dijous, 12 de gener de 2012

Tresor (1943)


“El tresor de Rackham el Roig” conclou magistralment l’aventura iniciada a “El Secret de l’Unicorn”. No sorprèn que aquest parell d’àlbums siguin els més venuts de tota la sèrie, ja que a la perfecció dels seus guions cal afegir unes trames exemptes de punts conflictius, aptes per a tots els públics. Aquesta segona part del díptic en especial, una típica cerca del tresor amb exòtiques localitzacions caribenyes i alguna màquina prodigiosa, és un model de narrativa innocent d’aquelles capaces d’atrapar al lector de set anys. A més, és una de les poques aventures de Tintín on no hi ha cap antagonista, ni real ni figurat (una subtrama sobre la fuga d’un dels germans Ocell s’oblida aviat i s’utilitza només per justificar la presència dels Dupontd a bord).

Igual com passava a “L’orella escapçada”, Tintín volta el món a la recerca d’un tresor que finalment trobarà a les portes de casa. El seu periple no serà però estèril: apart de tot el material històric que recuperarà de l’illa on va naufragar el Cavaller d’Hadoque, descobrirà la  documentació que acredita el capità Haddock com a legítim propietari del castell de Moulinsart (encara anomenat sense pretensions “Castell del Molí” a la meva primera edició en català).

“El tresor de Rackham el Roig” marca la conclusió de l’elaboració de l’univers Tintín, allà on tots els seus elements principals són finalment presents. Evidentment, la peça que faltava i que aquí s’incorpora és la del professor Silvestre Tornassol. La figura del savi despistat ja havia rondat moltes de les aventures anteriors (Filemó Sicló a “Els cigars del faraó”, el professor Halembic a “El ceptre d’Ottokar”, la colla d’astrònoms de “L’estel misteriós”), tot revelant la necessitat de la seva presència de forma més permanent. Tornassol és una perfecta cristal·lització dels seus predecessors, dotat des del primer moment d’un físic inconfusible i d’uns trets generadors d’una comicitat de primer ordre: la seva sordesa i la seva obstinació condemnen el capità a exercir, al seu costat, d’etern pallasso de les bufetades. No queda clar quin estatus té Tornassol dins del món científic (una indefinició similar pateix Bianca Castafiore dins de la seva professió). El responsable futur de dur els nostres amics fins a la Lluna, és aquí un enginyós inventor de llits plegables, màquines per raspallar roba i submarins de butxaca, però també un pacient restaurador de pergamins.


Com a darrer membre definitiu de la família Tintín, és de justícia poètica que, per palesar la seva lleialtat, Tornassol compri amb els diners obtinguts de la patent del seu submarí el castell de Moulinsart, espai físic central a partir d’ara de tot aquest món. Una gran vinyeta a la darrera pàgina reuneix a la Sala de la Marina del castell (apart d’un grapat d’icones tintinesques) Tintín, el capità Haddock, Tornassol, Milú i els Dupondt (a més de Néstor, a qui no havíem vist des de l’àlbum precedent). Com qui no vol la cosa, queda fixada aquí la foto de família que esdevindrà el tema i les variacions dels propers àlbums.

Personalment, trobo “El tresor de Rackham el Roig” un molt bell àlbum. Les seves imatges marítimes i els seus crepuscles tropicals em semblen insuperables. Juraria que Hergé ho va mamar tot de Stevenson i ho adaptà als humors explosius de Haddock. El submarí-tauró entra per dret propi a la galeria de grans icones del segle XX i l'escafandre anacrònica que obliga els Dupondt a manxar em continua semblant un misteri.

Potser ja ho vaig dir ahir, però no em molesta repetir-ho: qui vulgui conèixer Tintín, que comenci aquí. Simple, directe, magistral. Les subtileses, més tard.


12 comentaris:

  1. Zero comentaris a aquesta hora? Deu ser perquè l'has clavat i, com deia aquell savi, "no hase falta desir nada más".
    Jo només diré que adoro el professor Tornassol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, els comentaris no han funcionat durant tot el dia: coses del Blogger i les innovacions. Encara he de mirar perquè surt la data en anglès i aquesta hora tan rara.

      Elimina
  2. M'agraden els àlbums mariners de Tintín i aquest especialment pel canvi de velocitat i gravetat que suposa baixar al món submarí(que té grans meduses i taurons alegrement borratxos), un preparatori per anar a la lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kalamar, és comprensible que t'agradi tot aquest món submarí i és llàstima que Hergé no escenifiqués cap lluita amb un cefal·lòpode gegantí.

      Elimina
    2. No ve al cas,
      Com t'ho fas per tenir aquest sistema de respostes que tan envejo dels de wordpress? és per molt entesos? el vull!

      Elimina
    3. Kalamar, ve de sèrie des d'avui mateix (i per això avui Blogger ha anat de corcoll tot el dia). Aquí trobaràs més informació:

      http://buzz.blogger.com/2012/01/engage-with-your-readers-through.html

      Elimina
  3. Com diu el Santi, jo també adoro el professor. Per això em va saber greu que Spielberg no fes figurar el detall generós de la compra de Cheverny a la seva pel·li.

    ResponElimina
  4. Puigmalet, sembla que Spielberg es reserva el professor per la següent aventura de la trilogia. En paraules seves, tot i que es basarà en una altra aventura, contindrà part de la trama de "El tresor de Rackham el Roig".

    ResponElimina
  5. I quina bellesa, la del submarí. Més enllà del kistch, la seua estètica desafia al dissenyador més modern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leb, segur que Spielberg aprofita aquest submarí devora-homes per fer-se un altre auto-homenatge.

      Elimina
  6. M'agraden molt els teus escrits de TINTIN, ja que com saps son un vell admirador. Has fet que descobrís coses d'ell que no sabia pas.

    Els Reis de l'Orient m'han portat la trilogia (tres llibres) de l'Art d'Hergé... una passada !!!

    http://www.tintin.cat/comics/art1/art1.htm
    http://www.tintin.cat/comics/art2/art2.htm
    http://www.tintin.cat/comics/art3/art3.htm

    Si et portes be... potser tels deixo....jajajajaja

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, aquests em falten i tenen molt bona pinta. Miraré de portar-me bé ;p

      Elimina