dilluns, 12 de desembre de 2016

Els ponts de Bordeus

Pont de pierre
Sembla mentida, però és del tot cert: l’antiguíssima vila de Bordeus, que data de principis de l’era cristiana i que sempre prosperà al costat del cabalós riu Garona, no comptà amb un pont sobre el riu fins el molt recent any 1822. Els bordelesos consideraven aquesta circumstància un avantatge defensiu davant d’un enemic potencial, tot i que aquest raonament només seria vàlid si l’enemic vingués de l’est. Aquest primer pont és anomenat «pont de pierre» per raons òbvies, consta de 17 arcs i té una llargada de 487 metres. Per ell hi circula, a més dels vianants i els vehicles de motor, una línia de tram que connecta el centre de la ciutat amb el barri de La Bastide.

El següent pont, la passarel·la Eiffel, s’inaugurà l’any 1860 per dedicar-lo a la circulació ferroviària. Les seves vies permetien una velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora, el que acabaria sent causa d’un coll d’ampolla inadmissible en els temps moderns. Per això a principis del segle XXI es va construir un segon pont paral·lel de quatre vies que va ser inaugurat el 2008. La passarel·la, inicialment condemnada a ser desmantellada, va ser salvada «in extremis» a títol de monument històric. Reformulada com a passarel·la per a la circulació pedestre, té prevista la seva inauguració l’any 2020.

Pont d'Aquitaine
Després del pont de pedra, el segon pont dedicat a la circulació rodada i els vianants no s’obrí fins l’any 1965: el pont Saint-Jean. Dos anys més tard s’inaugurava al nord de la ciutat el Pont d’Aquitaine, pont suspès de 1.767 metres de llargada. És l’últim obstacle a l’estuari de la Gironda fins arribar a mar obert gairebé cent quilòmetres més enllà. El 1993 data el pont d’Arcins-François Mitterrand de característiques força anònimes.

En canvi el pont Jacques-Chaban-Delmas, dedicat a l’alcalde vitalici de la vila i inaugurat el 16 de març de 2013 per François Hollande, entra de ple en la categoria d’arquitectura espectacle. Obra dels arquitectes Christophe Cheron, Charles Lavigne i el seu fill Thomas Lavigne, destaca per les seves quatre estructures verticals que només cobren sentit quan sostenen el pont llevadís i permeten la navegació de grans creuers. Molt a prop es troba l’acabada d’inaugurar Cité du Vin, però això ja seria tota una altra història.

Pont Jacques-Chaban-Delmas

2 comentaris:

  1. El títol del post gairebé em fa pensar que parlaries de la meva visita a Bordeus de l’any passat :P

    Comentar que l’últim pont vist de nit es molt maco perquè té una llum blava molt guai.

    ResponSuprimeix