dilluns, 28 de gener de 2013

Tierpark

Foto de JMT

Foto de JMT
Abans d’acabar les vacances, una darrera jornada a Hamburg, incloent-hi una visita al seu parc zoològic que queda a Stellingen, bastant lluny del centre. No defensaré aquesta afició nostra a visitar zoos, tan mal vista pels turistes ecosostenibles, encara que alguns d’aquests parcs amb solera, com és aquest d’Hamburg, presenten edificis d’un cert interès arquitectònico-pintoresc. Aquí hi ha les antigues portes d’entrada coronades per lleons, elefants i pell-roges de pedra, templets birmans, estàtues de Buda i ponts de jardí japonès, tot deliciosament anacrònic. I malgrat tot, diu que aquest va ser el primer jardí zoològic (inaugurat l’any 1907) que va prescindir de les reixes i les va substituir per fossats.


El Tierpark Hagenbeck —si es pot dir de forma complicada, tingueu per segur que la llengua alemanya prescindirà d’etimologies llatines o gregues— té alguns animals que es passegen lliures per les instal·lacions, una tendència cada cop més freqüent, encara que enlloc més havia tingut tan a tocar piques i capibares. Altra característica curiosa és la de les edificacions en miniatura, que arriben a constituir un poblat, i que funcionen com a refugi de conillets d’Índies o porcs nans.


Però la secció més espectacular i que, a més, s’acaba d’inaugurar, és l’Eismeer o Mar de Gel, una muntanya artificial que conté diversos tancs d’aigua salada i un recorregut laberíntic que reprodueix hàbitats polars, amb ossos, pingüins, elefants marins, belugues, frarets, foques… Sospito que mai de la vida tornaré a estar tan a prop d’un pingüí. No sé si per a bé o per a mal.



8 comentaris:

  1. si que es veu aprop el pingüí sí, el vas tocar i tot?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, realment eren a tocar, però és aconsellable no fer-ho (ara no sé si per la nostra seguretat o per la seva).

      Elimina
  2. Diga'm Noè, però què no donaria jo per dissenyar un Zoo des del principi!
    Veuries tu quins hàbitats pel lleopard de les neus, el còndor de Califòrnia, els manatís o l'encara més rara tortuga de bisagra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria veure-ho, Girbén, encara que l'excel·lència dels entorns impliqués la invisibilitat de les bèsties exhibides.

      Elimina
    2. És que, de bèsties, no n'hi hauria ni una. Només procuraria apel·lar a la fantasia dels visitants.

      Elimina