dissabte, 28 de juny de 2014

VD: blau i rosa


Encara del disc “El tigre del Guadarrama” (1981), “El rey de la casa” o la divertida crònica sobre un nen que no es conforma als estereotips del seu gènere. Com sempre, a més de la crítica subterrània, hi apareixen les expressions felices tan pròpies de les Vainica. I atenció a la inesperada coda, una apoteosi irònica a l’estil Rosa Sensat.

Ha nacido el rey de la casa esta mañana

cantan de alegría, padres y hermanas

un varoncito para hacerle honor

al noble apellido del progenitor.

Al cumplir dos años su papá le ha regalado

un juguete bélico, un trenecito eléctrico

pero a él le gusta más jugar a cocinitas

y el papá se asusta y dice, este niño ha resultado mariquita.

Al cumplir los ocho ha sido abofeteado

pues viendo Pinocho el tonto ha llorado

y se lo tienen recalcado bien,

que llorar está reservado a la mujer.

Y una vez bordando entretenido en cañamazo

por su madre es sorprendido y le atiza un estacazo,

al padre escandaliza por dejarse una melena

y le da una paliza y le castiga sin la cena...

y le llama nena.

Le obligan a ir a la mili voluntario

limpiará letrinas, el pobre, a diario

la disciplina lo ha de transformar

en hombre con el uniforme militar

Vuelve de la mili sin que nada haya cambiado

saca al padre de quicio el hijo desnaturalizado

le echa de la casa sin dinero y sin comida

y se va silbando a enfrentarse con la vida

Ha encontrado al fin, la horma de su zapato

ella es ingeniero los dos friegan los platos

él es catedrático de griego y de latín

los dos cuidan de la casa y del jardín.


Ay vida mía, cuanto te quiero

eres más valiente que el mismísimo Espartero.

Niños y niñas nacen de esta unión

todos ríen todos lloran todos guisan todos bordan

todos estudian música en la escuela pública

Todos se embadurnan de colores,

todos hacen ramos de flores
todos dominan las máquinas y las matemáticas
Todos rien todos lloran todos guisan todos bordan
todos gritan todos cantan todos corren todos saltan

Ágiles son de cabeza y pies

todos trepan a los árboles.


8 comentaris:

  1. No coneixia la cançó, m'agrada, Tots pugem als arbres, eh? bona nit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al cap i a la fi, dels arbres venim. Bon dia, Gemma!

      Elimina
  2. Molt maca, moltes coses han canviat però a les nenes trobo que encara les vesteixen molt de color de rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, encara les motiven perque aspirin a ser princesses, tot i que fa cent anys vaig llegir que el blau es considerava un color femení. Ganes de posar-nos en calaixos separats.

      Elimina
  3. Una parella que conec han estat pares d'una nena fa cosa d'un mes i ella ha prohibit radicalment cap regal de color rosa :-)

    El nen de la foto és maquíssim... Em recorda a algú... (ara no sé si aquesta "a" hi va o no... sí que hi va, oi?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No entenc perquè els nadons han d'anar vestits de colors pàlids i pastel (és que, si no, s'electrocuten?).

      Jo diria que no hi va, però no sóc filòleg.

      Elimina
    2. Hahahaha espero que no s'electrocutin!!

      A mi els roses i blaus tampoc em molesten (sempre i quan no siguin massa "cursis"), vull dir que jo no seria tan "exagerada" com aquesta mami que t'he explicat. Ara bé, quan jo regalo un pitet brodat per iniciativa pròpia (que no sigui un encàrrec) mai el faig ni rosa ni blau. Si no tinc ni idea dels gustos dels pares, trio un groc pàl·lid (parlo del biaix, clar) que queden súper macos i sinó, taronges, verds...

      Això si, tant si són nens com nenes, m'encanten amb texans!! I els jerseiets de ratlles horitzontals de molts colors diferents.

      Ah, si tu dius que no hi va, és que no hi va, encara que no siguis filòleg hehehe

      Doncs això, que el nen de la foto em recorda molt algú (ara ben escrit) ;-))

      Elimina
    3. Per a mi, que els vesteixin com vulguin, sempre que no vagin de membres escurçats de l'aristocràcia.

      Elimina