El rovell de l’ou de Lübeck és una illa preservada en el temps i parcialment acompanyada del riu Trave. La circumval·lació de les seves ribes no superarà gaire més que dues plàcides hores, més inclinades a la domesticitat que a les sublimitats artístiques.
Prop de la Holstentor hi ha els vells magatzems de sal, tan importants en segles previs a la cambra frigorífica, quan part de la dieta i de l’economia depenia de les bacallaneres i de la pesca salada. Que actualment aquestes venerables construccions de maó estiguin ocupades per unes galeries comercials, que combinen el farro turístic amb el disseny global de la multinacional vestimentària gallega per excel·lència, suposo que ja no sorprendrà ningú.
I, sí, una pandèmia de cadenats recorre Europa (que el venerable Karl Marx em perdoni). El responsable s’anomena Federico Moccia i està contaminant tota mena de ponts sobre aigües no gens tèrboles. Quan l’amor —que caldria sentir-lo com un gest rabiosament personal, exclusiu i intransferible—, esdevé un “trending topic”, la repetició acrítica d’un ritual carrincló, és inevitable preguntar-se si la civilització occidental no ha caigut en un abisme de decadència, del qual ningú no l’extraurà.
És curiós veure com el maó vist és espectacularment bell i en canvi aquí va ser rebutjat sempre -fins el modernisme- malgrat la nostra tradició romana.
ResponEliminaI tan dúctil que sembla com a material! Potser no se'l considerava prou noble.
EliminaEs veu preciós!
ResponEliminaHo és, Deric.
EliminaJa veig al Carles, després de fer net de cadenats el badaloní Pont del Petroli, de tournée per Europa amb les seves cisalles.
ResponEliminaDoncs se li ha girat feina, perquè hi ha una veritable plaga d'enamorats encadenats.
Eliminaquants posts més sobre Lubeck faràs sense dir res del Patrician...?
ResponEliminaNo val la pena que ho digui, si a cada apunt ho dius tu.
Eliminaés per tornar-hi....però no m'hi quedaria a viure, potser portem massa la llatinitat dins nostre
ResponEliminaSí, Joan, a l'estiu és més acceptable.
Elimina