divendres, 16 d’octubre de 2020

La primera mascota


«Primal» (HBO) és una sèrie animada destinada a un públic adult, no perquè sigui especialment difícil d’entendre, sinó per la seva violència extrema. Tracta d’un home de les cavernes que, després de veure devorada tota la seva família, adopta com a company de vida i de caceres un tiranosaure. Sí, «Primal» és tota ella un anacronisme i ve plena de detalls fantàstics que recorden les aventures de Tarzan. És obra de Genndy-Tartakovsky, un artista del cinema d’animació rus-americà, responsable de títols com «Hotel Transilvània» o «Star Wars: Clone Wars» i ha arribat acompanyada de molt bones crítiques.


En efecte, visualment és molt atractiva i gens adotzenada; la seva estètica em recorda la d’alguns còmics europeus, amb uns fons molt atmosfèrics i una composició molt dinàmica de l’acció. Argumentalment ja és més discutible, i no només per la improbable simbiosi de l’homínid i el dinosaure (que «The Flinstones» ja havien explotat). Els sis episodis que s’han emès fins ara segueixen un mateix patró: el cavernari i el tiranosaure s’enfronten a una munió de bèsties sanguinàries de tota mena d’espècies reals o inventades: mamuts, titanoboes, dromeosaures, rat-penats gegantins, homes-mono o escarabats carnívors. Durant minuts i més minuts es barallen a mort uns i altres, sense que hi faltin ossos fracturats, membres arrencats i dolls d’hemoglobina. L’espectacle és molt vibrant, però també molt fatigós per a qualsevol espectador que no tingui el deliri genocida entre les seves preferències. Queden per emetre quatre episodis de la primera temporada que segurament ja no veuré.




Cap comentari:

Publica un comentari