dimarts, 26 de febrer de 2013

Retallades


Coneixem la música i coneixem la lletra: tot està molt malament. Per això, quan es presenta la necessitat de patir una intervenció quirúrgica, et comença a entrar una suor freda (i només faltava la Candela Peña dient aquelles paraules entre tremendes i demagògiques l’altre dia als Goya).

Després et topes amb la realitat i mai no és tan tràgica: els metges operen, les infermeres t’atenen amb amabilitat, la senyora de la neteja i el que empeny la llitera no perden el sentit de l’humor. Tot sembla funcionar miraculosament, com sempre; potser gràcies al nostre sempitern voluntarisme i a les dots d’improvisació. No, no he percebut enlloc les retallades —si no és en les presses per fer-nos fora de l’hospital—; i és cert que no ens han donat aigua embotellada fora de les hores dels àpats, però dubto que en època de vaques grasses hi hagués barra lliure.

Amb això no vull minimitzar els efectes de les restriccions en el pressupost sanitari —que ho preguntin per exemple a malalts crònics o a immigrants sense papers—; però sí que voldria subratllar la capacitat que té el país de combinar la protesta justificadíssima amb amb una enginyosa paciència que sembla inexhaurible.

Almenys fins que s’acabi.

17 comentaris:

  1. Això si que ho patirem més endavant, amb efectes retardats.

    De moment a ensenyament, per exemple, si que s'està notant la crisi...

    ResponElimina
  2. estaria amb en Galderich, es nota més en ensenyament que en sanitat, cert és tambè que l'ensenyament és un mal endèmic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que per qüetions d'edat, Francesc, m'afecta més la sanitat que l'ensenyament.

      Elimina
  3. Ara mateix la jutge té damunt la taula el cas del tiet Carlos. Fet fora a mitjanit del Clínic, amb empentes reals, i mort dins d'un taxi dues travessies més enllà. Dissabte l'enterràvem.
    Podria seguir amb la situació de la tieta Roser... Però crec que ja m'he pronunciat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir, Girbén, que hem tingut sort? Perque jo també estava parlant del Clínic.

      Elimina
    2. Que déu em guardi de generalitzar si cada cas és diferent, i més quan ma germana porta tota la vida dedicada a les urgències més extremes... Em consta aquest pacient voluntarisme que dius, i pels passadissos del mateix Clínic, tanmateix cal assenyalar com les restriccions (sobretot les de personal) trastoquen els principis de l'assistència i el nucli ètic del Jurament hipocràtic.
      (Un jurament que seria bo que tingués una rèplica en molts altres gremis, aprofito a dir.)

      Elimina
  4. O sigui que aprofitant l'hotel de 5 estrelles dels hospitals publics, eh? ja veig on van a parar els meus impostos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, l'habitació era més pròpia d'una pensió apanyada.

      Elimina
  5. La meva experiència personal és que el meu pare va ser ben tractat a l'hospital de Mataró, aquest estiu, però és un cas concret en un hospital concret, però hi ha casos en què no és així, i si ha de dependre de la sort (tot i que la bona voluntat i la paciència hi és arreu, segur), anem malament... d'altra banda, la meva germana, que és infermera, està a l'atur, hi ha alguna cosa que no quadra...
    M'alegro que hagi anat bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, ja sé que aquestes coses van com van, però intentava trencar una mica el desànim imperant.

      Elimina
  6. Crec que tens molta raó, i per això, qualificar les nauseabundes paraules de Candela Peña de demagògiques es molt amable per part teva. Però el voluntarisme te límits i la paciència que et sembla inexhaurible no ho es. Acaben d'anunciar noves retallades i, el que es pitjor, "reduir els interins al mínim"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sé, José Luis, que fins i tot la paciència més ben disposada té uns límits. Estava exagerant.

      Elimina
  7. En lloc de tisores he vist un aparell quirúrgic tallant a l'Allau. Estàs bé? Que tinguis una bona recuperació i que et cuidin sempre tan bé com descrius. No et pensis que a la privada et tracten bé, qué va. El personal també està sobreexplotat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kalamar, jo estic bé; en aquest cas anava d'acompanyant.

      Elimina
  8. Ai, quin ensurt! Per un moment he pensat que m'havia quedat sense una part de tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, potser s'han quedat sense una part de la meva innocència.

      Elimina