Per acabar bé l’any (VIII)

Més pel·lícules:

• «La casa» d’Álex Montoya: notable adaptació de la novel·la gràfica de Paco Roca que preserva miraculosament tant els tons com l’emotivitat de l’original.
• «Furiosa» de George Miller: no sabria dir el perquè —després d’haver-me entusiasmat tant amb «Fury Road»—, aquesta seqüela m’ha deixat una mica fred. I això que la perícia del director, el seu ritme trepidant i les escenes per treure’s el barret són molt similars.
• «Godzilla Minus One» de Takashi Yamazaki: no passa sovint que conflueixin el gènere kaiju, els personatges ben dibuixats i un marc històric molt determinat. Afegiu-hi bons efectes especials i la recomanació s’escriu sola.
• «Sous la Seine» de Xavier Gens: mentre París es prepara per l’Olimpiada, a les aigües del Sena comencen a aparèixer taurons. Al contrari que el film anterior, aquest és un disbarat absolut; però de vegades el cervell et demana relaxar-se sense sentiments de culpa.
• «The Old Oak» de Ken Loach: o els problemes que suposen per a un poble miner en decadència l’aparició d’un grup de refugiats sirians. Loach tenyeix aquí el seu cinema social d’una pàtina de sentimentalisme    i propòsits conciliadors que resulten reconfortants.
• «Casa en flames» de Dani de la Orden: les famílies mal avingudes sempre ofereixen un bon espectacle; molt millor quan els actors (com aquí) estan especialment inspirats. Un èxit gens sorprenent.
• «Io capitano» de Matteo Garrone: l’odissea de dos joves de Dakkar que volen accedir a Europa. Malgrat algun toc oníric, resulta absolutament creïble. Un film que ajuda a repensar la immigració i que hauria de veure tothom.
• «Le Comte de Monte-Cristo» d’Alexandre de la Patelière: la novel·la de Dumas aporta la seva trama imparable a una producció per altra banda espectacular. Possiblement la versió definitiva del clàssic.
• «Beetlejuice Beetlejuice» de Tim Burton: el director, en hores baixíssimes, recorre a un dels seus primers èxits a la recerca d’inspiració. El resultat és tan fresc com un àpat reescalfat.