dimecres, 22 de setembre del 2010

Sobre la mala fe

Aquest apunt em rondava pel cap des de fa dies i finalment ha estat la Clídice qui m’ha empès a escriure’l. Parteix d’una frase, que he llegit o sentit sovint, la qual afirma que hem substituït la fe en la religió per la fe en la ciència. Si la pronuncia un creient, acostuma a sonar com un retret defensiu; però la sentència no és patrimoni exclusiu d’ells i sempre que la sento em quedo intranquil, com si encobrís un malentès. I és que “religió” i “ciència” no són termes equiparables, sinó més aviat antitètics.

La religió és un sistema de creences i pràctiques revelades per un ésser d’existència indemostrable en el qual grups humans més o menys nombrosos hi creuen, en la majoria dels casos perquè així els han educat. La religió parteix de certeses, no dubta mai, no s’equivoca. Qui s’empara en la fe religiosa adquireix un còmode “pack” que li indicarà quin ha de ser el seu comportament moral, li solucionarà el problema de quin sentit té la vida i també l’alliberarà de l’angoixa de la seva pròpia mort.

La ciència, en canvi, no té certeses i admet que tots els seus resultats són provisionals. La ciència dubta i sotmet cada pas que dóna a una bateria de proves ben establertes, mitjançant el mètode científic. Aquest mètode porta molts segles demostrant les seves bondats i, a menys que ens enganyin els sentits, sabem moltes més coses sobre nosaltres i el món en que vivim ara que fa vint segles.

Potser sí que jo tinc fe en la ciència, però la tinc perquè em mostra de forma palpable que avança, que té un sentit, no per la decisió irracional de lliurar-me a un conjunt de codis inexplicables. Evidentment no em preocupo per entendre cada avenç científic, de la mateixa manera que el fet de no acabar de comprendre com són capaços de volar els avions no m’impedeix d’utilitzar-los per desplaçar-me. De segur que hi ha també científics tramposos que ens volen ensarronar; però no em preocupa. Me’n refio de la comunitat científica, si més no, perquè es vigilen els uns als altres com estafadors desenfeinats.

Segur que hi ha persones que contemplen la ciència amb reverència acrítica i la posen al mateix nivell que la religió. Són els que segueixen la dieta i compren el braçalet magnètic de la temporada, només perquè algú que es presenta com a metge els hi recomana. De totes maneres sospito que aquest tipus de persones són les mateixes que estan disposades a creure en ovnis, homeopaties, signes zodiacals i el poder curatiu de les medalletes beneïdes.

Del fet que religió i ciència juguen en diferents divisions, en serien prova els científics reputats que es declaren al mateix temps creients en alguna doctrina religiosa més o menys establerta. Stephen Hawking va irrompre en el debat, quan jo em trobava al bell mig d’aquestes elucubracions, per dir que la idea de déu no era imprescindible per explicar l’origen de l’univers. La premsa, especialment la italiana (vaticana), s’escandalitzà. A mi, francament, tant me fa: qui vulgui parlar de déu o de déus, que ho faci. Jo no els trobo a faltar.

Però, com molt encertadament deia David Foster Wallace a l’essencial “L’aigua és això”, els humans necessitem invertir la nostra part irracional en una creença o una altra. Si deixem de creure en la religió, buscarem un substitut: els diners, l’art, la bondat humana, la diversió, El Corte Inglés o, per què no?, la ciència. I com que ho farem igualment, val més que siguem conscients d’on dipositem la nostra fe cega, perquè de vida només en disposem d’una i val més que tinguem clar cap a on l’anem portant.

33 comentaris:

  1. Els signes zodiacals són molt orientatius. La medicina homeopàtica és apreciada i beneficiosa per molta gent. Cap d'aquestes dues afirmacions vol rebutjar la bondat del què és conegut com a ciència. Des de la teva posició de científic menystens altres creences.
    L'altre dia vaig llegir que quan s'acaben les demostracions científiques, els avenços, és quan la humanitat necessita dels deus i de la fe.
    Veure la meravellosa pel·lícula Ordet de C.T. Dreyer ens mostra com el què és important és la fe en si mateixa. La fe amb deus o sense.
    Gràcies per llegir-me, Allauet.

    ResponElimina
  2. Espléndido, Allau. Yo no podría haberlo dicho mejor.

