L’editorial Seix i Barral, veïna de casa durant bastants anys, té un logo força maco i difícil d’oblidar: la figura d’un caçador rupestre que corre, ben viu, amb el seu arc i fletxes perseguint una presa invisible.
No sé perquè avui he recordat una vella història sentida fa molts anys a les tertúlies de Jose Mari Carandell segons la qual el membre (viril) d’aquest homenet fou escamotejat per la censura franquista. A hores d’ara, el caçador ja fa anys que mostra de nou la seva punteta de tinta de masculinitat, tot i que l’editorial històrica va ser fagocitada per l’ogre de Planeta.
Deixo pels lectors bibliòfils la tasca d’establir les dates d’inici i fi d’aquesta emasculació que tant poc efecte produí en el públic lector.
[Afegeixo, com a documentació complementària, l'arquer que envia Puigmalet i el logo de l'editorial londinenca Bloomsbury, tots dos de sexe més imprecís.]
Revista de Occidente té una col·lecció, "El arquero", amb un logo molt semblant. No té penis però la fletxa és molt llarga.
ResponElimina