dimarts, 2 d’abril de 2013

(15) El que estimes de debò

Crec que el nostre amor perilla
Bé podria estar estimant l'aire
Em mires com si jo no hi fos

Contemplo aquests ulls blaus
però la seva bellesa no és per a mi
Estàs pensant en algú que ha marxat
Estàs somiant en el que estimes de debò

Estàs somiant en el cadàver que estimes de debò
Et vaig fer meu, o així ho semblava
Encara que ell sigui mort, assetja els teus somnis
Jo podria fer perfectament mig metre d’alçada

Mai no m’estimaràs
Suposadament, un homenatge a la Carter Family; però els anys de la SIDA eren encara massa recents i és lícit preguntar-se si aquí s’hi amaga alguna rememoració (en forma de pavana) a un infant difunt. 

2 comentaris: