dilluns, 18 de desembre del 2017

Julita, la fantàstica


Julita Salmerón tenia tres somnis a la vida: comptar amb una prole nombrosa, disposar d’un mico com a mascota i ser propietària d’un castell. Tots tres els va acomplir: de fills, en va tenir sis; la mona (que li va sortir malparida) li va durar poc; i pel castell va haver d’esperar una mica més, fins que es va fer rica gràcies a una herència. De tot això i de la mala fi del castell, entre altres moltes coses sorprenents, ens parla el documental «Muchos hijos, un mono y un castillo» que ha dirigit l’actor Gustavo Salmerón, el fill de Julita.

Tot i que la protagonista es qüestiona des de la primera escena l’interès que pot tenir tot això per un espectador de fora de la família, no hi ha cap dubte que la seva història mereixia ser explicada; perquè la peculiar Julita és permanent font de diversió, tant per la seva síndrome de Diògenes de talla XXL, com per les seves insòlites opinions sobre tota mena de qüestions tan humanes com divines.

La pel·lícula s’articula com una gesta tortuosa a la recerca d’unes vèrtebres perdudes de la mare de la protagonista —assassinada pels rojos a la Guerra Civil—, que se suposa que han d’estar guardades en algun racó de la casa. No em negareu que com a excusa argumental no podria ser més lirona. Però d’una persona capaç de somiar que fa croquetes amb les carns de José Antonio Primo de Rivera no se’n podria esperar menys.

Filmada en format similar a les velles cintes familiars de súper 8 (de fet, part del material, prové de l’arxiu gràfic de la família Salmerón), «Muchos hijos, un mono y un castillo» té una aparença immediata i poc curosa. Encara que les seves virtuts formals siguin difícils de discernir, no és tan improvisada com sembla. Però el seu gran capital és sense dubte l’extraordinària Julita Salmerón —molt ben secundada pel seu marit entre amargat i estoic—. Com a retrat de personatge no en trobareu de millors i, a més, riureu a base de bé. Pura felicitat a la parada dels monstres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada