dimecres, 28 d’octubre de 2020

El club dels súpers, societat limitada


Segona temprada de «The Boys» que reprèn l’acció on la van deixar, amb el grup dels set súper-herois corporatius de la companyia Vought, enfrontats a The Boys, la colla no-súper-heroica que els volen desemmascarar. La cosa ara es complica exponencialment, perquè hi ha un súper-terrorista suelto, disposat a fer mal, hi ha una nova súper-heroïna amb tendències una mica nazis i una nova gestora, hereva del personatge que feia Elisabeth Shue. A més Butcher ha descobert on està amagada la seva dona desapareguda i el fill que ha tingut amb Homelander i The Boys estan fent una campanya per desprestigiar Vought, revelant el component químic que es fa servir per crear súper-herois.


Si això no us sembla prou complicat, afegiu-hi un germà perdut de Kimiko que apareix tot de sobte i una estranya secta que intenta regenerar The Deep per fer-lo retornar a l’alineació oficial de The Seven. Tot això està explicat amb una barreja de cinisme (per la manipulació descaradament comercial de les figures súper-heroiques) i de suposat interès per les relacions humanes que s’hi exposen, amb un element afegit de sexe, violència i «gore».


He començat la temporada amb interés, però aviat m’he fatigat amb tants personatges i tantes peripècies (algunes de les quals, com les que es refereixen a la secta, no porten enlloc). Una hora de durada per episodi resulta llarga en excés i m’he sorprès desconnectant davant dels moments «intensos» dels personatges, a l’espera de les bretolades plenes de sang i fetge que han acabat sent l’únic que em motivava. Crec que ho hauré de deixar abans que comenci la tercera temporada: aquesta dependència exclusiva a la part més malaltissa de «The Boys» no pot ser bona.

4 comentaris:

  1. Ara mateix, em sembla que és la sèrie 'del moment'. Això només vol dir que és la que la gent mira i comenta. He de dir que a mi m'ha enganxat, tot i que no suporto el gore i hi ha algunes escenes que tela. Que a més, no són gore fals d'aquest que es veu artificial, o almenys m'ho sembla, és estranyament realista... Però bé, a mi m'agraden els personatges, el maleït Homelander (Patriota per mi, que vam començar a mirar-la en castellà i així vam continuar...) ho fa tan bé que et desperta un ventall de sentiments, cap d'ells bo.

    El tema de la secta sembla que no porta enlloc, però pot ser un tema de la tercera temporada, a jutjar per com acaba la segona, l'ultimíssim final. A més, aquest poder que té la congressista fa pensar en un altre personatge que va alliberar-se del sanatori i que no ha tornat a sortir. Hi ha trama.

    Potser sí que tot està molt embolicat, però s'ha de dir que enganxa. Molt fan d'en Frenchie i d'en Mother's Milk. També m'agrada la Kimiko i fins i tot el passerell d'en Hughie té punts. Però és clar, Butcher ocupa la pantalla com ningú, no vestia tant quan feia d'Eomer! I pel que fa als súpers, que diguis que Stormfront té 'tendències una mica nazis' és quedar-te molt curt.

    Precisament, aquí hi ha un dels temes de fons que tracta aquesta temporada, que són els populismes i els discursos que atreuen a masses descontrolades. També es tracta el poder de les xarxes socials i, com no, el feminisme. L'escena de Kimiko, Starlight i Queen Maeve contra Stormfront, amb els paios mirant-s'ho des del cantó amb cara de no saber què fer és antològica.

    No sé si sóc jo que hi faig altres lectures, o hi vull veure alguna cosa més, però per mi, The Boys no és una sèrie només de superherois i gent que mor molt violentament. Tot això per dir que sí que miraré la tercera temporada quan surti...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Veig que t'entusiasma molt més que a mi. Ja entenc les intencions que expliques, però em sembla un exercici cerebral i una mica postís: no hi sé veure els personatges al darrera. Potser les convencions del gènere super-heroic no estan fetes per a mi i ho hauria de deixar córrer.

      Suprimeix
  2. Estic amb en Xexu, he trobat la segona temporada ben bona, per sota del nivell de la primera, però continua molt interessant. Reconec que la primera part de la temporada es més interesant que la segona part, el meu capítol preferit es el tercer amb Deep i la balena, i com després arriben els herois de primera línia i l’ignoren totalment. Homelander fent de Homelander carregant-se el xinès cec també es un gran moment. La veritat es que Stormfront m’agrada el seu caràcter, llàstima de les seves tendències nazis, però per la resta un bon personatge, es una bona antagonista al personatge “bo” d’en Butcher, m’agrada tant que estic pensant en deixar-me barba com ell, a veure si inspiro una mica de respecte.

    ResponSuprimeix