dimecres, 11 de gener de 2012

El motiu

El motiu podria ser qualsevol: un estat anímic una mica baix, un principi de grip, un empatx de sociabilitat, tant propi de les festes passades, o un sobtat atac de menfotisme fruit de la misantropia d’una ressaca. El fet és que deixes de publicar un dia el teu apunt al bloc, una rutina que sols complir ineludiblement a menys que una causa major t’ho impedeixi; però avui no pots presentar cap excusa convincent, el motiu podria ser qualsevol i tampoc et molestes a explicar-te’l.

L’absència d’apunt no té cap efecte nociu: et descansa i t’eximeix de responsabilitats, et col·loca en un estadi superior, el del qui supervisa sense necessitat d’involucrar-se. Passes gran part del dia desconnectat, tot verificant que una altra vida lluny de l’ordinador és possible. Quan arriba l’hora de preparar l’apunt del dia següent —ja que, en contra del que alguns pensen, no guardo escrits precuinats al rebost—, no sento cap urgència per iniciar-lo. Caic en la procrastrinació, o en els tentacles de Facebook, que és la seva versió més accessible. És ben senzill perdre hores llegint frases enginyoses sobre el gendre del rei, escoltant cançons xarones de fa quatre dècades, mirant youtubes d’infants graciosos i estudiant propostes definitives per capgirar el nostre sistema podrit.

Ja immers en una espiral decadent, simplifiques i comences a considerar l’entorn com el triomf del mínim esforç i la futilitat. El menysprees i l’abandones: et dius que, posat a escollir una realitat, no vols que sigui aquesta. És clar que no l’abandones del tot, de fet no el perds de vista, sense saber qui vigila qui. Mentrestant, no fas res de bo. La improductivitat no t’incomoda, podries passar-te la resta de la vida ajagut al sofà: acabes de descobrir que a la televisió no tot són programes deplorables, també hi fan alguns bons reportatges i bons documentals.

Així passa una setmana. La situació es podria allargar eternament, ja que no hi ha cosa més fàcil que deixar-se agombolar per una inactivitat depressiva; però prefereixo que l’apocalipsi anunciat per aquest 2012 m’atrapi escrivint abans que no pas escarxofat al sofà. “The Beatles” deixaren per a la posteritat aquest missatge: a la fi, l’amor que reps és l’amor que has donat. Ara no parlo exactament d’amor, però, qui no contribueix, no té dret a queixar-se. O sigui que torno a ser aquí.

40 comentaris:

  1. Ha, ha... les vacances tant poden ser a la Patagònia com al sofà de casa. No cal anar molt lluny per a desconnectar. Malgrat tot, s'agreeix poder-te llegir si a més tenim en compte que has superat temptacions molt atractives!

    ResponElimina
  2. M'alegro molt que s'hagi acabat l'atac. Però tots necessitem quedar en guaret un temps, de tant en tant...

    ResponElimina
  3. Galde, en aquest moment no sóc conscient de temptacions ni de vacances. Sóc a punt de fitxar.

    ResponElimina
  4. Epolenep, poden passar dues coses: o bé emmudeixo per sempre, o no em farà callar ni déu.

    ResponElimina
  5. I com t'esperava, Allau! però valoro molt el que dius i, fins i tot, m'hi identifico plenament. Hauria entès el teu stop per llarg que hagués estat però...ben tornat siguis!

    ResponElimina
  6. Fantàstic fer el que ve de gust, sigui el que sigui! (si es pot)

    Mai emmudeixis del tot, preferiria que no et fes callar ni déu.

    ResponElimina
  7. Si has de tornar tant tard, podries avisar, no? (muisca: She is leaving home)

    ResponElimina
  8. I com l'orquestra del Titànic ... uf! quin descans que tornis a "sonar"! A més ja ho diuen oi, que aquest any el món s'acaba? Però s'acaba bé eh! :)

    ResponElimina
  9. Ens tenies preocupats... quina manera de començar l'any!

    ResponElimina
  10. Deixa-m'ho dir així: Bieeeeennn!!!!!!
    Ben tornat, cel.lebro que hagis triat el camí menys còmode per encarar l'apocalipsi :-)

    ResponElimina
  11. Vinga Allau... ets un crack! Fins i tot la teva procrastinació (no sé com s'escriu) t'ha donat tema per a un bon apunt!

    Bon any!

    ResponElimina
  12. I perquè calen donar excuses quan un pot fotre el que vol? Pensava que t'havia tocat el cuponazo i eres examinant mapes de metros per tot arreu in situ.

    ResponElimina
  13. Gràcies, Glòria, ho sé. Després de tenir-vos tan mal acostumats, us devia una explicació.

    ResponElimina
  14. Carme J., tu ja vius de prop això de publicar quan et ve de gust. Feliços vosaltres...

    ResponElimina
  15. José Luis, tranquil, tinc les claus.

    ResponElimina
  16. Clídice, si saps el final, no me l'expliquis!

    ResponElimina
  17. Gràcies, Matilde! Ja veus que el meu problema no és el sucre.

    ResponElimina
  18. Salvador, era per posar-vos a to: serà un any ple de drama i d'ensurts.

    ResponElimina
  19. Carme (de la maleta), davant de la fi del món no seré jo qui fugi amb una nau espacial alienígena.

    ResponElimina
  20. De fet, la paraula "procrastinació" no existeix (i és ben lletja). Bon any Tirant!

    ResponElimina
  21. Garbí, és que sóc molt cumplidor i, encara que em toqués el cuponasso, passaria a dur-vos el justificant firmat.

    ResponElimina
  22. Ben tornat! Hi ha internet després de (una setmana de) la vida...

    ResponElimina
  23. Santi, Internet és llarg, la vida és curta.

    ResponElimina
  24. Ja em semblava que faltava alguna cosa per Virtualàndia des de feia un temps...

    ResponElimina
  25. Jo també vaig redescobrir facebook en les meves vacances blogaires, una cosa que per segons qui va bé per redescobrir els blogs. Ben tornat!

    ResponElimina
  26. Júlia, a partir d'ara, cada vespre haurem de passar revista.

    ResponElimina
  27. Òscar, jo no l'he redescobert perquè mai no l'havia deixat, però té perill dedicar-s'hi exclusivament.

    ResponElimina
  28. Bé està si bé acaba.
    Gràcies per tornar a ser aquí

    ResponElimina
  29. Sí, Joaquim, ja em veus ple de bons propòsits i ara Blogger s'espatlla: m'ha costat tot el dia poder respondre't. Esperem que sí que acabi bé.

    ResponElimina
  30. Estimat Allau, bentornat i per molt anys! La blogosfera sense els teus posts quedava un xic a les fosques, així que fot-li llum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leb, tampoc havia anat tan lluny. M'has fet sentir com la FECSA.

      Elimina