diumenge, 3 de març de 2013

Potser l’amor


Més d’un any tard i amb bon èxit de taquilla al Regne Unit, acaba d’estrenar-se “Weekend” d’Andrew Haigh, una pel·lícula tan modesta com remarcable.

La situació, pàcticament única. Un divendres al vespre Russell, després de passar la vetllada amb una família amiga, se’n va a una discoteca. A última hora lliga amb Glen i se l’endú a casa. Durant les 48 hores següents els dos homes s’aniran trobant a diferents indrets, xerraran, beuran, es drogaran i faran sexe, i de pas es coneixeran no només l’un a l’altre sinó també una mica més a si mateixos. I com a teló de fons limitador, la imminent partida de Glen per passar dos anys estudiant als Estats Units, un fet que carrega d’intensitat cada minut que els amants passen plegats.

I no, encara que aquesta és una de les pel·lícules més romàntiques que he vist en moltes temporades, no cau en la trampa d’un final que eviti la separació. Perquè “Weekend” té, des del seu mínim pressupost, una vocació insubornablement realista que pretén retratar la relació plausible de dos éssers humans en una Nottingham molt concreta de suburbis i de pubs. Llargues converses que reflecteixen les personalitats distintes i ben contrastades dels dos protagonistes, gràcies a un guió de ferro que firma el propi director. Però sobretot, la gran basa de “Weekend” són els seus dos desconeguts actors que, provinents del teatre, doten als seus personatges d’una tangible autenticitat. Si Chris New està fantàstic com el més desimbolt Glen, Tom Cullen és tot un descobriment, superb en la plasmació de l’enamorament (i un cel d’home).

Ara tocarà dir allò tan correcte, que la pel·lícula, malgrat girar entorn de la relació sexual i sentimental entre dos homes, tracta problemes universals que són comuns a tots els humans independentment de qüestions de gènere. Però, com ironitza Glen en un moment del film, el públic heterosexual es mostra més disposat a presenciar imatges de violència bèl·lica o explotació infantil que no pas d’amor gai. Com si la societat, amb l’acceptació de l’homosexualitat, ja tingués la feina feta i no en volgués saber res més. Aneu-hi doncs, cors valents, sense prejudicis, perquè “Weekend” és una de les grans pel·lícules d’aquest o de qualsevol any.

16 comentaris:

  1. M'alegro de llegir això, perquè he estat temptada d'anar-la a veure, perquè tenia bona pinta, però com podia preveure en Glen, al final hem tirat per la via heterosexual de Blue Valentine (bona, també). Ja et diré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, de "Blue Valentine" tinc notícies també molt propícies. D'aquí un moment estarem intercanviant els cromos.

      Elimina
  2. M'ho han dit, m'ho han dit, el mateix de la que menciona Gemma, a veure si em puc escapar a veure-les totes dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descansarem una estona de superproduccions i efectes especials.

      Elimina
  3. n'he sentit parlar bé d'aquesta pel·licula, en la línia que tu escrius de dialegs, situacions i actuació. A veure si la fan a SBD, que aquesta és ja una altra història.l

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, si esperes que arribi a Sabadell, millor que esperis assegut.

      Elimina
  4. no se perquè però tinc la sensació que la versió amb lesbianes tindria més èxit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquesta és una altra. A la sala hi havia també algunes noies soles.

      Elimina
  5. Me imagino que aquí a Santander no llegará, como no suelen llegar las películas "minoritarias". Es una verdadera pena. Siempre podemos ver estas películas en DVD u online, pero el papel educador que tiene el que se proyecten en una pantalla grande (o mediana) es muy valioso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imaginas bien, Sufur. En Barcelona apenas la han estrenado en dos salas, pero creo que la verán solo los ya convencidos.

      Elimina
  6. Respostes
    1. I altres coses, Santi, que no penso detallar.

      Elimina
  7. "... o de qualsevol any.", acabes dient. ¿Qui ho dubta?

    ResponElimina
  8. No l'he vist, però ja arribarà. Les emocions i els conflictes són universals. Qui hi vol veure altres coses és que té un conflicte personal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el cas del ministre de l'interior.

      Elimina