divendres, 9 de desembre de 2016

Barcelona des de l’aigua


Després de dècades de desinterès pel patrimoni local, Barcelona ha entrat darrerament en una etapa molt més respectuosa amb el seu passat i sembla que ja no es tornaran a produir les destruccions insensates i descontrolades característiques de la seva expansió més salvatge. Sospito que en aquesta sensibilització hi ha contribuït força la xarxa amb pàgines que des d’iniciatives individuals han tret profit de la capacitat cooperativa del mitjà. Un dels que més destaquen per la versatilitat dels seus interessos com per la solidesa de la seva documentació és el blog Bereshit del professor i historiador Enric H. March, vell amic d’aquesta casa. I si el porto ara aquí és per la publicació el recent mes de setembre del seu imprescindible estudi «El Rec Comtal, 1.000 anys d’història», coeditat per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona.

El Rec Comtal fou una canalització hidràulica que abastí Barcelona des de l’alta edat mitjana fins ben entrat el segle XX i la crònica de la seva existència equival al seguiment del desenvolupament de la ciutat durant bona part de la seva història. El lector profà pensarà que la temàtica és especialitzada en excés, però si s’apropa al llibre sense prejudicis descobrirà el tresor de coneixements que amaga: des de l’orografia «secreta» del Pla de Barcelona fins als múltiples usos de l’aigua (beguda, higiene, bugaderia, agricultura, força motriu dels molins, indústria de la pell o l’estampació de teles, ornamentació paisatgística o part essencial del clavegueram).

I encara que el Rec Comtal sigui la sèquia protagonista, es mencionen també totes les artèries importants del sistema hidrogràfic barceloní, començant per les possibles concomitàncies amb l’aqüeducte romà original. Hi surten els nostres rius limítrofs (dos) i les rambles i rieres, els safareigs, els pous i les fonts. I els infectes desguassos cap al mar. Tot plegat configura una estampa molt viscuda de la ciutat descrita. I per a la cada dia més important comunitat de població jubilada (o prejubilada) es proposen passejades aproximatives al llarg de la pràctica totalitat del Rec.

El volum està, a més, estupendament il·lustrat, amb la contribució de les fotografies de veïns dels barris afectats, que hi aporten noms i cognoms i qualitat humana. Aquestes petites històries íntimes que s’endevinen afegeixen un plus d’emoció incommensurable, que m’han abocat més d’un cop a la vora de la llagrimeta. Una reacció impròpia davant d’un llibre d’història, però molt adequada si hom pensa en un regal nadalenc d'èxit garantit. Gràcies, Enric!

4 comentaris:

  1. Estuve en la presentación en el Saló de Cent.
    Espectacular.
    Salut

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies per aquesta ressenya, Allau! Però gràcies, sobretot, pel retorn de la lectura. Si ja ha estat un plaer i un honor que se m'hagi fet l'encàrrec d'escriure la història del Rec Comtal, més ho és encara que el lector n'hagi tret una experiència emocional. Això és senyal que hi ha una relació molt propera entre la història de la ciutat i els seus habitants, i que si les fem parlar, les pedres ens expliquen alguna cosa de nosaltres més enllà del seu valor monumental. Si he aconseguit que es produeixi aquest diàleg entre el lector i l'objecte, em dono per satisfet. Una abraçada!

    ResponSuprimeix