dijous, 28 de febrer de 2013

Notes al peu


El millor elogi que puc fer a la lectura d’un text escrit en llengua estrangera és acompanyar la seva lectura d’un irrefrenable desig de traduir l’esmentat text al català. La temptació m’ha atacat amb especial virulència dues vegades a la vida: la primera amb “Bleak House” de Charles Dickens, la segona amb “Pale Fire” de Vladimir Nabokov, i alguna trista mostra dels intents deu córrer encara pels altells de casa. Tinc entès que Quim Monzó va traduir la novel·la de l’escriptor rus fa una pila d’anys i suposo que a hores d’ara serà pràcticament introbable, com tot producte editorial que compta amb més de dues setmanes d’edat [la memòria m'ha traït, els traductors foren Assumpta Camps i Josep M. Jaumà].

Si m’ha vingut ara “Pale Fire” al cap és degut al post d’ahir, on es parlaven de novel·les en vers, i encara que no és el cas del llibre de Nabokov, també té en el seu cor un poema rimat. “Pale Fire” (Foc pàl·lid) és el títol d’un poema del poeta John Shade, una obra en rodolins que consta de 999 versos (l’últim rodolí queda incomplet). El volum ve acompanyat d’un pròleg, notes i un índex a càrrec del professor Charles Kinbote, col·lega de Shade a la universitat de New Wye. Té per tant tota l’aparença d’una edició anotada, típica del món acadèmic, amb l’única particularitat que Kinbote sembla haver-se adjudicat el paper d’editor sense que ningú l’hagi convidat a fer-ho.

Les notes, que a l’inici comenten el contingut dels versos, aviat comencen a centrar-se en les relacions que mantingueren en vida Kinbote i Shade. Una segona línia argumental també desenvolupada a les notes tracta del Charles II, rei destronat del país de Zembla que, tot escapant de l’empresonament dels revolucionaris pro-soviètics, acaba exiliat a Amèrica. Kinbote sosté que va convèncer Shade perquè escrigués l’epopeia del rei i que el poema “Pale Fire” és ple de referències arcanes al monarca i al seu regne. Una tercera trama segueix les passes de Gradus, l’assassí contractat pels nous governants de Zembla per acabar amb el rei Charles. En un error final, la bala que anava destinada a Charles, sega la vida del poeta Shade.

Narrada des del punt de vista del molt poc fiable Charles Kinbote i datada l’any 1962, “Pale Fire” és una de les primeres i més reeixides mostres de literatura posmoderna, on no hi ha cap seguretat que res sigui el que sembla. Kinbote va donant a entendre que ell és el rei de Zembla a l’exili (els seus noms coincideixen), encara que aquest fantasiós regne nòrdic de tendències ruritanes bé podria ser una invenció seva. També podria ser una creació de la seva ment el poeta John Shade i per tant el poema que viu al centre de la novel·la. Com a tota obra posmoderna, no hi han faltat interpretacions acadèmiques de tot tipus, d’entre elles la que gaudeix de més quòrum sosté que Shade s’inventa el personatge de Kinbote perquè li comenti al dictat el seu poema.

Posats a fer volar coloms, es podria aventurar que l’Allau s’ha empescat la novel·la “Pale Fire” i el seu argument com a excusa per escriure el seu apunt diari; encara que l’explicació més versemblant és que Shade, Kinbote, Gradus i Zembla deuen la seva existència a la ploma de Vladimir Nabokov i que precisament això és la literatura.
I was the shadow of the waxwing slain
By the false azure in the windowpane;
I was the smudge of ashen fluff —and I
Lived on, flew on, in the reflected sky.
Malgrat la seva carcassa de trampes erudites, “Foc pàl·lid” és una novel·la juganera i molt divertida. Quina pena treballar amb una llengua tan gasiva amb les seves traduccions. Trenta anys més tard encara recordo que “waxwing” és un ocell que en català s’anomena “tallarol”.

9 comentaris:

  1. Cuando intenté la traducción no existían modernidades como esta visualización instantánea.

    ResponElimina
  2. L'obra fou publicada per Edicions 62 dintre de la col·lecció de Les Millors obres de la Literatura Universal. A Todocoleccion.net -la Meca dels cercadors espanyols- hi ha dos exemplars a 10 €. Un venedor diu que és del 1991 i l'altre del 1992 però cap fa constar que sigui una traducció d'en Quim Monzó. Fou traduïda com a "Foc pàl·lid".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, m'ho has fet mirar i la memòria m'enganyava: la traducció és d'Assumpta Camps i Josep M. Jaumà.

      Elimina
  3. Traduir no és fàcil. Per si t'animes t'explico que un tallarol és un "warbler"; amb l'excepció del típic "tallarol de casquet" (durant tot l'hivern en tenim un furgant per la terrassa), que anomenen "Blackcap".

    El "waxwing" ha de ser el bonic "ocell sedós" Bombycilla garrulus (curiós el joc seda-cera); i més pensant que habita boscos boreals com els del presumpte regne de Zembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho discutiré, Jordi, que d'ocells tu en saps un niu. Però això del tallarol no m'ho puc haver inventat.

      Elimina
  4. Acabo de "pentinar" el blog perquè anava endarrerida. A mi també em tracta bé la medicina pública que sovintejo per controls. No he intentat mai llegir una novel·la en vers però m'ha agradat molt la teva crònica i encara m'ha agradat més aquesta sobre Nabokov genial i prepotent. "Pàlido fuego" la vaig llegir fa una pila d'anys en castellà editada per Losada que tenia molta cura amb les seves traduccions. A més a més una autoritat com Javier Marías assegurava que era més que correcte. Sé que em va agradar molt tot i que, de vegades, em perdia com si hagués anat a parar a un laberint màgic del que no podia ni volia sortir.
    Perdona que m'hagi fet tan extensiva mentre que tu em diràs dues paraules. Com t'ho fas?
    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, com m'ho faig? És una pregunta metafísica o apuntes a una qüestió en concret? M'agraden aquests comentaris teus multi-apunt.

      Elimina
  5. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina