dijous, 14 de maig del 2009

L'onomàstica segons IKEA


L'escombreta de wàter Baren és un llac, un riu o una badia? (4,95€)
IKEA és un negoci d’indubtable èxit, però també ple de foscos misteris (Com aconsegueixen aquests preus sense explotar ningú del Tercer Món? Et posen una multa, si decideixes circular en contra direcció a la planta de mobiliari? Com enquibeixen un salonet amb tresillo en una capsa de cartró? De què estan fetes les mandonguilles de la cafeteria?) Però potser el seu punt més intrigant és la nomenclatura de les peces que tenen a la venda, ja que totes es mostren amb el seu nom ben a la vista i sempre batejades de forma molt estranya per qualsevol parlant de llengua romanç.

Doncs bé, gràcies a David Byrne i a alguna Viquipèdia, m’he assabentat que tot forma part d’un sistema ben reglamentat, que el mateix Linneus hauria envejat.

La cosa va així:

Mobiliari entapissat, taules auxiliars, prestatges, llibreries i poms de porta: localitats sueques.
Llits i armaris: localitats noruegues.
Taules i cadires de menjador: localitats finlandeses.
Articles de bany: Llacs, rius i badies escandinaves.
Cuines: Termes gramaticals.
Cadires, taules de despatx:noms masculins.
Materials, cortines:noms femenins.
Mobles de jardí: illes sueques.
Catifes: Localitats daneses.
Llums: termes musicals, químics, meteorològics, mesures, estacions, mesos, dies, vaixells.
Roba de llit: flors, plantes, pedres precioses.
Joguines: mamífers, ocells, adjectius.
Utensilis de cuina: paraules estrangeres, espècies, herbes, peixos, bolets, fruits...

Així, és lògic que hi hagi un llit Oslo i un prestatge Billy; tot i que les sempiternes prestatgeries Ivar en són una excepció, ja que estan batejades amb el nom del seu dissenyador.

En alguns casos, el sistema no és fàcilment exportable, especialment als sensibles països anglosaxons, on s’han sentit molestos amb el despatx Jerker (masturbador), la taula de treball Fartfull (plena de pets) o el sofà Lessebo (lesbo). Bé, són els mals (menors) de la globalització. Però no hi ha dubte que IKEA, després del sexe amb guiris, és la millor manera d’aprendre idiomes.

2 comentaris:

  1. David Byrne es dedica a la nomenclatura comercial? Aquí falta algun enllaç...
    Frase final d'antologia. O sigui, de diccitionari.

    ResponElimina
  2. Joan, tens rao, he afegit la font; que, qui perd els enllaços, per la identitat.

    ResponElimina