 |
| Chiesa Madre dei Santi Pietro e Paolo (amb Josep afegit) |
A mig camí entre Gallipoli i Lecce, la provinciana Galatina (27.109 habitants) sembla una mica tètrica durant la llarga migdiada d’agost. No li manquen els atractius habituals: palaus de façana barroca, un grapat d’esglésies de factura competent que en altres parts del món serien tresors nacionals i un te fred «alla pesca» que em deixa totalment enamorat. Però si hem vingut a Galatina és per visitar la basílica de Santa Caterina d’Alexandria, un dels monuments més insignes del romànic i el gòtic pullès. A que no havíeu sentit mai parlar d’ella?
 | |||
| Basílica de Santa Caterina |
 |
| Jesús i els apòstols |
La basílica va ser construïda entre 1369 i 1391 sota el patrocini de Raimondello Orsini del Balzo, croat entusiasta, el qual en besar la relíquia de la mà de Santa Caterina al monestir que hi té dedicat al mont Sinaí li va arrencar un dit amb les dents i, ja posats, se l’endugué cap a Itàlia embolcallat en reliquiari de plata. El temple presenta una façana amb solucions interessants (el crist i els apòstols esculpits sobre la porta principal) o típicament pulleses (la parella de lleons que guarden l’entrada).
Però el veritable atractiu de la basílica es troba al seu interior, on la totalitat dels seus murs està recoberta de frescos atribuïts a Francesco d’Arezzo, de l’escola de Giotto, i datats al segle XV. Amb tanta superfície per omplir no us estranyi que aquí es descrigui en format predecessor del còmic la història sagrada tant del Vell com del Nou Testament. Potser el nivell no és de primera, però la veritat és que impressiona tanta paret pintada. Malauradament a l’interior no permeten fer fotografies, o sigui que totes les imatges que segueixen són manllevades. Però igualment precioses.
Jo volia veure el dit!
ResponEliminaCrec que l'Hola el publicarà la propera setmana.
EliminaNo, no n'havia sentit a parlar mai. És preciosa.
ResponEliminaEls passatges d'Història pintats diuen que són un precedent del cinema. També ho són les columnes historiades com l' Antonina que hi ha a la Piazza Colonna de Roma on els-en aquest cas, els relleus restaurats-prenen quasi forma espiral i es podrien caragolar com es feia amb les, no tan antigues, cintes cinematogràfiques. La majoria d'estudiosos coincideixen en que l'home ja prefigurava les, encara molt llunyanes, pel·lícules. "La llegenda de la crucifixió" de Piero della Francesca, a Arezzo n'és un altra exemple. No tinc res contra els dibuixos dels còmics però em quedo amb aquesta interpretació.
Gràcies per compartir moltes de les belleses capturades en aquest viatge.
Sí, és clar, tots aquests exemples tenen precedència històrica, però els còmics jo els sento més propers.
Elimina