Mentre aquí tenim polítics acusats de presumpta corrupció, que exhibeixen actituds toreres i són victorejats per correligionaris i simpatitzants, que admiren els seus collons per estafar a qui els hi ho permet (que som tu i jo, no ens enganyem), m’arriba una notícia que m’ha tocat la fibra i, que de tan bonica, no puc evitar compartir-la.
El jove eixerit de la foto es diu J.W.Lown, té 32 anys, i fa poc més de deu dies havia estat escollit per quarta vegada (amb un 89% de vots a favor) com a alcalde de la població texana de San Angelo. Doncs bé, Lown ha dimitit, sense que ningú li ho hagués demanat, perquè està enamorat d’un immigrant mexicà sense papers i no vol exercir el seu càrrec des de la il·legalitat.
Sembla que l’ex-alcalde va iniciar la relació poc després d’aspirar a la reelecció. En quant a l’anònim mexicà, se sap que va entrar fa cinc anys als Estats Units per fer estudis a la universitat de San Angelo, s’ignora si ho feu de forma il·legal o bé els seus papers van expirar entre tant.
De moment, la parella s’ha refugiat a Mèxic, mentre esperen una solució. Hi ha traves burocràtiques (massa avorrides per detallar-les) que impedeixen una solució ràpida. Ni tan sols un matrimoni a Iowa (un dels estats que ho permeten) seria d’utilitat en aquest cas.
Els més cínics podem dir que l’enamorament és massa recent i que aquest J.W.Lown, que es deixa conduir pels tropismes del seu cor, no mereix dedicar-se a la política. Però, la història, tal com ens ha estat contada, respira amor i honestedat a parts iguals.
A l'escola on he estat millorant l'anglés estes setmanes tenia alguns companys saudites i kwaitís (no me faja dir ara si es diuen kuwaitís o kuwaities o d'altra manera). En un debat al voltant d'una notícia al periòdic sobre l'augment dels divorcis a la Gran Bretanya i els nous models familiars, jo vaig dir que a España els homosexuals es podien casar. Riguent-se, un dels companys d'allà va dir que al seu pais els podien matar. Nyas barrera.
ResponEliminaPer cert, que allò me dona que pensar, sap vosté d'algun llibre (ficció o no ficció) que reflexe la situació dels homosexuals als països àrabs?
Ui, Comtessa, no sóc especialista i la pregunta és difícil. Al menys, als països islàmics del nord d'Àfrica sé que tenen un estil de vida mediterrani: tot es tolera bastant, sempre que no se'n parli explícitament. Per això, les referències literàries solen ser tangencials (però freqüents). Pel que fa a la península aràbica, que em penso que vostè va per aquí, em temo que caldria buscar informació directament a Amnistia Internacional o similars. De totes maneres, li donaré un parell de voltes...
ResponEliminaQuina història Allau, quina enveja fan a voltes aquests països amb polítics honests i amb el que cal.
ResponEliminaa casa meva d'aixo en diguem esser coherent
ResponEliminano te sembla??
una abraçada
Sí, sargantana, però aquí ja comencem a oblidar el significat de la paraula.
ResponEliminaComtessa, li passo un enllaç d'una pàgina on l'informaran més del que mai hagués volgut saber sobre el tema; però li avanço que els seus companys de Kuwait eren uns exagerats: la relació consentida entre adults "només" es castiga amb 7 anys d'empresonament.
http://www.ilga.org/news_results.asp?LanguageID=1&FileID=1161&FileCategory=1&ZoneID=7
En aquest cas, no sé si és més honest el que ha fet aquest home, que mantenir-se en el càrrec lluitant per a que s'accepti el que sembla que hauria d'esser acceptable.
ResponEliminaEl que si estaria "malament" seria viure el seu enamorament a les fosques, d'amagat. Però, qui li pot impedir lluitar per els seus drets?
Tot i així, entenc perfectament la seva postura: tampoc el pot obligar ningú a ser un màrtir!