dimecres, 3 d’abril de 2013

Enlloc com a casa

D’uns anys ençà ha aparegut una nova generació de cineastes nacionals a qui no fa por acollir-se al cinema comercial i de gènere, tot atrevint-se a parlar de tu a tu amb les produccions de Hollywood. Tals són els casos d’Alejandro Amenábar o Juanjo Bayona, o el més recent dels germans barcelonins Àlex i David Pastor, els quals de fet debutaren al llargmetratge a l’altra banda de l’Atlàntic (“Infectados”, 2009). Ara aquests germans traslladen l’acció del seu nou film a la seva ciutat natal i ens ofereixen el “thriller” apocalíptic “Los últimos días”.

El temps: aquest 2013 dels nostres pecats; els fets: hi ha una epidèmia d’abast mundial per la qual la humanitat sent pànic de sortir a l’exterior i mor immediatament si ho fa. L’única opció és romandre tancats als edificis i desplaçar-se per vies subterrànies. Marc (Quim Gutiérrez), refugiat durant tres mesos a les oficines del seu lloc de treball, finalment troba la manera d’escapar-ne i parteix a la recerca de la seva xicota (Marta de Etura). Un membre del departament de personal (José Coronado), que es proposava acomiadar-lo, li oferirà insospitada ajuda.

“Los últimos días” revela equitativament tant els punts forts com les febleses d’aquesta nova fornada de directors que miren la realitat amb ulleres americanes. D’entrada no es pot negar que la factura general i els efectes especials en concret són d’una absoluta competència, homologable al de les estrenes de Hollywood, encara que tot plegat tendeixi a l'estèril efectisme de l’espot publicitari (massa tons acerats i blavosos, massa façanes modernistes). Però més enllà d’algunes imatges boniques i d’impacte (que no necessàriament fan cap servei a la història), s’imposen les mancances d’un guió poc meditat i de peripècia insuficient, on cap dels tres sòlids actors protagonistes té oportunitat de brillar per damunt del clixé.

“Los últimos días” recorda molt raonablement “The Happening” de M. Night Shyamalan (un altre bunyol de pel·lícula, si voleu fer-me cas). A les dues hi apareix un mal de tipus epidèmic amb missatge ecologista implícit (la civilització és una caca!) i el desenllaç de la trama és tan arbitrari, que els protagonistes sobreviuen únicament perquè encapçalen el repartiment (i han cobrat més que la resta de la humanitat representada a la ficció).

Si alguna gràcia té “Los últimos días” és la de contemplar l’apocalipsi des d’un punt de vista barceloní i domèstic. Per experiència sabem que en l’àmbit del cinema, si s’acaba el món, si els alienígenes envaeixen la Terra, o si Godzilla ataca una ciutat, tot això tindrà lloc a Nova York. Que passi a casa nostra i es mencionin la Vila Olímpica, l’Hospital del Mar o el centre comercial Gran Via 2 de l’Hospitalet (o que es visiti l’interior del difunt Palacio del Cinema) té un morbo innegable. Encara que, per dir tota la veritat, els que hagueu vist el tràiler, ja heu vist el millor que té per oferir la pel·lícula.

25 comentaris:

  1. Llàstima, una vegada vist el tràiler tampoc m'anima. L'únic que em motivava al principi era l'esperança de veure aniquilat el "monument" a Francesc Cambó de Via Laietana...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ho dius, em sembla que, gràcies a la manipulació digital, han desaparegut tant una de les boques de metro d'Urquinaona com un tros d'estàtua commemorativa de Cambó. El castell de la bruixa de "la Caixa" roman.

      Elimina
  2. Molt bo, Galderich!

    Allau, malgrat la crítica, la pel·lícula caurà precisament perquè passa a Barcelona: és el morbo de què parles... i una manera diferent de passejar-se per la ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a passejada, Enric, és molt "interessant".

      Elimina
    2. Entretinguda. Quan hi ha localitzacions conegudes sempre hi trobo errades. Com que m'ho conec bé, no puc deixar de veure que hi ha salts geogràfics i discontinuïtats. Hi ha un amunt i avall que no encaixa. També trobo que li falta teca, densitat, argument. Només entretinguda.

      Elimina
    3. I és clar que ens han tunejat la ciutat. Per acompanyar amb crispetes.

      Elimina
  3. M'hi passejo o no m'hi passejo? Hi ha dubtes que els dimecres, dia de l'espectador, em fan malviure per un moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, segur que serà un moment molt curt i ja veig que picaràs.

      Elimina
    2. Ben curt, tens raó... I que ben vestits van els nens tan guapos del final. Ara només falta la segona part amb la història d'aquests nens.

      Elimina
    3. Em sembla, Miquel, que amb "El mecanoscrit del segon origen" ja passem.

      Elimina
  4. aixó és el que vaig dir, que veient el trailer, ja havia vist la pel·lícula, que també te similituds quan a escenari desolat amb Soy Leyenda. The Happening, es aquella que quan bufa la marinada la gent es suïcida? si és aquesta em va decebre molt.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Francesc, em sembla que la van titular "El incidente" i era ben poca solta.

      Elimina
  5. Hi aniré avui, no me'n puc estar, m'és igual el guió i tot, és i serà com quan torno a veure Apartado de Correos 1001 per poder passejar per la gruta de l'Apolo i contemplar Conrado San Martín altra vegada. El problema és que no passi com amb les novel·les 'localistes', que s'escriuen per endegar itineraris turístics després i per als nadius del lloc i l'exaltació del seu ego col·lectiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, ets una incondicional de la ciutat. Potser patiràs de veure-la tan malmesa.

      Elimina
  6. Per cert, això que els qui cobren més i surten més i de vegades són més guapos i tot sobrevisquin als desastres i les tragèdies és un clàssic. Mai m'ha agradat que morin el noi o la noia,la veritat.

    ResponElimina
  7. doncs primer veurem el trailer i decidim més tard

    ResponElimina
  8. Doncs si, tal com dius només hi ha morbu per veure els llocs coneguts a la pantalla gran; bé, ja posats, podrien fer una peli de sabadell...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una pel·li on es veiés la destrucció de tota Catalunya encara tindria més tirada.

      Elimina
  9. A mi el tràiler sí que em va fer venir ganes de veure-la. Crec que hi aniré aquesta setmana mateix!

    ResponElimina
  10. Tinc curiositat, però la comparació amb The Happening m'espanta una mica, em sembla que el Shyamalan va patir un episodi d'alienació mental transitòria....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquí hi ha un similar final per la cara.

      Elimina
  11. Uf, podien haver treballat més el desenllaç, al menys, i mira que hi havia possibilitats. Creixen molt de pressa les criatures a casa dels altres, com deia la mare, tot i que sigui una casa amb un hort urbà alternatiu i d'interior, he, he. Em pensava que veuria 'més Barcelona' fins i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el desenllaç és molt per la cara. I no surt més Barcelona perquè si surten es moren. La casa del final, molt apanyada, llàstima que el ginecòleg no estigués a la consulta.

      Elimina