Encara més llibres:
- «El invencible verano de Liliana», Cristina Rivera Garza (Random House): l’autora fa un homenatge a la seva germana, assassinada dècades enrere per la seva parella, quan encara no es parlava de violència de gènere. El propòsit de Rivera Garza és encomiable, però el material del que parteix té un interès molt desigual, especialment pel que fa als textos quasi-adolescents de la germana.
- «Un lugar soleado para gente sombría», Mariana Enríquez (Anagrama): nova col·lecció de relats sobrenaturals i de terror, no dels més inspirats.
- «Elizabeth Finch», Julian Barnes (Angle Editorial): el narrador intenta dibuixar el retrat d’una professora carismàtica, capaç d’inspirar els seus alumnes, però res del que n’explica justifica la seva admiració. Mira que m’agrada Barnes, però no li he llegit cosa més insípida i mal ideada.
- «Matí i tarda», Jon Fosse (Nordica): o la naixença i sobretot la mort d’un pescador, que es lleva un dia i ho veu tot «diferent» (fa ganes de cridar-li: tio, que l’has dinyat!). Segons els gustos, novel·leta poètica o bé tremendament simple.
- «Planeta d’exili», Ursula K. Le Guin (Raig Verd): potser per ser la seva segona novel·la, no m’ha semblat ni gaire original ni gaire elaborada. Mal títol per iniciar-se amb aquesta autora.
- «Cranford», Elizabeth Gaskell (Adesiara): iniciada com una sèrie d’estampes costumistes, el seu èxit va propiciar que Gaskell hi acabés embastant una mena de trama; un cas similar al que va passar amb el «Pickwick» de Dickens. El resultat és una peripècia insubstancial d’unes provincianes cursis. Després d’haver-li llegit la notable «Nord i Sud», m’ha decebut que aquesta sigui l’obra més popular de l’autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada