divendres, 11 de gener de 2013

Stralsund


Stralsund completa amb Wismar el díptic de ciutats típicament hanseàtiques emparades per la UNESCO i, pel meu gust, la supera en espectacularitat i en situació pintoresca. El seu ajuntament del segle XIII, pura filigrana de Backsteingotik no s’assembla a cap altre. Però al voltant de la plaça hi ha altres mostres d’arquitectura de maó vermell que tant hem après a estimar.

Coratge que ja resten poques “diapositives”!; de fet aquesta ciutat marcarà el punt més llunyà de les vacances i després no quedarà més que tornar a Hamburg. Però abans admirem-nos de la massissa Nikolaikirche, també del XIII, també de maó vist.


O la Marienkirche, gòtica i del segle XIV.

La seva torre de 104 metres fou l’estructura més alta del món entre 1625 i 1647. Mentre l’estic visitant s’inicia un servei religiós i m’hi quedo, curiós per saber com funcionen els cerimonials protestants. Els feligresos (i simpatitzants) quedem tancats en uns corralets de fusta, com si es tractés d’una fira ramadera. Més que una “missa” pròpiament dita, sospito que assisteixo a una mera oració del migdia: en deu minuts hem cantat un parell d’himnes, hem pregat i ens ha sermonejat el pastor. Tan auster com caldria esperar. Sap una mica de greu veure aquestes grans esglésies, concebudes per sostenir la brillant prosopopeia catòlica, condemnades a tanta nuesa luterana.




8 comentaris:

  1. És curiós constatar com aquesta utilització de la totxana vista i els remats superiors dels edificis triangulars fou aprofitada pels nostres arquitectes modernistes, tant Domènech i Muntaner (Castell dels tres dragons, Editorial Montaner i Simó -Fundació Tàpies-...) o Puig i Cadafalch (Casa de les Punxes) si tenim en compte que és una tradició nòrdica i no local. Clar que ben pensat i veient l'afició dels barcelonins amb la mania de deixar les parets amb la pedra viva millor que busquessin aquesta estètica hanseàtica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, Galde, si hi tindrà res a veure el wagnerianisme barceloní que buscava la seva inspiració natural a Alemanya.

      Elimina
  2. En mis tiempos beatos, asistí a unas cuantas misas protestantes en EEUU (por no tener ninguna católica a mano) y me impresionó la elegancia de sus liturgias. En mi barrio los curas eran más pachangueros. Pero claro, tampoco puedo generalizar porque la muestra era pequeña y porque ya hace tantos años que dejé de sentir interés por las misas que ya se me ha olvidado casi todo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sufur, en Estados Unidos estoy seguro que hay misas protestantes para todos los gustos, hasta con bingo incluído, si te place.

      Elimina
  3. i què complicat que resulta ser luterana amb ànima barroca! ja sé que els totxos són anteriors, però pensava en la teva última frase. per cert, que me n'adono que la meva mania al totxo ve de lluny, m'incomoda. ara m'hauré de psicoanalitzar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, és la bombolla de la totxana, que ha fet molt de mal.

      Elimina
  4. Malgrat restauracions i la cosmètica, em continua sorprenent que aquest edificis siguin de segles tan llunyants acostumats com estem a la simplicitat del romànic i l'austeritat del gòtic català. I és evident que no em trameten el mateix: falten la calidesa de la pedra vella i la solemnitat espiritual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, en molts casos la pedra és vella, però són alemanys i no hi poden fer més: tot els queda com nou de trinca.

      Elimina