dijous, 21 de novembre del 2013

Medalla de bronze

Linz és la tercera ciutat més populosa d’Àustria (190.000 habitants aproximadament) i els seus mèrits són més difícils d’harmonitzar amb dignitat que els de Viena, Graz, Salzburg o Innsbruck. Adolf Hitler va néixer a les seves rodalies i sempre guardà amb afecte la intenció de convertir-la en la capital cultural del seu futur Reich. Ni de lluny hi va arribar; però tant Johannes Kepler, com Anton Bruckner, Ludwig Wittgenstein o Claudio Magris han esdevingut còmplices involuntaris o opositors d’aquest deliri.

Monument catòlic i barroc que deu recordar la fi d'alguna plaga
En un nivell més primari, Linz compta amb la companyia sempre agraïda del Danubi (el seu aeroport rep el nom una mica fàcil de “Danubi Blau”) i amb la “Linzer Torte”. El seu ingredient principal, contra el que us hagin pogut dir, no és el gerd sinó la grosella vermella. Apart d’això, les gràcies de Linz —les seves dues catedrals, la plaça major, el modern auditori Bruckner—no justifiquen desviar-se del camí marcat. A l’altra banda del riu, l’Ars Electronica Center és un d’aquells museus interactius tan irritants, on la meitat de les instal·lacions no funciona i l’altra meitat no s’acaba d’entendre.

El Lentos i la possibilitat d'un creuer pel Danubi

S’entén una mica més el museu d’art contemporani Lentos, anomenat així pel nom llatí de la ciutat. Inaugurat el 2003 en un edifici de vidre dels suïssos Weber & Hofer, que de nit queda espectacular il·luminat sobre el riu. La col·lecció consta de noms de primera (des de Klimt i Schiele fins a Oldenburg i Warhol), però no és gaire abundosa. Com a maniobra de distracció, opten per mostrar-la salpebrada de tocs excèntrics: un vídeo post-feminista al costat d’una dona idealitzada de Klimt, un cap asteca enfront d’una icona pop… Lleuger, prescindible.


El més interessant, i amb això està tot dit, és el tramvia que surt de la plaça major i puja a un santuari marià que hi ha dalt de la muntanya. Deixant de banda els tant breus de Lisboa, diuen que aquest és el tram d’adhesió més costerut del món. El turó de 539 metres ofereix molt bones vistes de la vall del Danubi i algunes trampes per a turistes, tant religioses (el santuari) com laiques (el meravellós món dels follets).

L'hotel incomprensible i desequilibrat
Dues nits i un dia sencer a Linz (en un hotel d’aquells moderns que no acabes d’entendre com funcionen) semblen més que suficients. Cal fugir cap a l’enganyosa seguretat de Salzburg.

Sí, allò de “fa, es lejos en inglés”.

4 comentaris:

  1. Pim, pam, pum... Pobre ciutat de Linz!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què cruel que arribo a ser, oi Galde? Però el patrocini de Hitler pesa molt.

      Elimina
  2. No sé si per dins l'hotel és funcional però, per fora, m'agrada per la seva audàcia. Aixecar un edifici guerxu i amb bonys té el seu mèrit.
    Salut, Allau.

    ResponElimina