dimecres, 12 d’octubre de 2016

Educació privada

El debat sobre la conveniència d’educar els teus fills entre les quatre parets de la llar familiar, només va sorgir en el moment que va existir la possibilitat d’una educació pública i gratuïta a la qual acollir-se. Sense tenir-ne ni idea, diria que la discussió és més roent als Estats Units que a casa nostra, on tot arriba tard i amb sordina. En tot cas, d’això tracta «Captain Fantastic» del debutant Matt Ross, qui jura i perjura que es va criar en una comuna «hippy» amb alguna concomitància amb el que aquí es narra.

El que el film exposa: Ben Cash (un carismàtic Viggo Mortensen) cria els seus sis fills enmig de la natura més salvatge, amb una barreja d’educació per la supervivència i doctorat virtual a una universitat de l’Ivy League. L’esposa i mare és estranyament absent, fins que el seu suïcidi compareix per justificar la deriva del guió. El viatge de la família en ple per assistir al funeral enfrontarà la quitxalla per primera vegada a la vida amb els encants de la societat de consum, mentre que els seus acabalats avis conspiraran per privar-los de la custòdia paterna.

Aquesta història es podria haver explicat de moltes maneres, però s’ha optat per la més absurdament exagerada. Així aquests nens no només han après a matar un cérvol amb les mans nues o a escalar una paret vertical, sinó que són experts en física teòrica, parlen sis idiomes i són capaços d’elaborar una anàlisi de text de la «Lolita» de Nabokov sense despentinar-se. Resulta difícil imaginar uns pares amb coneixements tan vastos, però com a mínim la incongruència de tot plegat proporciona alguns moments força còmics.

El conflicte familiar es mostra molt més adotzenat (els avis de rapacitat gens dialogant, la germana i el cunyat de convencionalisme poruc, el fill que acusa el pare de la mort de la mare…) «Captain Fantastic» se salva per la solidesa dels seus actors (hi surten Frank Langella, Ann Dowd, Kathryn Hahn o Steve Zahn), sobretot el sempre convincent Mortensen. Sense ser perfecte ni profund, cola el seu parell d’hores de durada de forma més agradable que penosa.

2 comentaris:

  1. Em tenia encuriosit per la seva bona puntuació al filmaffinity, però a cap dels dos cines de la meva ciutat la fan, o sigui que a la festa del cine hauré de veure Elle o el Robert Langdon que es aposta segura sobre com serà :P

    PS: Vaig més d'un cop a l'any al cine! Aquest any que encara no ha acabat ja hi he anat 6 vegades ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Atreveix-te a veure 'Elle', que això del Robert Langdon diuen que és pitjor que els llibres (que ja és dir).

      Elimina