diumenge, 10 de març de 2013

Accident aeri

Les notícies sobre la pre-estrena de “Los amantes pasajeros” de Pedro Almodóvar, tan a Madrid com a Barcelona, no auguraven res de bo. Només hi va faltar la demolidora crítica de Carlos Boyero a EL PAÍS per rebaixar les expectatives, un estat d’ànim ideal perquè una pel·lícula correcteta guanyi molts enters. No sé, serà per enveja, fa l’efecte que en aquest país cada dia hi ha més gent que se la té botada a Almodóvar i només desitgen que s’estimbi, si no, no s’expliquen aquests linxaments gairebé unànimes.

Feia temps que el director manxec volia tornar a rodar una comèdia desenfadada a l’estil de les seves primeres pel·lícules, les que el van catapultar a l’èxit en els primers anys 80 i “Los amantes pasajeros” prometia ser la represa d’un filó abandonat des de la ja llunyana “Mujeres al borde de un ataque de nervios” (i de fet les dues comparteixen un repartiment coral, una beguda narcotitzada i una pèrdua de la virginitat durant el somni). Llàstima que, malgrat les intencions, la cinta no acabi de rutllar sempre amb la frescor desitjada.

La situació i l’escenari són pràcticament únics: un avió amb una avaria en el seu tren d’aterratge que va donant voltes sota els cels ibèrics a l’espera de trobar una pista lliure on poder aterrar. El personal a bord intenta distreure els passatgers de “Business Class” abans que no condeixi el pànic i el que acaba succeint… Bé, el que acaba succeint són “Los amantes pasajeros”, un deliri “pop” en tons blaus i vermells, amb alguna rèplica divertida, alguna situació original (aquest mòbil caigut del cel) i molts comportaments polimorfes i perversos. (També un dels treballs de disseny més mediocres de l’Estudi Mariscal, una col·laboració que sobre el paper semblava ideal).

El que és nou en el director és una poc subtil voluntat metafòrica, on l’avió de les aerolínies “Península” —volant sense rumb sota l’amenaça d’estavellar-se, amb els passatgers de classe turista narcotitzats i a primera classe el pitjor de cada casa— només es pot llegir com una al·legoria de l’Espanya actual. Hi ha també alguns apunts, que es volen transgressors, sobre la Casa Reial, sobre l’Opus i sobre les estafes de la banca, però la veritat és que es queden bastant curts de mala baba.

Com sol ser marca de la casa, els actors estan de bé a molt bé. Hi ha diversos “cameos” amb gràcia, tres sex-symbols masculins (Hugo Silva, Miguel Ángel Silvestre i José María Yazpik) i excel·lents actuacions per part de Lola Dueñas i Antonio de la Torre. Però el pinyol del film consisteix en el trio d’assistents de vol que formen Javier Cámara, Raúl Arévalo i Carlos Areces, tots tres estan magistrals a un nivell molt marieta de la paraula (amb menció especial a la clenxa rebel de Carlos Areces).

Ja per acabar, confessaré que les darreres cintes d’Almodóvar, suposadament serioses però amb conflictes profundament ridículs, m’estaven acabant la paciència. Posats a explicar trames absurdes, millor que sigui al bell mig d’una bretolada de comèdia, o sigui que (imperfecta o no) “Los amantes pasajeros” fan el fet. Per a la seva justa apreciació no s’ha d’esperar el realisme gai de “Weekend”, i ajudarà molt una certa sensibilitat envers la ploma, el petardeig i, en definitiva, la mariconada.

17 comentaris:

  1. Respostes
    1. No la descartis encara, potser mereix un pensament de sal i pebre.

      Elimina
  2. M'interessava l'AlmoedovR transgressor del principi. Quan es va voler tornar seriós i bo jo el vaig anar seguit, veient-li certes virtuts d'artista i defectes d'algú tendent a la follia. I l'anunci d'aquesta pel·lícula no em feia cap il·lusió, la sospitava pobra i avorrida. Una espanyolada del segle XXI. Crec que m'hi he acostat molt.
    Salut, Allau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'hi has acostat força, Glòria, encara que sigui per allunyar-te.

      Elimina
  3. la vaig descartar només veure el trailer que repetitivament passaven pel Canal Plus. Hi ha pel·lículs que veient el trailer ja n'hi ha prou, i em temo que aquesta és una d'elles, deus! quina cosa més hortera i barroera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Francesc, en aquest cas el tràiler no enganya.

      Elimina
  4. Segur que molta gent se la té botada, però també que ja fa anys que la seva qualitat va en raó inversa als premis que rep, començant per l'Oscar com a guionista, un absolut sarcasme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabem, José Luis, que els premis no diuen res sobre la qualitat d'una obra; però de segur que produeixen enveja.

      Elimina
  5. No l'he vist, però t'asseguro que li posaré, "comme d'habitude", tota la sensibilitat que natura i cultura m'han regalat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquí, Enric, millor abandonar algunes sensibilitats culturals.

      Elimina
  6. Vaig llegir la crítica sagnant del Boyero i ara que llegeixo la teva crec que em quedo pel mig (més tirant a Boyero). D'acord que el trio d'azafatos està bé (és bon actor, el Cámara, i l'Areces està graciós), però no té la gràcia ni la irreverència de les primeres pelis, és zafia, alguns actors estan fatal (sobretot la tal Ruth)... Per mi és una peli fallida, però si dius que una sensibilitat més maricona ajuda, doncs potser no haurà sigut en va. M'ha agradat llegir la teva crítica, per cert!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però jo trobo, Gemma, que allò de Boyero no és crítica ni res, només el desfogament d'una colla de prejudicis.

      Elimina
    2. Sí, realment se'l carregava molt més enllà d'aquesta peli, com si fos una cosa personal. Bé, segur que l'Almodóvar encara pot fer més bones pelis, esperem!

      Elimina
  7. Esto ya es un clásico. Nueva película de Almodóvar, 'Los amantes pasajeros', y la réplica rebotada del cretino, con más o menos razones, Boyero. Luego, la veremos, y entre 'caca' y genialidad, por allí la encontraremos. Un saludo!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que no s'entén, Manipulador, és que EL PAÍS, que és un diari afecte a Almodóvar, sempre li reservi la crítica al senyor Boyero, com si no hi hagués altres crítics més benèvols (per exemple, Jordi Costa).

      Elimina
  8. UI, ho sento però no m'ha agradat gens, gens, gens, acudits recurrents i actors mal aprofitats pel meu gust. I un excés de mots com ara 'polla' i 'mamada', no vaig poder comptar les vegades que els repetien... Fa anys vaig veure a Perpinyà una mena de cinta porno que passava en un avió i es deia quelcom com ara 'Las azafatas calientes' i crec que era molt millor. A més, classista, els pobres de la classe 'inferior' no tenen 'arte ni parte' llevat del pobre multicultural 'mamat'. No he sentit riure ningú, al cinema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, el gust del film pot ser més que discutible. En quant a la classe turista adormida, més que classisme és conveniència del guió.

      Elimina