    ResponElimina
  3. Tot un tema, aquest que poses damunt la taula... El meu parer és que no hi ha "Ciència" sinó ciències, com no hi ha "Religió" sinó religions.
    M'has fet pensar la gran partició que assenyalava el teòric Freeman Dyson: hi ha una ciència napoleònica (la dels estats i les grans corporacions), que té per objectiu donar suport al poder i l'increment de beneficis; i hi ha una ciència tolstoiana, la que es practica en petits centres des de la passió i amb la lliure voluntat de fer créixer el coneixement...
    Curiosament, Dyson és un conspicu contrarian d'aquells que argumenten en contra del canvi climàtic tal i com manen les napoleòniques petrolieres.

    ResponElimina
  4. Galde, els objectes voladors no identificats existeixen, fins el moment que algú els identifica. No li diguis a en Leblansky.

    ResponElimina
  5. Mira, Glòria, amb l'homeopatia no insistiré, perquè em sembla que és un sac on s'hi barreja de tot, des de ciència fins a superstició. L'astrologia és util per lligar i per fer petar la xerrada; però, si te la prens com a guia de la teva vida, ja et planyo.

    No és que menystingui altres creences, almenys no totes; només demano que no les barregin amb la ciència. I les demostracions científiques, els avenços, no s'acaben mai; però si el que vols dir és que quan no hi arriba la ciència s'acudeix als déus, és cert que molta gent actua així. M'entristeix aquest utilitarisme extrem barrejat amb qüestions de transcendència.

    ResponElimina
  6. Sufur, lo tenía medio pergeñado desde hace días y el vídeo que colgaste ayer me acabó de decidir. Espero no estar haciendo el gilipollas ;p

    ResponElimina
  7. Girbén, no hi estic gens d'acord. Només hi ha una Ciència que es pugui considerar com a tal i és la que busca el coneixement. Qui avantposa un objectiu a les seves investigacions està subvertint el Mètode Científic. No hi ha dubte que aquests manipuladors interessats existeixen, però a la llarga (tot i que de vegades massa tard) acaben sent escombrats.

    ResponElimina
  8. Sense ciència/es i religió/ns estem perduts. I amb ciència/es i religió/ns també. O sigui que, com tu dius, val més que tinguem clar per on anem, sinó, malament rai!

    ResponElimina
  9. Molt d'acord amb el que dius. De fet, vaig fer un post en un dels meus blogs sobre el mateix tema fa no gaire.

    ResponElimina
  10. En realitat jo no provava de contraposar ciència i religió, sinó més aviat fer veure que la gent s'atansa a la ciència amb la mateixa religiositat que s'atansa a la fe. Segurament el problema és la paraula fe i, de la mateixa manera que s'han perdut tantes oportunitats per no saber llegir la realitat correctament, la ciència no ha sabut acabar amb la superstició perquè no ha comptat en un component del que se'n parla molt últimament: la religiositat, l'espiritualitat si es vol, forma part de la humanitat, de forma força indestriable, pel que sembla. O sigui que si la ciència ara et diu: compte, no som màquines! jo tinc tirada a creure-m'ho, perquè m'ho diu la ciència i perquè tot plegat té més sentit que el que fins ara se'ns havia volgut donar.

    Ara, a redós de la ciència pul·lulen un grapat de pseudociències, l'homeopatia entre elles, que s'abasteixen del llenguatge científic per aprofitar aquesta tendència espiritual humana. I sóc del parer que s'està essent massa tebi amb aquests temes i caldria que la ciència es postulés clarament, la ciència i les lleis. Perquè sinó ens podem trobar que a una persona amb escoliosi se li receptin "anisets" de fòrmica. L'esquena no li arreglaran, però si n'acumula prous potser es podrà fer una cuina.

    ResponElimina
  11. Llum, jo sense religió podria viure, però ja sé que no tothom és com jo. I en això no m'hi fico.

    ResponElimina
  12. Me n'alegro, Salvador, és una qüestió delicada i em feia por vessar-la.

    ResponElimina
  13. Clídice, t'he utilitzat com a excusa, no volia dir que tu igualessis religió i ciència.

    Sobre la tebior davant de les pseudo-ciències, la veritat és que rebatre-les és una tasca ingent. Se suposa que d'això se n'ocupen els moviments escèptics, però qualsevol científic deu preferir fer la seva feina que no defensar-se dels altres.

    I és que hi ha gent que sembla que més hi creu quan més incomprensible ho troba. Francament, com raonaries amb ells?

