dimarts, 21 de setembre del 2010

Catedrals del Rin


Sospito que, quan els catalans sentim parlar de l’estil romànic, el primer que ens ve al cap són les esglesioles pirinenques de Boí o Taüll, o a tot estirar els conjunts de Ripoll o Sant Joan de les Abadesses, o encara el campanar de la catedral de Vic: obres massisses, una mica vetustes, que semblen més arrelades al terreny que a l’espiritualitat vertical que associem amb el gòtic. Per això les catedrals romàniques que hom troba a la vora del Rin ens sorprenen per les seves dimensions, per la complexitat de volums dels seus exteriors i per la seva relativa lleugeresa. Potser no són d’una bellesa espectacular, però suggereixen virtuts tan alemanyes com la solidesa, l’eficàcia i la fiabilitat.

La primera que vam visitar fou la d’Espira (Speyer, en alemany), una tranquil·la ciutat de Renània-Palatinat de 50.000 habitants. La catedral, iniciada el segle XI i construïda amb marès vermell, és juntament amb les ruïnes de l’Abadia de Cluny l’església romànica més gran que existeix i des de 1981 figura a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO. La seva estructura és de basílica amb triple passadís i compta amb quatre torres quadrades, cúpula i absis monumental. Tant per dins com per fora destaca per la seva austeritat ornamental. Llàstima que a Lluís I de Baviera se li acudís penjar-hi a mitjans del segle XIX unes pintures que encara enlletgeixen la nau central.


Espira té racons bonics, vistes al riu on pots passar una estona donant de menjar a cignes i ànecs i uns banys rituals jueus (mikveh) que estan en perfectes condicions d’ús des del segle XII.

Worms, també a Renània-Palatinat, és el doble de gran que Espira i competeix amb Trier i Colònia com a “ciutat més vella d’Alemanya”. La catedral, començada al segle XII, té planta de basílica, quatre torres circulars, dues cúpules i un cor a cada extrem de la nau. Va patir desperfectes durant la Segona Guerra Mundial el que significa que algunes parts són més noves del que sembla. Els edificis circumdants no li fan cap favor i retallen una mica les perspectives.
Jo recordava del batxillerat allò de la Dieta de Worms de 1521, segons la qual l’Emperador declarava a Luter un fora de la llei. Per aquest motiu al parc municipal tenen un monument, el més gran del món dedicat a la reforma luterana, que és digne de veure per la seva lletjor.


A Worms hi ha un cementiri jueu establert el segle XI que és considerat el més vell d’Europa. La ciutat també té un paper rellevant a la vella llegenda de la Cançó dels Nibelungs. Per recordar-ho hi ha un museu multimedia sobre la saga, una font de Sigfrid i una dotzena de dracs de plàstic repartits per les cantonades.
La tercera catedral romànica la trobàrem a Magúncia (Mainz), la capital de Renània-Palatinat (prop de 200.000 habitants). Potser parlar de catedral romànica és una simplificació, perquè està formada per una agregació de volums, on també intervé el gòtic, al claustre per exemple, i adicions posteriors. Mig voltada per edificis civils, no és fàcil fer-se una idea de la seva estructura, tot i que no deixa d’impressionar. Vista a darrera hora de la tarda, amb la seva vermellor realçada pel sol, és un gloriós espectacle.


El fill més il·lustre de Mainz ha de ser Johannes Gutenberg. Crec que es mereixerà un apunt per ell tot sol.

20 comentaris:

  1. Gutenberg? ah! el destructor de boscos? ;P

    ResponElimina
  2. El paper és de les poques coses que no va inventar. No culpabilitzis al pobre.

    ResponElimina
  3. Realment xoca el romànic alemany si el comparem amb el de Catalunya.

    El problema és que ens hem habituat a considerar com a gran romànic esglesioles amb poc interes constructius com si fossin la quintaessència de l'art romànic.

    També hem de tenir en compte que en aquell moment el centre de Catalunya eren els Pirineus i que no era el país més estable si tenim en compte les ràtzies musulmanes.

    A més ens falten les catedrals de Barcelona, de Girona, de Vic, el monestir de Ripoll sense restaurar... Intentar bastir el romànic català a base de les esglesioles ha estat un dels grans errors de la kumbaieria historiogràfica catalana...

    Parlant d'altres temes, he trobat a faltar la fotografia del monument a la Reforma de Worms. Enmig de fotografies ben fetes del romànic alemany una mica de contemporaneïtat hagués anat bé.

    ResponElimina
  4. Bé, Galde, és el que tenim. Ni he gosat mencionar el gòtic lombard, que és encara més fi.

    A l'apartat de "fotos dedicades" he publicat el monument de la Reforma, perquè vegis que no mentia, que és lleig de solemnitat.

    ResponElimina
  5. El comentario de Galderich, es tan cruel como pertinente.

    Por otra parte, la única catedral de Barcelona es Santa Maria del Mar. El resto (la otra), es un fenomenal churro acabado en tiempo tan reciente como el XIX.

    Ahora está en obras, Dios nos coja confesados.

    ResponElimina
  6. 100% d'acord amb el Galderich: quan vaig anar de viatge de 3r de BUP a Itàlia i vaig veure el romànic de Pisa, Florència i Venècia, vaig sentir que m'havien estafat durant anys.
    (Però m'encanten les esglesioles!)

    ResponElimina
  7. Allau,

    No trobo les fotos dedicades! :-(

    ResponElimina
  8. Alastair, la catedral de Barcelona (l'oficial) fa molts anys que és en obres i no sembla que acabaran aviat. Però encara que sigui un xurro, jo me l'estimo igual.

    ResponElimina
  9. Santi, jo només volia comentar com de diferent pot ser el romànic. No tinc res en contra de les esglésies pirinenques.

    ResponElimina
  10. Galde, ets un desagraït: et publico la foto del monument a Luter i encara et queixes!

    ResponElimina
  11. Pos jo conec alguns catalans que quan senten a parlar de l'estil romànic pensen el l'Arc de Berà i en la Via Augusta, en hora punta.
    Quid fit?

    ResponElimina
  12. Matilde, la Via Augusta cantonada amb Muntaner segurament és ja una mica gòtica.

    ResponElimina
  13. Un apunt oportú: en temps tanpatriòtics va bé mirar enfora per veure que no som el melic del món. Jo recordo unamica les ruïnes de Cluny,on també em vaig adonar que elromànic català era discretament discret. Això sí: el millor equip de futbol del món és "nostre".

    ResponElimina
  14. Lluís, m'has fet pensar en aquesta expressió: "el melic del món". I mira que un melic és ben inútil per a qualsevol persona adulta...

    ResponElimina
  15. pffff entre els patriotes sense criteri i els auto-odiadors per sistema a vegades feu emprenyar eh! :P

    ResponElimina
  16. Tens raó, Allau, el meu melic només serveix per a acumular borrissol!

    ResponElimina
  17. Arribar tard no és gaire recomanable, però de vegades permet perspectives curioses. Com per exemple la dels comentaris d'aquest apunt, que d'una passejada per les catedrals del Rin ha derivat en un lament masoquista i ploramiques.

    ResponElimina
  18. Brian, no sé si és tan ploramiques i masoquista com dius. Alguns d'ells s'han de prendre amb ironia, crec.

    ResponElimina
  19. Com sempre precioses les fotografies, Allau. Sòlides i vetustes com el país que las conté.
    M'he quedat amb això de fer-li un post a Gutenberg. Serà interessantíssim. Ja te'n dono les gràcies per endavant sense que això et comprometi a res. Faltaria més.

    ResponElimina