dissabte, 9 de maig de 2015

La noia del “boss”

“Edith and the Kingpin”, la tercera cançó de “The Hissing of the Summer Lawns”, és un dels seus números més elegants i “jazzy”. Es tracta d’un retrat ple d’atmosfera sobre l’amistançada d’un home influent i de vida tèrbola a qui se li augura molt poc futur.

L’home important arriba
Els balladors de la disco el saluden
Els policies de paisà el saluden
Ciutat petita, home important, lluentor de pintallavis fresc
Argot d’estudiants d’institut
de víctimes de màquines d’escriure
La banda sona com màquines d’escriure
L’home important no escolta
Els seus ulls contemplen Edith
La seva mà esquerra s’agafa la dreta
Que deu desitjar aquesta mà
per aferrar-se tan fort?

Edith a la pista
Les noies abandonades xerren entre elles
L’home de l’anell de diamants ronca de satisfacció
De moment amb les urpes amagades
D’una en una li porten a ella
les seves històries d’home rebel
els seus crims i les seves glòries
Es miren tot desafiant-se
Les dones que ell pren envelleixen massa aviat
Les seves cares fatigades
inclinades sobre la cullera

Edith al llit d’ell
Un avió brunzeix sota la pluja
Els cables de les parets bronzegen
Alguna cançó, alguna cançó misteriosa
Els compassos en el seu cap
Amb un ritme frenètic i enlluernat per la neu
Romàntic i enlluernat per la neu
Ella diu que el crim d’ell té sentit
Edith i el “jefe”
Tots dos amb un encís que fa trontollar
es miren als ulls
No gosen apartar la mirada
Ja saps que no gosen apartar la mirada


Com que la cançó s’ho val (i ho permet), a la versió original en estudi hi afegiré una cantada en directe per Elvis Costello en la bona companyia del pianista Herbie Hancock. Per últim, l’estupenda versió que va fer Tina Turner l’any 2007, de nou amb Herbie Hancock i ara també amb el saxo de Wayne Shorter.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada