dijous, 14 de febrer de 2013

El dimoni de les llistes: cartografia musical

Vaig arribar tard a la música de ball i se m’excusarà que no hagi apreciat les cançons de Saint Etienne fins fa cosa de quatre dies, però la pinta de sirena i la veu de puta i ramoneta de la Sarah Cracknell la gaudeixo des del temps de The Sixths, gràcies a la gentilesa de Stephin Merritt. L’any passat els Saint Etienne van publicar un disc musicalment deliciós i amb una portada que satisfeia els somnis més humits dels amants dels mapes. El disseny era de Phil Skegg i reproduïa sota l’aparença d’un mapa de Croydon algunes de les fites musicals (i culturals) més famoses del segle XX.

A manera de repàs, alguns dels carrers, avingudes i altres accidents geogràfics:
  • “Penny Lane” i “The long and Winding Road” de The Beatles.
  • “Yellow Brick Road” del Màgic d’Oz.
  • “Thunder Road” de Bruce Springsteen.
  • “Desolation Row” de Bob Dylan.
  • “Electric Avenue” d’Eddie Grant.
  • “Lonely Avenue” de Ben Folds o “Lonely Street” cantada per Andy Williams.
  • “Arnold Lane”, homenatge pervers a Syd Barrett.
  • “Paisley Park” o l’artista conegut com Prince.
  • “Heartbreak Hotel”, cançó escrita per Mae Axton.
  • “Cyprus Avenue” de Van Morrison.
  • “Octopuss Garden” que cantava Ringo Starr.
  • “Virginia Plain” de Roxy Music.
  • El llac anomenat “Troubled Water” que un pont travessa.
  • “Andromeda Heights” de Prefab Sprout.
  • “Elm Street”, tot un malson.
  • “The Lambeth Walk” tan popular als anys 30 a Anglaterra.
  • “Topanga Canyon” cantada per John Phillips, ex The Mamas & the Papas.
  • “Sisters of the Moon” de Fleetwood Mac.
  • “The end” de The Doors.
  • La cançó irlandesa arranjada per Britten “Salley Gardens”.
  • “Sisotowbell lane” de Joni Mitchell.
  • L’estació de Clarksville on arribava l’últim tren dels Monkeys.
  • “Hong Kong Garden” de Siouxie and the Banshees.
  • “Mulberry Street” amb Larry Carlton a la guitarra.
I així podríem continuar durant hores i després passar a un altre mapa, no necessàriament relacionat amb Saint Etienne, però on apareixen llocs encara més immortals com el Moon River, The 59th Street Bridge Song (Feeling Groovy), Highway 61 Revisited, Positively 4th Street o Road to Nowhere.



6 comentaris:

  1. Molt de disseny però es van oblidar "El tambolirero" d'en Raphael...

    ResponElimina
    Respostes
    1. 'El tamborilero' no evoca cap fita cartogràfica, com no sigui al mapa del Bruc.

      Elimina
    2. Perdó, però evoca el camino que lleva a Belen

      Elimina
  2. Un lloc bonic per fer de taxista. I en comptes de portar posada la COPE, anar sentint les cançons que donen nom als carrers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, massa bo per fer-ho a la realitat.

      Elimina