amb el gest de desconcert que cites o, al contrari, n'és la conseqüència lògica. ;-D
Ostres, no havia llegit els altres comentaris i ara he vist que MATILDE UBACH ja t'ho havia dit. Bé, així no t'ho explico només t'ho confirmo.
EliminaMc, la proclama la devia de dir molt baixet, perquè jo no la recordo.
EliminaIquant que s'aprèn voltant per aquest blogs de déu...del déu de les lletres, vull dir...
ResponEliminaBrogit i ball, vaja vaja...
Pistons!
Zel, en Foix era molt "new wave".
EliminaDoncs mira que he anat cops a can Foix i no me'l vaig trobar mai; ni me'l vaig trobar a l'Universal (a tu no ho sé perquè no et coneixia); ni me'l trobo, com tu, a la meva memòria lectora.
ResponEliminaDevia estar empaquetant magdalenes.
EliminaContinuant amb el que explica en McAbeu, em sembla haver llegit en algun lloc que Foix va acabar la proclama amb "I ara, tothom a ballar amb la més maca" o una cosa per l'estil. Però potser qui referia l'anècdota aquella nit també anava massa farcit de gintònics...
ResponEliminaSanti, les coses que s'aprenen... i que s'obliden desseguida.
ResponEliminaA Foix me l'he trobat força vegades als llindars de l'ultrason. L'última duia una vetusta gonella, com escapat d'un seu poema per una escletxa de paper. També menjarem un dels pastissos del seu forn; una meravella coberta de physalis que, tot i que el meu pare va portar per algun aniversari, se'm presenta sempre com l'obra d'un flequer d'un país oníric i llaminer.
ResponEliminaPrecisament la portada de "Cròniques de l'ultrason" mostra el poeta ja vellard i amb posat profètic fent un parlament en un indret que bé podria ser un abeurador de Sant Gervasi. Llàstima que el llibre sigui a casa els pares i no ho pugui comprovar. Aquesta és la imatge: http://www.quadernscrema.com/llibres/croniques-de-l-ultrason
Per cert, el 1985 Foix era gairebé orb (homenatgem-ne el lèxic torrencial) i potser arran d'aquesta circumstància se'l veiés desorientat i vacil·lant.
Potser era orb, però per la cara que feia, ho veia clar.
ResponElimina:-D Clar, clar, aquesta de veure-hi a les palpentes era una prerrogativa molt seva.
ResponEliminaTercera foto de la dreta:
ResponEliminahttp://www.quadernscrema.com/historia
Per si calien més proves de la teva elenfàntica memòria...
No va vestit per ballar. Almenys es podia haver tret la bufanda.
Elimina