    ResponElimina
  14. Allau,
    Jo només vaig dir que l'astrologia era orientativa. Mai me la prendria com una guia per la meva vida. Koepler era matemàtic imperial -ja ho saps- i, no obstant i això, feia horòscops. A mi els horòscops no m'interessen però si les característiques de cada signe. Són molt curioses i, sovint, es confirmen.Ara bé, no són cap ciència, és clar.
    Que jo sàpiga l'homeopatia no suposa barreja de ciència i superstició. Últimament -també ho deus saber- molts llicenciats en medicina tradicional, opten per complementar estudis amb coneixements d'homeopatia.
    La ciència es fonamenta en el dubte. Els signes zodiacals diria que mai tindran rigor però l'homeopatia, amb els anys, pot quedar absorbida per la ciència. Antigues creences i supersticions han esdevingut ciència i així anirà caminant aquest món.

    ResponElimina
  15. És un tema complex i llarg i difícil. No sabria què dir sense caure en tòpics o en frases de barra de bar. Per tant, et deixo aquest comentari per dir que anit vaig començar a llegir "Winesburg, Ohio", tal com va recomenar el sacerdot de la religió avalanxiana, ara fa uns dies. I m'agrada molt!

    ResponElimina
  16. Molt ben explicat. Deixem només reblà el clau sobre la qüestió de les raons per creure o no creure, perquè "creure" és una paraula polisèmica a la que s'he li poden donar diferents sentits.

    La fe, és a dir, la creença vicaria en allò del que no es té cap evidencia, es pot tenir en la religió, la ciència, la medicina, l'horòscop o qualsevol altre cosa. La diferència està en el que, en el llenguatge de les auditories, se'n diu traçabilitat, és a dir, en la possibilitat de seguir els mètodes i els raonaments fins a les seves fonts. Com diu l'Allau, no sabem com està fet un avió o com funciona un TAC, però sabem que si volguessim podríem escatir-ho.

    ResponElimina
  17. Glòria, l’astrologia es pot considerar orientativa només en el sentit que ofereix tantes conjectures sobre el caràcter d’una persona que, a partit d’elles i confrontant-les amb el que percebem com real, pot ajudar-nos com a instrument d’anàlisi de la personalitat. Que sovint l’encerti es pot atribuir a un resultat purament estadístic i a la tendència humana a valorar més els encerts que les errades.

    Et posaré un exemple real. Jo sóc Capricorn (sí, fins aquí hi arribo). Els Capricorns se suposa que tenim febles els genolls, per allò de les cabres que tenen els genolls pelats. Llavors, encara que no hi cregui, el dia que em fa mal el genoll, no puc evitar pensar: “És clar, com a bon Capricorn!” En canvi, el dia que tinc migranya ni se m’acut pensar en el zodíac.

    No em sorprèn que Kepler també fos astròleg. I el gran Pitàgores barrejava les matemàtiques amb la mística. La ciència és un inacabable procés de prova i error, i la curiositat és una de les seves armes principals. El que avui sembla plausible potser en el futur es revelarà fals. Kepler amb l’astrologia estava seguint un camí sense sortida, com li diria qualsevol astrofísic actual.

    Sobre l’homeopatia, segur que en Salvador Macip, et podria respondre millor. Resumint, no s’ha aconseguit cap prova concloent, controlada al laboratori, que aquest tipus de medicina funcioni. Els seus “èxits”, quan es produeixen, es poden atribuir a l’efecte “placebo”, a la remissió natural de moltes malalties, a la utilització concorrent amb la medicina tradicional, al canvi de costums o al tractament humanista del metge (que també són característiques de l’homeopatia)...

    És cert que “per se” és innòcua (els seus crítics més extrems opinen que és exactament com si no prenguessis res), però pot esdevenir perillosa si s’alia amb idees contràries a la utilització de vacunes, per exemple.
    En quant als metges tradicionals que estudien homeopatia (o a les farmàcies que venen productes homeopàtics) ho deuen fer per motius de mercat, ja que la legislació els ho permet. Jo no me’n refiaria.

    En última instància les raons que et pugui donar són inútils a l’hora de convèncer-te. Si t’interessa la qüestió, informa’t tu mateixa i no te’n refiïs de l’opinió d’una companya de la feina (o de la meva, que ve a ser el mateix).

    ResponElimina
  18. Fas bé, Lluís, "Winnesburg" és pura veritat literària.

    ResponElimina
  19. P.S.:
    He llegit una mica per sobre l'speech de DFW. Aquesta idea de "tothom ha de creure en alguna cosa" és un de tants clixés (suposo que DFW tampoc se'n lliurava) indemostrables.

    ResponElimina
  20. Sí, Brian, la paraula "creure" pot induir a engany; per això és important saber que hi ha un mètode per arribar a l'objecte de la nostra creença i no simplement uns resultats sense contrastar.

