dijous, 3 de juliol de 2014

Marro i sang al paradís (1)

Eloise Wagner de Bousquet, la Baronessa
L’arxipèlag de les Galápagos, de gran importància històrica per la seva contribució involuntària en els estudis evolucionistes de Charles Darwin, constitueix en l’actualitat un cobejat parc nacional situat a gairebé 1.000 quilòmetres de la costa de l’Ecuador. Atesa la limitació de visitants imposada per preservar els tresors naturals de la regió, ha esdevingut un dels destins turístics més exclusius del planeta. No sempre fou així, com delata el fet que és un dels pocs territoris de les seves característiques que mai ha disposat d’una cultura nativa. Per això fins ben entrat el segle XX no hi faltaren a les seves illes solars on instal·lar-s’hi.

En centraré ara en Floreana —una illa relativament petita (173 quilòmetres quadrats) al sud de l’arxipèlag, plana, fèrtil i amb provisions d’aigua dolça— i en els truculents fets que allà es produïren fa unes quantes dècades. Tot començà a Berlín l’any 1929. Dore Strauch, una professora d’institut casada amb el director del centre que li dobla l’edat, fuig amb Friedrich Ritter el seu dentista, home també casat. Tots dos deixen enrere els seus esposos per explorar una vida lliure dels lligams de la societat a la solitària i mai colonitzada illa de Floreana. Estableixen la seva nova llar al cràter d’un volcà extint i amb penes i treballs aconsegueixen fer tirar endavant la seva granja de nom Frido. La seva espartana existència es veu alterada puntualment per la visita dels curiosos que volen conèixer de primera mà el que els periodistes han batejat com els Adam i Eva de les Galápagos.

El 1931 una nova família arriba amb intenció de quedar-se. Són els Wittmer: el pare Heinz, la mare Margret que ha fet el viatge embarassada i un fill adolescent. El doctor Ritter ajuda a instal·lar-se els seus compatriotes; però, un cop feta la feina, no sembla que les dues famílies mantinguessin gaire contacte social, cosa que ja els estava bé.

Heinz i Margaret Wittmer amb els seus fills
 Aquesta envejable situació de normalitat quasi monacal es va veure interrompuda l’any 1933 per l’arribada d’Eloise Wagner de Bousquet, una austríaca autoproclamada baronessa, a qui acompanyen els seus dos amants alemanys i un home equatorià (Manuel Valdivieso) en funcions de criat. Els amants no poden ser més diferents: Robert Philippson és fort i musculat, mentre que Rudolf Lorenz és un ros pàl·lid i escanyolit. La intenció de la Baronessa, que ha viatjat amb vaques, aviram i vuitanta quintars de ciment, és obrir un hotel de luxe que es dirà Hacienda Paradís; un projecte que per descomptat mai no arribarà a bon terme.

Eloise no perd el temps i aviat s’adjudica el títol inexistent de “Reina” de Floreanna. Amb les seves exagerades històries pròpies del baró de Munchausen i els seus inseparables fuet i pistola esdevé una llegenda local que tothom vol conèixer: els iots fan parada obligada a l’illa per saludar el personatge i el governador de l’arxipèlag es deixa seduir per ella. La Baronessa és una dona tan extravagant com contradictòria i li agrada ferir les bèsties per després guarir-les. Els seus amants no reben millor tracte, especialment el nyicris Rudolf a qui tiranitza amb sadisme. No cal dir que la resta d’habitants de l’illa no són gaire feliços amb aquesta escandalosa presència. Però mentre que la família Wittmer s’esforça per ignorar-la, el doctor Ritter la menysprea activament. La tragèdia és a punt d’esclatar.

4 comentaris:

  1. Ai, ai, els paradisos perduts... n'hi ha que acaben amb una davallada a l'infern!
    Per als occidentals és molt difícil esdevenir "bons salvatges" només pel fet de canviar d'entorn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MBG, com veuràs l'aïllament ajudarà a que surti el pitjor de cada individu. No et perdis la continuació!

      Elimina