dimarts, 3 de juny de 2014

Retorn a Winesburg


Torno a llegir, potser per tercera vegada, “Winesburg, Ohio” (1919), l’obra mestra de Sherwood Anderson, que segurament no necessita presentació perquè és un clàssic reconegut (fins i tot va guanyar un extemporani Premi Llibreter el 2009, noranta anys després de la seva publicació original), però que em sembla que entre nosaltres encara no ha assolit el prestigi que es mereix; i no tan sols per la influència que va exercir sobre els escriptors de la generació següent (gent que s’anomenava Ernest Hemmingway, William Faulkner, Arthur Miller o William Saroyan), sinó amb més motiu pel valor intrínsec que té l’obra en si mateixa.

“Winesburg, Ohio” pertany a un tipus de llibre de filiació complicada encara que no infreqüent com és el del cicle de contes interrelacionats. Per això sovint se l’ha considerat més com a novel·la que com a col·lecció de relats, tot i que la distinció és irrellevant a l’hora d’apreciar-la com cal. Winesburg, el Winesburg fictici del llibre d’Anderson, és un poble d’Ohio prou gran com per disposar d’un banc i d’una publicació periòdica local. Però sobretot el que té Winesburg és un munt d’habitants amb els seus propis problemes i les seves pròpies insatisfaccions. Cadascuna de les vint-i-dues històries que componen el llibre se centra en un protagonista diferent —tal com s’especifica a l’índex—, però hi ha molts personatges que apareixen a més d’un conte de manera que a mesura que avança l’obra la comunitat humana que forma el poble adquireix complexitat i consistència.

Un altre tret unificador és la presència de George Willard a gairebé tots els relats. El jove periodista del ‘Winesburg Eagle’ esdevé, gràcies a la seva feina i a la seva posició com a fill dels propietaris de l’hotel, un testimoni privilegiat i de vegades fins i tot confident dels seus conciutadans. No es recolzen els contes d’Anderson en trames gaire complicades i són més aviat pobres d’anècdota; es concentren sempre en el retrat d’un sol individu —inevitablement solitari, incomprès, desarrelat—, les seves circumstàncies i el moment definitori de la seva biografia, aquell que a través d’un descobriment epifànic possiblement marcarà el seu destí fins a la mort. Es tracta de vides sovint condemnades per no conformar-se a la norma rígida de les poblacions petites i, tot evitant el traç gruixut del naturalisme, s’insinua una atmosfera de sexualitat asfixiada, violència reprimida i por de tot allò que és diferent.

La relectura de “Winesburg, Ohio” ha estat a l’altura del record que servava de la primera lectura, tot i que mai no es podrà repetir l’impacte que em va causar quan jo tenia divuit anys i era un jove amb una sexualitat un xic problemàtica, a més d’incipient aficionat a l’escriptura. Era inevitable que m’identifiqués amb aquesta colla de personatges situats al marge dels marges i encara més amb George Willard, testimoni impotent d’un món enrarit, que troba el seu alliberament en una escapada al “món real” que la gran ciutat de Cleveland exemplifica.

Més enllà d’aquestes identificacions immadures i post-adolescents, “Winesburg, Ohio” aguanta perfectament qualsevol mirada crítica que se li vulgui projectar. No em cansaré de recomanar-lo com el que és: una bella i exemplar manera de descriure algunes de les parts més tristes de la humanitat.

2 comentaris:

  1. Creus que es casualitat que en aquest capítol del simpsons també digui que son 22 històries? De fet, son algunes menys, però el títol es clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diu que s'inspiren en el film "32 curts sobre Glenn Gould", crec que el 22 és una casualitat.

      Elimina