Durant l’estada a Londres vaig escriure unes postals, però sembla que el servei de correu me les va extraviar. Les reprodueixo aquí, encara que hagin perdut part de la seva frescor.
Dilluns: diàlegs bastant fluids amb algunes palmípedes.
Dimarts: dinar amb vistes, muntats sobre turbines i altres andròmines artístiques.
Dimecres: qualsevol seguidor d’un equip, en desplaçar-se fora de casa, tendeix a esdevenir un hooligan.
Dimecres (II): Magneto i Xavier esperen Godot.
Dijous: dia de plaers culpables.
Divendres: l’est i l’oest definits per una ratlla imaginada.
Dissabte: Hockney ara dibuixa per ordinador, però encara val molt la pena.
Estava començant a fer-me la idea d'anar a Londres aquest cap de setmana només per a comprar discos però finalment he desistit, no me faig l'ànim. Com a molt tiraré cap a Brighton, ja vorem.
ResponEliminaI no me diga "guau" que al qui més trobe a faltar és al meu gos :( Hui hem batut el nostre récord de dies separats des de que vaig anar a buscar-lo al xalet del psiquiatra d'un ex, quan tenia només dos setmanes i ni els ulls oberts, farà a finals de juny tres anys... El meu xic, ai, i les ganes que té la meua pobra mare de que se m'acabe este periple anglo-nòrdic i me l'emporte.
El meu guau, comtessa, era purament humà i admiratiu, no volia desvetllar-li nostàlgies animals.
ResponEliminaVeient-la tan feliçment rural, no li aconsellaria Londres, però a Greenwhich hi ha un fabulós museu marítim (gratuit, com tot el que aquí val la pena)on segurament trobaria motius per la complicitat.