diumenge, 25 d’octubre de 2020

Claudette (3)


«Arise, My Love» (1940) de Mitchell Leisen diu que es basa en fets reals. A Burgos, a final de la Guerra Civil, un aviador republicà (Ray Milland) és salvat de l’afusellament per una periodista (Claudette Colbert) que es fa passar per la seva esposa. Tots dos fugen a París i s’enamoren, mentre el continent es prepara per a la guerra. Film de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units a la contesa bèl·lica, la seva trama fou escrita al dictat dels esdeveniments d’actualitat, de manera que s’hi incorporen fets com l’armistici de Compiegne, l’ocupació de París o l’enfonsament del SS Athenia. Curiosament els guionistes Billy Wilder i Charles Bracket van tractar aquest material tan seriós amb el ritme i les rèpliques d’una comèdia esbojarrada. En conseqüència Colbert s’hi nota molt a gust, però Milland no tant. L’actriu reconeixia que aquest era el treball que més li agradava de tots els que havia fet.



Ran de l’èxit fenomenal de «Mrs. Miniver», el film de 1942 que narrava les penes i treballs d’una mestressa de casa britànica durant la Segona Guerra Mundial, el productor David O. Selznick tingué la gran pensada de fer una obra equivalent adaptada a les circumstàncies de la rereguarda americana. Així nasqué «Since You Went Away» («Des que vas marxar») de 1944, escrita i produïda per O. Selznick, amb l’eficaç James Cromwell a la direcció, sobre les vicissituds d’una família benestant del Midwest que té el marit i pare destacat al front.


La llar dels Hilton està formada per Anne, la mare (Claudette Colbert) i dues filles, l’adolescent Brig (Shirley Temple) i la universitària Jane (Jennifer Jones), a les quals s’hi afegeix com a dispeser de circumstàncies el coronel Smollett (Monty Woolley). Amb la «patxorra» (i les redundàncies) que permeten 172 minuts de durada el film narra tot el que els passa als Hilton des de la partida del pare el gener fins a les festes de Nadal del mateix any. Apart de les previsibles incidències que afecten aquesta família, s’inclouen en forma de converses pescades al vol, tot un reguitzell d’altres circumstàncies, amb voluntat de tractar l’experiència de la rereguarda exhaustivament. Sovint hi apareixen el sentimentalisme i l’orgull patriòtic, i el que hauria de ser un relat intimista s’acaba amarant d’èpica. Això té el seu punt més negatiu en la feixuga banda sonora de Max Steiner, però permet a Stanley Cortez unes espectaculars composicions de llums i ombres.


Jones està tan inepta com acostuma i Temple no s’ha tret encara de sobre les monades pròpies d’una actriu infantil, mentre que una colla d’actors de caràcter —Monty Woolley, Hattie McDaniel, Agnes Moorehead— interpreten els seus arquetipus habituals. La pel·lícula se salva en gran part gràcies a Colbert, ideal en papers antiromàntics, i aquí personificació molt creïble d’una dona de carn i ossos.



«Without Reservations» (Mervin LeRoy, 1946) intenta reproduir la fórmula de «Va succeir una nit» (fins i tot a Espanya la van titular «Sucedió en el tren») amb una parella d’antagonistes que es veuen obligats a travessar el país en diversos mitjans de transport. Colbert és una autora d’èxit que busca un desconegut perquè protagonitzi l’adaptació al cinema de la seva novel·la i creu trobar-lo en un capità de l'aviació interpretat per John Wayne. El guió discorre de forma poc natural i no sembla anar enlloc: m’he avorrit molt. Wayne demostra que seria millor que s’allunyés de la comèdia. Com a pobre consol surt Cary Grant fent un cameo.

Cap comentari:

Publica un comentari