dissabte, 17 d’octubre del 2020

Claudette (2)

 

La «Cleopatra» de 1934 és un altre exemple de manual del que millor sabia ferCecil B. DeMille: decorats i vestuaris fastuosos, bigarrades escenes de masses i actuacions una mica encartonades. No espereu fidelitat històrica en aquesta apoteosi kitsch, i les batalles finals són molt de nyigui-nyogui, però l’entreteniment està assegurat. Almenys els protagonistes —Warren William com a Cèsar i Henry Wilcoxon com a Marc Antoni— son inesperadament bons. I a la Colbert, el paper de Cleopatra —segons les cròniques, una dona no particularment bella, però de personalitat forta i enginy captivador— li escau d’allò més.



«La vuitena muller de Barbablava» (1938) no és un Lubitsch major, però sí que és molt típic (obrir i tancar de portes, pantomimes, dobles sentits…) La trama, com correspon a les comèdies esbojarrades de l’època, és una mica absurda: un milionari acostumat a col·leccionar esposes (i divorcis) rebrà una lliçó d’humilitat per part de la seva última muller. Colbert està ideal en el paper, una vegada més, de la dona sense ni un cèntim, però plena de recursos. L’acompanyen bastions de la comèdia com Edward Everett Horton, Franklin Pangborn i David Niven. Malauradament la bona perxa de Gary Cooper no era la més adequada per aquest tipus de films. Primera de les moltes col·laboracions en el guió de Billy Wilder i Charles Bracket.



«Drums Along the Mohawk» (o «Corazones indómitos») de 1938 és la primera de John Ford en Technicolor, un bon èxit de taquilla, però no pas una obra particularment remarcable. Claudette Colbert i Henry Fonda formen una parella d’abnegats peoners que s’instal·len a la vall del Mohawk, en el centre de l’estat de Nova York, a les acaballes de la Guerra d’Independència Americana. Els atacs de l’exèrcit britànic i dels seus aliats indis amaneixen un metratge no gaire excitant. L’únic destacable és la fotografia de molts bells paisatges (filmats a Utah) i l’estupenda composició d’Edna May Oliver com a adorable vídua bel·licosa. El final és una exaltació patriòtica de la «nova» bandera americana, a la que honoren també el personatge del nadiu «bo» i la minyona afroamericana.



2 comentaris: