dimecres, 2 de juliol de 2014

Punts de vista


Ahir, tot parlant dels peculiars rellotges bolivians, va comparèixer (com era d’esperar) la idea del mapamundi invertit que afavoriria la visió austral del planeta sobre la boreal. Segons els experts, el fet d’ocupar una posició superior en la imatge dóna la idea afegida de superioritat moral. Si Evo Morales encara no s’ha sumat el carro dels que advoquen per una visió invertida del món, serà perquè (com apuntava Santi) el president bolivià és poc amic de les inversions i els invertits.

El català-uruguaià Joaquim Torres García ja donava idees l’any 1943 sobre una Amèrica del Sud que tindria el cap d’Hornos com a cim del món i Montevideo com el seu melic. Però millor no pecar de localistes i apuntar alt: deixo a continuació el món a l’inrevés per la vostra admiració, reflexió i fins i tot humiliació. Cert, és un fet constatat, que el volum de terra ferma i de població és molt superior a l’Hemisferi Nord, però el detall no ens hauria de convertir en uns insolidaris impresentables.

Potser per fer una mica de penitència, sotmetrem ara Europa (que s’estava tan tranquil·la al seu hemisferi sense voler fer mal a ningú) a un tractament de xoc. No digueu que la visió no fa una mica d’angúnia o que directament provoca el vertigen, amb Turquia i el Magrib convertits en països nòrdics i Escandinàvia finalment erecta, com correspon als territoris del Sud.

Crec que em repeteixo i això ja ho havia dit abans, però la superfície d’una esfera fa de mal aplanar i qualsevol mapa de la superfície terrestre haurà de fer alguna concessió per arribar al full de paper i a la pantalla de l’ordinador. Gerardus Mercator, cartògraf de Flandes al segle XVI, és el pare d’una de les versions més populars del mapamundi. La projecció de Gall-Peters és molt més fidel a la grandària de cada continent, encara que a primera vista se’ns faci incòmoda i fins i tot repulsiva. A la imatge següent podeu comprovar (en colors molt tintinians) la diferència entre Gall-Peters (verd clar) i el contorn de traç negre de Mercator.

Una visió no tan revolucionària, però igualment interessada, ens presenta versions alternatives del centre del món. Les més conegudes són les que mostren Europa al cor de l’objectiu, com si la resta del planeta en fos subsidiari; per això val la pena rescatar aquest planisferi de Vivien de Saint Martin (1874), en el qual la Xina ocupa el lloc més rellevant.

Possiblement el mapa següent l’ha pagat la C.I.A., o sigui que no us escolteu gaire el que pretén dir.

Ja ho veieu: hi ha moltes maneres d’explicar la Terra i els seus continents, però potser la més fantabulosa de totes la protagonitza l’enginyós enginyer Buckminster Fuller, que la projecta sobre un icosaedre i n’obté un planeta ple de meravelles, on tots els continents estant connectats i els oceans són noció del passat.


Post-it del dia: recordar Buckminster Fuller.

12 comentaris:

  1. Gran apunt. Malgrat tot, els àrabs en època medieval foren els primers en capgirar el sud i el nord per temes de conveniència...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ho hauré de mirar, Galde, perquè aquest no em constava.

      Elimina
  2. M'encanten els mapes curiosos. Ja entenc que al llarg de la història s'han fet diferents representacions i això em fa pensar que en un futur pot canviar la que ara tenim tan interioritzada. Però no sé si per usar-lo al revés no caldrà que canviï la polaritat de la terra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, m'ensumo que parles d'uns mapes més polítics encara que els que aquí mostro, oi?

      Elimina
  3. És curiós veure com a l'Europa invertida totes les (pení)nsules passen a estar erectes.

    ResponElimina
  4. Els mapes són bells de per si, en especials els polítics, però en aquest d'en Buckminster Fuller la bellesa s'ajunta amb la modernitat. I a més, a mi em recorda l'estètica dels jocs Educa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és que és bonic fins i tot de color.

      Elimina
  5. Uns amics montevideans ens van regalar un rellotge il.lustrat amb aquest mateix mapa de Torres Garcia i que funciona anticlockwise, és a dir, a la dreta de les 12 hi ha les 11 i no pas la 1. És com aquests:
    http://girosur.com/
    Per cert, m'has robat el cor amb el Buckminster Fuller.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barcelonauta, el rellotge que dius és del mateix tipus que el que vol implantar l'Evo Morales. En parlava ahir. El Buckminster Fuller era un geni, l'hi hauré de dedicar un apunt.

      Elimina
  6. ui com se m'havia passat aquest post sense posar aquest vídeo!
    https://www.youtube.com/watch?v=i8iHj_O_ZNk

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense haver-lo vist ja he endevinat de quin vídeo es tractava ;p

      Elimina