    ResponElimina
  21. PS: Brian, sembla que la moderna psicologia és de la mateixa opinió que DFW. I, si et sóc sincer, en algunes coses (com per exemple, en la necessitat de l'Art) hi crec sense buscar-hi gaires més explicacions.

    ResponElimina
  22. M'ha agradat la menció a la traçabilitat que ha fet el Brian. Cada dia llegeixo la paraula en el paquet del pernil per a l'entrepà i no se m'havia acudit utilitzar-la en discussions religió-ciència.

    ResponElimina
  23. Santi, jo el que no entenc és que hi té a veure amb el pernil? Que a partir del tall es pot establir l'arbre genealògic del porc?

    ResponElimina
  24. Avui m'ha donat a mi també per escriure un post sobre dèu (o els dèus).
    Hi ha una frase de Richard Dawkins que sempre em fa somriure, però que és de una lògica implacable: Totes les persones religioses són atees respecte a tots els demés dèus que no siguin el seu. Els ateus, l'únic que fem és anar un pas més enllà.

    ResponElimina
  25. Sí, max, estem tenint un final d'estiu molt teològic. A mi també m'ha sobtat sempre que una cosa tan trascendent com déu depengui tant de la família on neixes.

    ResponElimina
  26. Allau, si el teu post m'ha semblat interessant, encara més ho son els comentaris i les teues respostes.
    Trobo brillants els teus esforços per clarificar que pseudociències com l'homeopatia o similars poden ser cregudes i seguides per qui vulguin, però que són enganyifes quan pretenen fer-se passar pel que no són; el cas de l'astrologia és massa ximple com per dedicar-hi ni una línia, però més delicat és el de l'homeopatia: hi ha un gran negoci al seu voltant, i com ha passat amb altres pseudociències, ha acabat posant el dubte en la ment de les persones. És el que més em repugna d'aquests "procediments": la utilització de la mentida com a eina per enriquir-se, i a més a costa del desig de curació i benestar que tenim tots.
    Però respecte al teu post, hi ha quelcom que penso que caldria matisar, i és que quan parlem de fe en la ciència, en realitat sovint el que volem dir és "fe en la tècnica", o si es prefereix, fe en les aplicacions tècniques de la ciència", que és el que ens arriba. La fe en la ciència com a eina per interpretar la realitat crec que descansa més aviat en els èxits en les seues aplicacions i com aquestes han produit millores evidents en el dia a dia.

    ResponElimina
  27. Leb, suposo que hi ha qui "creu" en la ciència només pels resultats que s'obtenen de la seva aplicació, però suposo que també som molts els que ens meravellem davant de fets molt menys directament pràctics com l'estructura de les galàxies o les maneres de pintar un mapa.

    Sobre les medicines dites "alternatives" hi hauria molt a dir i segurament amb molts matisos, però per a molta gent aquest adjectiu "alternatiu" ja és suficient per acceptar-les a ulls clucs sense cap sentit crític.

    ResponElimina
  28. Allau, personalment trobo més honest l'adjectiu "alternatiu" que el de "científic" aplicat a les activitats esmentades. Cadascú pot triar el que vulgui, però que ho faci lliurement, i sense que li prenguin el pèl.

    ResponElimina
  29. Sort que has passat pàgina, Allau. Com pot imaginar que em refio d'opinions d'una comapnya de la feina, per exemple? Desitjo ser més respectada com a lectora teva. Crec en el rigor de les coses tant com hi puguis creure tú simplement defujo veritats absolutes.
    Me'n vaig al següent post perquè avui estem picosos. Dèu ser l'encreuament de Capricorn amb Escorpí.

    ResponElimina
  30. Aclariment retardat: el que et vénen a dir els de Can Espunya (trazabilidad loncha a loncha) és que gràcies al seu codi únic i intransferible són capaços de dir-te de quina pota, de quin porc, de quins pares, de quina nissaga, de quina granja procedeix el tall que et poses a l'entrepà. Com si m'importés...

    ResponElimina
  31. Ai, Glòria, quina cua de palla! Era una forma de parlar (al cap i a la fi, no et conec, ni conec la teva vida laboral). Només volia dir que cal compulsar les fonts de la informació i intentar anar sempre més enllà de l'aparença. Res, pasa pàgina.

    ResponElimina
  32. Santi, seria bona idea que regalessin l'arbre genealògic del porc. Quedaria bonic a la paret.

    ResponElimina