dijous, 28 de març de 2013

(10) El cactus on hi hauria de ser el teu cor

El cactus on hi hauria de ser el teu cor
té boniques floretes
i encara que sempre em punxi
mai no amarga el meu ardor

El cactus on antany hi va ser el teu cor
té el poder d’estripar i esfilagarsar
M’hi quedo perquè hi estic enganxat,
perquè no hi ha manera de separar-m’hi
En contrast, una cançó ben austera que evoca el desert. L’instrument que acompanya la guitarra en un segon terme és un Marxophone, una mena de cítara de 1917.




2 comentaris:

  1. M'agrada més la metàfora del càctus i la seva flor que la suada de la rosa i les seves espines...

    L'acompanyament musical, brillant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben vist, el cactus com el revers de la rosa.

      Elimina