divendres, 18 de gener de 2013

Regals (3): plaers culpables

Dels regals massius que rebo durant aquestes dates, procuro per comoditat (o mandra, que acaba sent el mateix) no haver de canviar-ne cap, encara que sigui una peça de roba que em quedi baldera o cenyida en ridícul excés. L’únic bescanvi inevitable és el dels regals repetits (sóc així de previsible en els meus gustos i de tant en tant es produeixen les coincidències en matèria cultural). Per descomptat, si he d’entrar a l’FNAC per desfer un empat de regals, no hi ha dubte que aprofitaré per treure el ventre de pena i adquirir tot el que el meu jo més discret desitjava, però que no gosava confessar. Perquè, esclar, durant les setmanes prèvies a Reis no s’hi val fer-se auto-regals, però vas per les botigues a la recerca de presents per la família i és inevitable topar-se amb coses que no et molestaria que et regalessin i que pregues fervorosament que a algú se li acudeixi fer-ho.

D’entre els desitjos escrits a la meva carta virtual que no foren satisfets per la diada de Reis, el més car i absurd deu ser qualsevol disseny de l’extravagant col·lecció ‘Architecture’ de LEGO.

Abans de continuar endavant, deixeu-me dir que des de fa anys estic bastant emprenyat amb la casa LEGO, perquè veig que estan traint la seva modularitat polimorfa original amb concessions a les franquícies que més venen (Star Wars, Harry Potter, Indiana Jones…) i amb la comercialització de peces d’una especifitat que no permet usos alternatius. Potser ‘Architecture‘ —que reprodueix monuments famosos i fites emblemàtiques de l’arquitectura moderna—participa dels mateixos defectes de forma, tot traslladant-los a un sector de població d’edat més madura; però almenys compta amb una coartada cultural i no deixa de tenir la seva conya construir una mica de “high art” amb elements seriats.

L’únic problema pel consumidor decidit a adquirir un dels ‘kits’ de la sèrie és discernir quin serà el que menys s’allunyi de la filosofia del sistema de construcció (no pas l’Òpera de Sidney d’Utzon, formada a partir de peces decididament no estàndard) i que, al mateix temps, ofereixi un plaer constructiu que no s’esgoti en vint minuts (com deu passar, sospito, amb la Space Needle de Seattle). Villa Savoye de Le Corbusier o Fallingwater de Lloyd Wright són durant una petita estona un parell de candidats consistents, però finalment m’inclino per l’afinitat electiva de Van der Rohe i la seva Farnsworth House.

En el món real trobareu Farnsworth House a Plano, Illinois, al sud-est de Chicago. Fou construïda entre 1945-51 per a la reputada nefròloga Edith Farnsworth com a refugi de cap de setmana on pogués dedicar-se a tocar el violí i traduir poesia, les seves dues grans aficions. La casa té la forma extremadament simple d’un sandvitx de vidre, elevat un metre seixanta centímetres del nivell del terra gràcies a uns esvelts pilars. Vista des de l’exterior es diria que consta d’un únic ambient; però dos blocs centrals contenen un armari, una llar de foc, una cuina i un bany. Per descomptat, a menys que siguis un exhibicionista, aquest tipus de cases cal bastir-les lluny de la mirada dels veïns, com sembla que és el cas.

Pel que fa a la maqueta virtual —malgrat les 547 peces que la formen i les dues hores que vaig dedicar a la seva construcció— he de confessar que va resultar una mica decebedora. Un d’aquells casos en els quals menys és decididament menys. 


18 comentaris:

  1. vaja, i jo que en començar me les mamava ben dolces :( una altra cosa ratllada a la llista

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'hi veig, Clídice, de petita arquitecta.

      Elimina
  2. Hi ha un problema de proporcions ben clar. Els pilars esbelts passats a Lego es converteixen en uns pilars sense la gracilitat que se li hauria de demanar per ser coherent. A la fotografia que mostres del seu catàleg la dimensió de la tragèdia no és tant gran com el primer pla que ens ofereixes...

    La pregunta és: t'ho vas passar bé durant les dues hores que va durar el muntatge? Depèn quina sigui la resposta i el preu invertit en la compra del Lego tindràs la solució a la qüestió de si pagava la pena o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, ja era conscient que les proporcions serien difícils de mantenir, si es volia treballar amb una escala raonable; però trobo que les 500 peces i escaig llueixen poc. Són els mals del minimalisme. I sí, m'ho vaig passar bé.

      Elimina
  3. Des de la chaise-longue del sofà de mon fill contemplo la seva Fallingwater de Lloyd Wright..., i medito.
    Tot i que el sistema ja estigués inventat, no vaig ser, com l'Oriol, del Lego sinó del molt anterior Meccano. Veient la immediata universalització d'avui, on tot sembla a l'abast tan bon punt surt al mercat, valoro la pausada incorporació de les novetats que ens permetia aquella manera de fer. D'àvids potser ho érem tant com la canalla d'avui però teníem clar que existia un fre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig estar a punt de caure en la temptació de la Fallingwater, però vaig trobar que el preu era excessiu. De Meccano n'havia tingut, però tota aquella ferralla s'adequava poc a l'arquitectura.

      Elimina
    2. Això perquè creus en el comerç d'aquí. A casa és un no parar de rebre paquets per l'Oriol provinents de les Illes del Canal; no paradisíaques sinó paradisos.

      Elimina
    3. Mandrós que sóc, Girbén. I així em va.

      Elimina
  4. Confesso que vaig considerar algun dels edificis d'aquesta sèrie com a opció per a regalar-te, però un cop analitzats amb calma em van semblar molt pobres i, perquè no dir-ho, molt cars. Vista la foto d'una obra real (no un trucatge de catàleg), em mantinc en les dues opinions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, vas ser més lúcid que jo.

      Elimina
    2. 40 anys enrere construïes coses més vanderrohianes que aquest pack que t'han encolomat. Estic segur que amb les peces vintage que tens podries fer una Fallingwater més xula que la que tenen en catàleg.

      Elimina
    3. Però em faltarien els finestrals i les butaques giratòries.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Sí, gairebé 4.000 peces i més car que una tableta! Ja pot ser guai, Pons!

      Elimina
  6. Doncs no la veig del tot malament, tot i que és clar, s'allunya bastant de l'original, però si t'ho vas passar bé muntant-ho, ja està bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Deric, la deixaré encara un parell de setmanes com a objecte decoratiu i després, a la capsa de nou!

      Elimina
  7. Molt d'acord amb el Galde. Només hi veig una avantatge: conèixer una mica més a Mies més enllà del Pavelló de Bcn. La veritat és que fa temps que Lego ha perdut la seva gràcia i ara tot consisteix en seguir unes instruccions i anular la creativitat del principi de la firma amb les totxanetes modulars. Prova de fer una altra casa amb les peces, segur que t'ho passes millor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria, Kalamar, fer una altra casa, però les peces són molt poc versàtils. Ho intentaré.

      Elimina