dilluns, 5 de desembre de 2016

Dues o cinc coses sobre Bordeus

"La lletera de Bordeus" (1825 - 1827), o un petit miracle de Goya
  1. Bordeus és la capital de Nouvelle-Aquitaine, la major regió administrativa francesa després de la reforma territorial de 2014. L’etimologia d’Aquitània molt probablement prové del llatí «aqua», un element molt comú a la regió. Si ho pronuncieu «aqüitània», tot pren un nou sentit.
  2. Aquitània en la llengua del Poitou es diu Aguiéne (arcaicament Guyenne/Guienne) i en occità Guiana. D’aquí es podria arribar a pensar que les tres antigues Guaianes de Sud Amèrica n’han heretat l’etimologia: res més lluny de la veritat, responen a llengües aborígens.
  3. Qui hagi llegit «La volta a la Gàl·lia d’Asterix», sabrà que Bordeus llavors es deia Burdigala. Malgrat que la seva fundació romana és contemporània a la de Barcino, la ciutat ha preferit agermanar-se amb Madrid (1984) i Bilbao (2000). Vint segles més tard, el seu «cardo» i el seu «decumanus» són encara dos dels carrers més animats i comercials (Sainte Catherine i Porte Dijeaux, respectivament o viceversa).
  4. L’enorme artista aragonès Francisco de Goya, com tants d’altres espanyols abans i després, hagué d’emprendre el camí de l’exili quan l’any 1823 la monarquia absoluta era restaurada a Madrid. S’instal·là en jubilació ben poc dramàtica a Bordeus (la corona li pagava la pensió), on moriria el 16 d’abril de 1828. En un acte de veritable injustícia poètica, ara mateix la seu de l’Institut Cervantes ocupa l’habitatge on Goya va morir. També podria tractar-se de sarcasme o comentari de text.
  5. Malgrat que Bordeus no toca costa, resulta ser punt ineludible en la comunió universal de la degustació d’ostres. No voldria caure en la vulgar lírica gastronòmica, però no m’imagino res més embriagador que aquest compromís entre els misteris marítims de la feminitat i la necessitat viril de recollir-los amb una forquilla. Sense llimona ni cap altre additiu, si us plau.

6 comentaris:

  1. I llegir Mauriac. I el vi. I el color del vi. I les landes. Proffitez l'aventure, mes enfants!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor llegir Montaigne. L'aventure finie et bien profitée.

      Elimina
  2. Gracias por tu comentario, ALLAU. Gracias.
    A veces, muchas, demasiadas, se entra en los comentarios con animadversión.
    Te agradezco sobremanera tu comentario sobre Lluis.
    ¿Porqué? porque no deseo que se le malinterprete o que se busque una confrontación donde no debe existir.
    Una persona, cuando hace un relato, simplemente relata y punto.
    Hay quien no lo entiende y busca lo que no existe.
    Un abrazo.
    PD:
    Has de perdonarme, porque no te tenía puesto como seguidor de tu bloc al cambiar de imágen en el mío, y siempre te he contestado a vuelta de correo.
    Ya lo he solventado.
    Por cierto, de Bordeus, su vino (si La Rioja me lo permite).
    Una abraçada.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te preocupes, Tot Barcelona, el seguimiento no ha de ser algo compulsivo. Un abrazo.

      Elimina