dijous, 6 d’octubre del 2016

Diacrítics, una modesta aportació

Com que no sóc filòleg, no penso entrar en l’intens debat que s’està vivint aquests dies sobre la conveniència de suprimir la majoria d’accents diacrítics a l’ortografia de la llengua catalana. Aquesta església ja té els seus doctors i, atès que tota ortografia és una convenció dictada per l’autoritat pertinent, als escrivents de la llengua no ens toca més que acatar la norma (o optar per la desobediència ortogràfica i passar per repatanis immobilistes).

De totes maneres fa un parell de dies, i ara parlo «a nivell usuari», em vaig trobar amb la necessitat de fer una descripció que, en absència de diacrítics, convidaria a l’ambigüitat. I no, no es tracta d’una expressió quasi impossible a la vida quotidiana com «la dona dona» o «la neta neta», expressions que segons els filòlegs reduccionistes serien perfectament comprensibles pel context.

Estava escrivint sobre una església de Gravina in Puglia: la Chiesa del Purgatorio patrocinada per la família Orsini, el motiu ornamental més important de la qual són els «ossos». Què volen significar aquests «ossos»? Reflecteixen les referències a la mortalitat, identificables des dels tètrics esquelets de l’entrada? O ens parlen del plantígrad heràldic de la família? Crec que la disjuntiva, ara que el context no ajuda gens ni mica, només la resoldria un senzill signe diacrític.

De totes maneres, com que tot això ja m’ha pescat amb una edat, no estic disposat a variar els meus hàbits ortogràfics. Si continuo col·locant els accents allà on solia pertocar, què em pot passar? M’afusellaran a la matinada, com si fóssim a «Tosca»?

L’ós ha menjat l’os. De tota la vida.

19 comentaris:

  1. Perquè sóc pacífic malgrat el meu cognom que no desvetllaré, però ja em comença a emprenyar tanta història dels diacrítics i els joc que dóna (ai, que anirà sense accent!) de qual jo també participo. I no dic res més perquè ja he dit prou, però podria deixar un titular: els periodistes són pràcticament imbècils (o imbecils)? La pregunta, retòrica, no aspira a tenir resposta.

    ResponElimina
  2. Com a expert en faltes d'ortografia, segueixo emprant els diacrítics com sempre he fet, és que la cosa dona per a molt, pero fins i tot fa mandra. Ah! i m'he assabentat (com la majoria, diria jo) que d'aquests accents s'en deien diacrítics, a ran de la seva supressió i publicació de la noticia als mitjans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els experts en faltes d'ortografia. Procuro no ser-ho.

      Elimina
  3. Vols dir que som tan rucs que no entendríem de quins ossos parles? no entraré en matèria que ja he expressat la meva heterodoxa opinió sobre la manca de necessitat de tants accents i accentets, dit això que cadascú faci el que li abelleixi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que no m'he explicat bé. Si et dic que l'església està decorada amb "ossos", tu què entens?

      Elimina
    2. Estic, ja ho has vist, d'acord amb l'Allau, Júlia
      ¿Accentets?. Els teus diminutius són temibles.
      La teva neta és neta. No hi cal un accent que deixi clar el què diem i marqui la pronúncia?

      Elimina
    3. Ara tampoc ens matem per un diacrític. Els catalans en som capaços.

      Elimina
    4. Ei, matar-nos no!!! Som gent de pau.

      Elimina
    5. Glòria, era una forma de parlar. Com diu en Claudi Mans: els catalans som un poble de filòlegs aficionats, meteoròlegs aficionats i boletaires professionals.

      Elimina
  4. Jo ho tinc fotut, Allau. A classe em veig obligat a explicar-ho, però íntimament continuo posant diacrítics.

    ResponElimina
  5. Estic convençut que hi haurà equívocs, encara que siguin molt puntuals. Però si ens fixem en altres idiomes que no tenen accents, tampoc no tenen tants problemes, no? També em fa molta gràcia que la gent es queixa molt d'una norma que en realitat no apliquen. Quanta gent que s'han queixat a xarxes deuen posar-los malament? Però bé, jo en sóc partidari, eh? És una de les altres peculiaritats de la nostra llengua, que la fa més rica. Em sembla que els seguiré posant, perquè crec que no ho sabria fer d'una altra manera. Bé, quan ens ho corregeixin al corrector del navegador...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'emprenya molt llegir l'anglès sense saber com cal pronunciar-lo. Fins fa un moment, en català, l'ortografia ens ho indicava.

      Elimina
  6. A Dios pongo por testigo que amb això dels diacrítics vaig pensar en la teva cripta: quan vaig llegir l'entrada, primer vaig dubtar si no estaves errant amb els accents, fins que vaig caure que parlaves de la família Orsini.
    Els continuaré fent servir, més per costum que per convicció.

    ResponElimina
  7. Per mi no pateixis, no em sagnaran els meus preciosos ulls blaus per un accent de més o de menys.

    ResponElimina